Vés al contingut

Il·luminat Saperas i Ivern

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIl·luminat Saperas i Ivern
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 1950 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Il·luminat Saperas i Ivern (Barcelona, segle xix - Igualada, 20 de març de 1950) fou un músic, pianista, organista, violoncel·lista[1] i compositor català.

Biografia

[modifica]

Després d'un període d'actuació a Barcelona (el 1906 fundà i esdevingué primer director [2] del cor "l'Eura" [3] de l'Ateneu Obrer del Districte III de Barcelona, i el 1907 encara era vinculat a l'Ateneu), s'establí a Igualada, on exercí força anys. Als anys 30 [4] tornà a viure a Barcelona.

A Igualada col·laborà amb el Cercle Mercantil, on portà un conjunt [5] en què hi tocà el violoncel Antoni Muset. Del 1911 és la ressenya de la "Festa de la Musica a Igualada", que organitzà "l'intel·ligent i infatigable mestre Il·luminat Saperas" [6] al Cercle Mercantil Industrial Agrícola. A la capital de l'Anoia hi creà [7] també l'orquestra de corda "Acadèmia Renaixement Musical" el 1918. L'estada igualadina d'Il·luminat Saperas es marcà per l'actuació com a professor de música[8] i, d'aquesta manera, es pot destacar una altra "Festa de la música" que es dedicà als seus deixebles, i que comptà amb la presència de l'important "Quartet Renaixement" que, amb Eduard Toldrà i Antoni Planàs al front [9] tingué lloc al Cercle Mercantil el 29 de juny del 1913. L'"Acadèmia Saperas", fundada el 1916 [10] contribuí a expandir els ensenyaments del mestre. Entre els seus alumnes d'en saperas hi hagué el futur sacerdot, compositor i organista Frederic Muset i Ferrer.

A Barcelona, l'any 1930, el conjunt del "Maestro Saperas" acompanyava sessions de cinema mut [11] a la sala del "Rossellón Cinema" de Barcelona. Acabada la guerra civil, l'orquestra del mestre Saperas [12] actuà al Ritz l'any 1949.

Compongué sardanes, ballables, música per a l'escena i cançons; d'aquestes darreres se'n pot destacar La filla del marxant, premiada el 1926 [13] en el concurs de Ràdio Barcelona. Recopilà i transcrigué per a piano danses populars d'Igualada, que publicà en el volum “Comparses o Balls d'Igualada per a piano” que dedicà a l'ajuntament igualadí [14] el 1921. Conserven obres d'I. Saperas [15] la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional de España, l'Arxiu de l'església del Pi (Barcelona) i l'Arxiu històric comarcal de Manresa.

Obres

[modifica]

Selecció[16]

  • Benedictus (1907), per a cor [2]
  • La cacera (1912), per a cor [6]
  • La calle de Alcalá, canción flamenca española, per a violí i piano
  • Caramelles (1908), amb lletra d'Esteve Monegal (Esteve Monegal i Nogués?)
  • Dolors y amors, quadro lirich en un acte (1908), lletra de Francesc Grau
  • En el desert, concert fantàstic (1906), per a piano [1]
  • La filla del marxant (1926), amb lletra de G. Alcázar (Gerad Coll Jarque). Primer premi al concurs de Ràdio Barcelona) [13]
  • Les flors de maig van desfullar-se (1906), per a veu i quartet de corda[1]
  • La gitana (1907), sarsuela en un acte amb lletra d'Amadeu Vidal [17]
  • Gran marcha para piano
  • Himne a la música (1912), amb lletra de Jaume Boloix [6]
  • Marcha bohemia (1925)
  • Lo pastoret y la papallona, visió en un acte (1908), lletra de Constantí Vila[17]
  • Suite per a piano (1907) [2]
  • La venjança de Jesús (1921), drama bíblic en tres actes, música a l'obra de Pau Rosés i Joaquim Albanell [18]
  • Peces de ball: Alma apache, fox (1926); Una española, paso-doble (1926); Fonte dos amores, fado (1926); Málaga, pasodoble (1929); Muñequitos, schotis (1924); Paris dort, chanson apache (1930); Petit secret (1930); Qué más quieres?, tango (1931); Radhiya, dansa oriental (1925); Rêve, walz Boston, per a piano; Rose, schotis (1925); Schottish Chaloupe; Serenata cordobesa (1925); Sus ojos claros, tango (1926)
  • Sardanes: Capvespre (1908?), Griselda (1906 [1] cantada), Mirador (1931 o abans), Pels cims de Camprodon (1925 o abans) i La puntaire de la costa (1907) [19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «L'Eura». La Veu de Catalunya, 22 novembre 1906 (edició vespre), pàg. 4. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 20 d’octubre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Ateneu Obrer del Tercer districte». Revista musical catalana, núm. 43, 7-1906, pàg. 147-148.
  3. ↑ «L'Eura - Ateneu Obrer del Tercer Districte». Revista musical catalana, núm. 34, 10-1906, pàg. 193.
  4. ↑ «Firmantes de programas de la Sociedad de autores: Barcelona (capital)». P.O.M., 4-1936, pàg. 21.
  5. ↑ Miret Solé, Maria Teresa. Els nostres carrers, els nostres autors. Igualada: Biblioteca Central d'Igualada, 2013, p. 51. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Igualada». Revista musical catalana, núm. 102-103, juny-juliol, 1912, pàg. 207.
  7. ↑ «Noves. Des d'Igualada». Revista musical catalana, núm. 174-176, juny-agost 1918, pàg. 191.
  8. ↑ «Il·luminat Saperas, al web "Músics per la cobla"». Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 9 setembre 2014].
  9. ↑ Fiesta de la Música. Igualada: Imprenta Antigua Abadal Pujadas y Encuadernador, 1913.  Fullet esmentat a: Fons Eduard Toldrà. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006, p. 10. 
  10. ↑ «Musicals: Institució Musical a Igualada». El Poble Català, 16-04-1916, pàg. 1.
  11. ↑ Se'n publicaren anuncis diversos dies. Per exemple, «Cartelera». La Vanguardia, 15-10-1930, pàg. 18.
  12. ↑ «Ecos de Sociedad. El baile de los italianos». La Vanguardia Española, 01-02-1949, pàg. 11.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Radio Barcelona». Ondas, 06-06-1926, pàg. 18.
  14. ↑ «La Segarra. Igualada». La Veu de Catalunya, 26 juny 1921 (edició matí), pàg. 10. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 20 octubre 2014].
  15. ↑ «Il·luminat Saperas, a la pàgina de recursos de l'ESMUC». [Consulta: 1r octubre 2014].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Obres d'Il·luminat Saperas conservades a la Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 9 setembre 2014].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Ateneo Obrer del Districte II». L'Escena catalana, 22-06-1908, pàg. 2-3.
  18. ↑ «Círcol Catòlic». El vilanoví, núm. 133, 24-12-1921, pàg. 2.
  19. ↑ «Il·luminat Saperas, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 9 setembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il·luminat_Saperas_i_Ivern&oldid=33448499»