Vés al contingut

Il dio chiamato Dorian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIl dio chiamato Dorian
Dorian Gray Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMassimo Dallamano Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSamuel Z. Arkoff i Harry Alan Towers Modifica el valor a Wikidata
GuióMassimo Dallamano Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPeppino De Luca Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOtello Spila
MuntatgeNicholas Wentworth i Leopold Jahn Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix i Constantin Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya, Itàlia i Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEl retrat de Dorian Gray Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema fantàstic, cinema de terror, drama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065656 FilmAffinity: 691649 Allocine: 195800 Rottentomatoes: m/dorian_gray Letterboxd: dorian-gray Allmovie: v14416 TCM: 73462 AFI: 23824 TMDB.org: 47459 Modifica el valor a Wikidata

Il dio chiamato Dorian és una adaptació cinematogràfica de 1970 de la novel·la de 1890 d'Oscar Wilde El retrat de Dorian Gray protagonitzada per Helmut Berger.[1]

Dirigida per Massimo Dallamano i produïda per Harry Alan Towers, la pel·lícula subratlla la decadència i l'erotisme de la història i canvia l'escenari a Londres de principis dels anys setanta. L'alliberament sexual de finals de la dècada de 1960 i principis de la dècada de 1970 proporciona un teló de fons adequat per a les escapades de Dorian en aquesta versió, i també l'estil general de roba i moda de l'època s'extrapola a una versió dels anys setanta del món estètic i decadent del novel·la de la dècada de 1890.

L'opinió crítica de la pel·lícula és decididament mixta. D'una banda, alguns consideren la pel·lícula trash i sexplotació,[2] mentre que altres assenyalen que la pel·lícula es va rodar en un moment únic al segle XX quan una nova obertura sobre la sexualitat i la seva representació a la pel·lícula va permetre mostrar escenes només vagament insinuades a la novel·la i adaptacions cinematogràfiques anteriors (i també posteriors).[3]

Una diferència marcada entre aquesta versió i la novel·la és l'escena final. En lloc de tallar el quadre amb el ganivet en Dorian (per la qual cosa es va suïcidar sense voler), se'l veu suïcidant-se amb el ganivet deliberadament.

Argument

[modifica]

Dorian, el seu amic Basil i un altre home beuen en un club de striptease de Londres. Se separen. Dorian va a un teatre buit i veu com una noia assajant el paper de Julieta de Romeu i Julieta. La porta a prendre un hot-dog i un cafè i beuen aigua d'una font. Caminen del braç durant la nit.

Ella el porta de tornada al teatre i reprodueix una cinta de Romeu i Julieta mentre fan l'amor. L'endemà diu que era verge. Ell la porta a casa dels seus pares. Va a veure en Basil al seu estudi de la vora del riu.

El client de Basil, Henry Wotton, arriba amb la seva germana i vol la foto de Dorian Gray per a la seva galeria. La imatge el mostra despullat fins a la cintura, amb una bufanda lila. Surten a l'exterior per parlar amb Dorian i discuteixen irònicament sobre Oscar Wilde. Discuten els demèrits del matrimoni.

Dorian porta la noia a una caseta de rajoles vermelles a Windsor Great Park. Ella fuig dient que hi ha tingut altres noies. L'atrapa i fan l'amor sota una alzina enorme.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Dan Pavlides, The Secret of Dorian Gray Review, AllMovie. Consulté le 20 mai 2020.
  2. «Archived copy». Arxivat de l'original el 7 gener 2011. [Consulta: 12 abril 2010].
  3. «Archived copy». Arxivat de l'original el 26 febrer 2010. [Consulta: 12 abril 2010].

Enllaços externs

[modifica]