Ilaria del Carretto
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1379  Zuccarello (Itàlia) | ||
| Mort | 8 desembre 1405 (25/26 anys) Lucca (Itàlia) | ||
| Sepultura | Tomb of Ilaria del Carretto (en)  | ||
| Família | |||
| Família | Del Carretto | ||
| Cònjuge | Paolo Guinigi (1403–) | ||
 | |||
_01_by_shakko.jpg)
Ilaria del Carretto (Zuccarello, 1379 - Lucca, 8 de desembre de 1405) fou una noble italiana, del llinatge del marquesat de Savona. Era filla de Carlo I del Carretto, des de 1397 primer marqués Del Carretto de Zuccarello. Al 1403 es casà amb el senyor de Lucca, Paolo Guinigi: era la seua quarta esposa i en tingueren dos fills, Ladislao i Ilaria. Durant el part d'aquesta última, al 1405, Ilaria del Carretto va morir.
El seu espòs encomanà a l'escultor Jacopo della Quercia una estàtua funerària que es conserva a la Seu de Lucca: és l'obra mestra d'aquest escultor i una de les més famoses del Renaixement. El monument es col·locà en una capella privada i potser pertanyia a un conjunt més ampli. L'escultura representa Ilaria del Carretto jacent amb un petit gos als peus, símbol de la fidelitat conjugal. Els relleus de la base mostren uns putti. Tota l'obra té una gran delicadesa i elegància.
Després de la caiguda en desgràcia i expulsió de la ciutat de Paolo Guinigi al 1430, el sepulcre fou modificat: li arrencaren els relleus dels putti i es col·locà prop de la sagristia. Al 1488 uns artistes locals hi feren una nova decoració lateral. Actualment, s'han recuperat i reintegrat els relleus de Della Quercia.
Poemes
[modifica]La figura d'Ilaria del Carretto i, en concret, l'escultura de Jacopo della Quercia, ha inspirat molts poetes, com Gabriele D'Annunzio (en el poema dedicat a la ciutat de Lucca en Elettra, 1903), Salvatore Quasimodo («Davanti al simulacre d'Ilaria del Carretto» en Ed è subito sera, 1942), Pier Paolo Pasolini («L'Appennino», publicat en Les cendres de Gramsci, 1957), Luis Javier Moreno («Escultura jacent de Ilaria del Carretto») o David Ferrer Garcia («Visita al sepulcre d'Ilaria del Carretto»).[1][2][3]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Detall del sepulcre d'Ilaria del Carretto, obra de Jacopo della Quercia (c.1406-1407), a la Seu de Lucca -
Sepulcre d'Ilaria del Carretto
Referències
[modifica]- ↑ «L'Appennino», escrit al 1951, és el primer poema de Les cendres de Gramsci (1957). Aquest poema es publicà abans en la revista "Paragone-Letteratura" (desembre de 1952). Pasolini evoca un viatge geogràfic, cultural, històric i antropològic pels Apenins, de Lucca a Nàpols. La descripció del sepulcre d'Ilaria del Carretto sembla inspirada en el poema de Leopardi «Sopra un bassorilievo sepolcrale».
- ↑ Poemas escogidos. Antología 1965-2005. Antòleg: Gustavo Martín Garzo. Valladolid: Junta de Castella i Lleó, 2005; pàg. 166.
- ↑ Ferrer, David: Líquenes sobre la piedra. Àvila: Falsirena, 2011; pàg. 35.
Bibliografia
[modifica]- MUNMAN, Robert: Sienese Renaissance tomb monuments. Diane Publishing, 1993