Illa Dougherty
Tipus | illa fantasma | |||
---|---|---|---|---|
| ||||
Dougherty és el nom d'una illa fantasma que es creia que estava situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Antàrtic, aproximadament a mig camí entre Cape Horn i Nova Zelanda. Rep el nom del Capità Dougherty del vaixell balener anglès James Stewart, que l'any 1841 va informar del «descobriment» d'aquesta illa amb uns nou quilometres de llargada i coberta de neu, que seria situada a59° 20′ S, 120° 20′ O / 59.333°S,120.333°O. El descobriment de Dougherty va ser confirmat pel capità Keates del vaixell Louise l'any 1860, i li va donar les coordenades de 59° 20′ S, 120° 18′ O / 59.333°S,120.300°O, i pel capità Stannard del Cingalese l'any 1886, amb les coordenades de 59° 21′ S, 119° 7′ O / 59.350°S,119.117°O.[1]
Tanmateix, les exploracions de la resta del segle xix i x van establir que aquesta illa no existia.[2] El capità John King Davis del vaixell Nimrod va suggerir que probablement Dougherty, Keates, i Stannard van ser enganyats per bancs de boira o icebergs[3]
Referències
[modifica]- ↑ Stommel, Henry. Lost Islands: The Story of Islands That Have Vanished from Nautical Charts. Vancouver: University of British Columbia Press, 1984. ISBN 0-7748-0210-3.
- ↑ Davis, J.K. «Voyage of the S. Y. "Nimrod.": Sydney to Monte Video Viâ Macquarie Island, May 8-July 7, 1909». The Geographical Journal. Blackwell Publishing, 36, 6, 12-1910, pàg. 696–703. DOI: 10.2307/1776845. JSTOR: 1776845 [Consulta: 6 maig 2009].
- ↑ Davis, J. K.. «The Nimrod's homeward voyage in search of doubtful islands». A: The Heart of the Antarctic. II. Philadelphia: J. B. Lippincott Company, 1909.
Bibliografia
[modifica]- Hamilton-Paterson, James. The great deep : the sea and its thresholds (en anglès). First Owl Book edition. Nova York: Holt, 1993. ISBN 0-8050-2776-9.
- Ramsay, Raymond H. No longer on the map; discovering places that never were [Ja no al mapa: descobrir indrets que mai no van existir] (en anglès). Nova York: Viking Press, 1972. ISBN 0-670-51433-0.