Kotelni
Tipus | illa | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Rússia | |||
República | Sakhà | |||
Districte municipal | Districte de Bulunski | |||
Població humana | ||||
Població | 0 (0 hab./km²) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Superfície | 23.200 km² | |||
Banyat per | oceà Àrtic, mar de Làptev i mar de la Sibèria Oriental | |||
Altitud | 361 m | |||
Punt més alt | Malakatyn-Tas (en) (374 m) | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Kotelni (en rus oстров Котельный, óstrov Kotelni) és l'illa principal de les Anjou (o Anjú), un subgrup de l'arxipèlag rus de Nova Sibèria, a l'Àrtic situat entre el mar de Làptev i el mar de la Sibèria Oriental a Rússia.[1]
Kotelni forma un continu territorial amb l'illa Faddèievski (oстров Фаддеевский, óstrov Faddèievski) a través de l'anomenada Terra de Bunge (земля́ Бу́нге, zemlià Bunge). Amb una superfície total de 23.165 km², el continu geogràfic és una de les 50 illes més grans del món.
Aquest territori té un clima àrtic extremadament fred. El mar que envolta el conjunt està glaçat gairebé deu mesos l'any i les illes queden cobertes de neu la major part de l'any. Àdhuc a l'estiu la fredor del mar no deixa pujar gaire la temperatura. Tot i això, amb el canvia climàtic, l'estiu el mar es descongela i els russos estudian reobrir obrir-hi un port i un aerodrom militar, per servir aquesta ruta comercial que podria ser una alternativa més curta que el canal de Suez.[2]
L'illa de Kotelni té 11.665 km² de superfície i és rocosa i aturonada. Assoleix la màxima altitud al Malakatin-Tas (374 m), la muntanya més alta de l'arxipèlag de Nova Sibèria, és regat pel Txukótxia, el riu més gran del conjunt. El cap Anisi n'és l'extrem més septentrional i constitueix un punt de referència geogràfic important, car marca l'extrem nord-oriental del mar de Làptev. Kotelni té més varietat i abundància de vegetació que la resta del conjunt.
El 1993 Rússia va abandonar la base militar però el 2013 hi va tornar militarment i va enviar-hi vaixells militar per a consolidar els interessos militars i econòmics, com que es suposa que hi ha jaciments interessants de primeres matèries, en el marc d'un program neoimperial.[3] S'hi va construir una nova base militar «Trèvol del Nord».[4]
Administració
[modifica]És una zona pràcticament deshabitada que només rep visites ocasionals. Fou descoberta per l'industrial rus Ivan Liàkhov el 1773, que hi cercava ivori de mamuts i que pretenia que l'illa era feta d'ivori.[5]
Administrativament el conjunt format per Kotelni, la Terra de Bunge i Faddèievski s'inclou dins la república de Sakhà (l'ex-Iakútia) de la Federació Russa.
Referències
[modifica]- ↑ Hund, Andrew J. Antarctica and the Arctic Circle: A Geographic Encyclopedia of the Earth's Polar Regions (en anglès). Londres: Bloomsbury Publishing, 2014-10-14. ISBN 979-8-216-04832-9.
- ↑ «Russlands Militär kehrt in die Arktis zurück». Ria Novosti, 16-09-2013. Arxivat de l'original el 18 de setembre 2013 [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ Taus, Wolfgang «Neoimperial Tendenzen in Putins Russland». Österreichische Militarische Zeitschrift, 2, 2014, pàg. 176.
- ↑ «Publican las primeras imágenes de una nueva base militar rusa en el corazón del Ártico» (en castellà). Sputnik Mundo, 05-04-2019. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ Whitley, D. Gath. The Ivory Islands in the Arctic Ocean (en anglès). Privately Printed, 1909.