Vés al contingut

Mar de la Sibèria Oriental

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretMar de la Sibèria Oriental
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmar Modifica el valor a Wikidata
Part deoceà Àrtic Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaRússia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 72° N, 163° E / 72°N,163°E / 72; 163
Característiques
Profunditat155 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície987.000 km² Modifica el valor a Wikidata

El mar de la Sibèria oriental (en rus, Восто́чно-Сиби́рское мо́ре, Vostotxno-Sibírskoie more) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de l'est de Sibèria, entre les illes de Nova Sibèria a l'oest, on comunica amb el mar de Làptev, i l'illa de Wrangel a l'est, que el separa del mar dels Txuktxis.

Té una extensió de 913.000 km² i durant la major part de l'any està glaçat. El 70% del mar no fa més de 50 metres de fondària, mentre que el punt més profund es troba per sota dels 155 metres.[1][2][3] La temperatura mitjana de l'aire en aquesta regió marítima és de 0 °C a 2 °C (4 °C a la part sud) durant l'estiu, mentre que a l'hivern s'arriba als -30 °C.

El port principal és el de Pevek,[4] lla ciutat més septentrional de la Rússia continental.[5][6][7] El mar banya les costes de la República del Sakhà i de Txukotka. Les principals illes són l'illa Aion i les illes Medvezhi. Els principals rius que hi desamboquen són el riu Indigirka, l'Alazeia, el riu Ujandina, el Kolimà, el riu Rauchua, el riu Txaun i el riu Pegtimel.

Nom

[modifica]

El nom li fou assignat el 27 de juny de 1935 per un decret del govern soviètic. Abans d'aquest decret el mar no tenia cap nom diferent i a Rússia era anomenat de manera indistinta com a "Indigirskoe", "Kolymskoe", "Severnoe" (al nord), "Sibirskoe" o "Ledovitoe" ('Glaçat').[8]

Geografia

[modifica]

L'Organització Hidrogràfica Internacional defineix els límits del mar de Sibèria Oriental de la següent manera:[9]

A l'Oest. El límit oriental del mar de Laptev [Des de l'extrem nord de l'illa Kotelni – a través de l'illa fins al Cap Madvejyi. Posteriorment cap a l'illa Mali Liakhovski i al Cap Vaguin, a l'illa Bolxoi Liakhovski. Després vers el cap Sviaroy Noss i el continent].

Ol Nord. Una línia des del punt més septentrional de l'illa de Wrangel (179 ° 30’W) fins a la riba nord de les illes De Long i l'illa de Bennett i d’allà fins a l'extrem nord de l’illa Kotelni.

A l'est. Des del punt més septentrional de l’illa de Wrangel a través d’aquesta illa fins al cap Blossom i d’allà fins al cap Yakan al continent (176 ° 40’E).

Topografia

[modifica]

Els principals golfs del mar de Sibèria Oriental, com la badia de Kolimà, el golf de Kolimà i la badia de Txaun, es troben als seus límits meridionals. No hi ha illes al mig del mar, però hi ha algunes illes i grups d’illes a les seves aigües costaneres, com ara l'illa Aion i les illes Medveji. La superfície total de les illes és de només 80 km².[10]  Algunes illes consten majoritàriament de sorra i gel i es van erosionant gradualment.[1]

Entre els rius que hi desemboquen destaquen l'Indiguirka, l'Alazeia, el Bolxaia Txukotxia, el Kolimà, el Rautxua, el Txaun i el Pegtimel. Només alguns rius són navegables.[11] La línia costanera fa 3.016 km de longitud.[10] La secció costanera entre les illes de Nova Sibèria i la desembocadura del riu Kolimà és uniforme, amb pendents baixos. En canvi, la costa a l'est del riu Kolimà és muntanyosa, amb destacats penya-segats.[1][2]

La temperatura superficial de l’aigua disminueix de sud a nord. A l’hivern varia entre -0,2 i 0,6 °C a la zona propera als deltes dels rius Kolimà i Indiguirka i de -1,7 a -1,8 ° C a la part septentrional del mar. Durant l'estiu s’escalfa fins als 7-8 °C a les badies i golfs i a 2-3 °C a les zones marines sense gel.[2]

Clima

[modifica]

El clima és polar i està influenciat pel continent i els oceans Atlàntic i Pacífic. A l'hivern, es veu principalment afectat pel continent. Vents del sud-oest i del sud amb velocitats de 6-7 m/s porten aire fred de Sibèria, de manera que la temperatura mitjana al gener és d'aproximadament −30 °C. El temps és tranquil, clar i estable amb intrusions ocasionals de ciclons. Els ciclons atlàntics augmenten la velocitat del vent i la temperatura de l'aire, mentre que els del Pacífic porten núvols, tempestes i tempestes de neu.

Els vents bufen del nord a l'estiu; són febles al juny, s'enforteixen a 6–7 m/s (15 mph, 25 km/h) al juliol i arribar a 10-15 m/s (33 mph, 50 km/h) a l'agost, fent de la part occidental del mar una de les zones més violentes de la costa nord de Rússia. La part sud-est, però, és molt més tranquil·la. Els vents del nord donen lloc a temperatures mitjanes baixes de 0-1 °C a mar obert i 2–3 °C a la costa al juliol. El cel acostuma a estar ennuvolat, amb freqüents pluges plugimants o neu humida. Al llarg de les costes, les boires es produeixen entre 90 i 100 dies l'any, sobretot a l'estiu (68-75 dies).[12][13] Les precipitacions són baixes entre 100 i 200 mm per any, però encara és més gran que el volum d'evaporació.[14]

Hidrologia

[modifica]

El mar es congela entre l'octubre-novembre i el juny-juliol. El gel és continu i estacionari prop de la costa, arribant a un gruix de 2 metres al final de l’hivern. El gruix disminueix d’oest a est. Més endins del mar, la coberta de gel es transforma en gel a la deriva amb un gruix de 2-3 metres. Els vents del sud de l’hivern desplacen aquest gel cap al nord, constituint polínies prop del centre del mar.[2] No hi ha icebergs al mar. El desglaç del gel normalment comença al voltant del maig, primer al voltant del delta del riu Kolimà.[11]

En absència d’indústria, l’aigua de mar és força neta. Hi ha contaminacions menors a prop de les illes Novosibirsk i Wrangel (fins a 80 µg / L), a causa de vessaments ocasionals de petroli[15] i a la badia Txàunskaia a causa de la central tèrmica local i de les activitats al port principal de Pevek.[16][17]

Flora i fauna

[modifica]

La flora i la fauna són relativament escasses a causa del clima dur. La floració del plàncton estival és curta però intensa, produint 5 milions de tones de plàncton d''agost a setembre, mentre que la producció anual és de 7 milions de tones. Els nutrients de l’aigua els proporcionen principalment els abocaments dels rius i l'erosió costanera. Les espècies de plàncton estan dominades per copèpodes del Pacífic.[15]

La costa i els camps de gel acullen foques ocel·lades (Phoca hispida), foques barbudes (Erignathus barbatus) i morses (Odobenus rosmarus) juntament amb el seu depredador, l'os polar (Ursus maritimus). Les aus inclouen gavines, uria i corbs marins. Les aigües del mar són sovint visitades per la balena de Groenlàndia (Balaena mysticetus), la balena grisa (Eschrichtius robustus), la beluga (Delphinapterus leucas) i el narval (Monodon monoceros). Les principals espècies de peixos són els Thymallus i el Coregonus (peixos blancs), com ara el Coregonus muksun, el Coregonus nasus i el Coregonus autumnalis. També són freqüents l’Osmerus eperlanus, l'Eleginus gracilis, el bacallà polar i la truita alpina.[1][18]

Història

[modifica]

La costa del mar de Sibèria Oriental va estar habitada durant segles pels pobles nadius del nord de Sibèria, com ara els iukaguirs i els txuktxis (zones orientals). Aquestes tribus es dedicaven a la pesca, la caça i la cria de rens, sent els trineus de rens essencials per al transport i la caça. Van ser units i foren absorbits pels evens i els evenkis al voltant del segle ii i més tard, entre els segles IX i XV, per iacuts, molt més nombrosos. Totes aquestes tribus es van desplaçar cap al nord des de la zona del llac Baikal evitant enfrontaments amb els mongols. Tots practicaven el xamanisme i parlaven idiomes diferents.[19][20][21][22]

La mar fou solcada per mariners russos que s'hi desplaçaven des de la desembocadura d'un riu fins a una altra amb els seus vaixells de fusta de dos pals anomenats kotxi (plural de kotx), ben bé des del segle xvii. El 1648, els exploradors Semion Dejniov i Fedot Popov van navegar per la costa entre el riu Kolimà fins a l'Anadir a través de l'estret de Bering. L'exploració sistemàtica i la cartografia del mar fou duta a terme en una sèrie d'expedicions durant els anys 1735-42, 1820-24, 1822, 1909 i 1911-14.[1]

Durant la dècada de 1930, l'assentament costaner d'Ambàrtxik, situat al delta del riu Kolimà, va ser utilitzat com a camp de treball transitori des del qual els presoners eren transportats a d'altres camps del sistema Gulag. Mentre estaven a Ambàrtxik, els presos van treballar construint bona part del port i descarregant els vaixells entrants. Més tard, a causa de les aigües poc profundes, el transport marítim es va traslladar gradualment a Txerski, per tal d’acollir vaixells més grans. Com a resultat d'aquest canvi, el port i l'assentament d'Ambàrtxik foren abandonats. Actualment, Ambàrtxik acull una estació meteorològica operada per uns pocs científics.[23]

Activitats humanes

[modifica]
Vista de Pevek

La costa sud del mar és compartida per la República de Sakha a l'oest i el districte autònom de Txukotka de Rússia a l'est. Els assentaments costaners són escassos i petits, amb la població típica per sota dels 100. L'única ciutat és Pevek (5.206 habitants), que és la ciutat més al nord de Rússia. Hi ha mines d'or a prop de Leningradsky i Pevek, però moltes mines s'han tancat recentment, per exemple, les mines d'estany a Pevek als anys noranta, que van provocar una sortida de població.[24] Així, l'assentament de Logashkino, que solia ser un port notable del mar de Sibèria Oriental, va ser abolit el 1998.[25]

El mar s'utilitza principalment per al transport de mercaderies a través de la costa nord de Rússia durant els mesos d'agost a setembre. La navegació es veu dificultada fins i tot a l'estiu pel gel flotant que queda, que també baixa a les costes sud pels vents ocasionals.[26] La pesca i la caça d'animals marins encara es practica com a activitat tradicionals, però només té importància local. La pesca es dirigeix principalment al salmó, el halibut i el cranc. Existeixen dades sobre la producció de peix, que l'any 2005 es va distribuir, en mil tones, de la següent manera: sardina (1,6), corègon àrtic (1,8), corègon de Bering (2,2), corègon del llac Léman (2,7), muksun (2,8) i altres (3,6).[27]

El port principal és Pevek (a la badia de Chaunskaya)[28] Després de la ruptura de la Unió Soviètica, la navegació comercial a l'Àrtic va entrar en declivi. Avui dia, l'enviament més o menys regular es produeix només entre Pevek i Vladivostok. Els ports de la costa nord de Sibèria, situats entre Dudinka i Pevek, gairebé no tenen transport marítim.

Des de 1944, la major part de l'electricitat de la regió la proporciona la central tèrmica de 30 MW de Pevek. Està envellit i consumeix molt oli que cal portar de lluny. Per tant, hi havia un projecte per substituir l'estació per una central atòmica flotant de 70 MW l'any 2015.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 East Siberian Sea, Great Soviet Encyclopedia (in Russian)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 A. D. Dobrovolskyi and B. S. Zalogin Seas of USSR. East Siberian Sea, Moscow University (1982) (in Russian)
  3. ↑ William Elliott Butler Northeast arctic passage (1978) ISBN 90-286-0498-7, pp. 35–36
  4. ↑ William Elliott Butler Northeast arctic passage (1978) ISBN 90-286-0498-7, p. 60
  5. ↑ Forsaken in Russia's Arctic: 9 Million Stranded Workers, New York Times, January 6, 1999
  6. ↑ From Vancouver to Moscow Expedition, Yakutia Today
  7. ↑ History of Pevek Arxivat 2011-10-06 a Wayback Machine., Pevek web portal (in Russian)
  8. ↑ East Siberian Sea, Dictionary of Geographical Names (in Russian)
  9. ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization, 1953. [Consulta: 28 desembre 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 Allan R. Robinson, Kenneth H. Brink The Global Coastal Ocean: Regional Studies and Syntheses, Harvard University Press, 2005 ISBN 0-674-01741-2 pp.775–783
  11. ↑ 11,0 11,1 National Geospatial-intelligence Agency Prostar Sailing Directions 2005 North Coast of Russia Enroute ISBN 1-57785-756-9, pp. 137–143
  12. ↑ National Geospatial-intelligence Agency Prostar Sailing Directions 2005 North Coast of Russia Enroute ISBN 1-57785-756-9, pp. 137–143
  13. ↑ William Elliott Butler Northeast arctic passage (1978) ISBN 90-286-0498-7, pp. 35–36
  14. ↑ Allan R. Robinson, Kenneth H. Brink The Global Coastal Ocean: Regional Studies and Syntheses, Harvard University Press, 2005 ISBN 0-674-01741-2 pp.775–783
  15. ↑ 15,0 15,1 S. Heileman and I. Belkin East Siberian Sea: LME #56 Arxivat 2010-05-27 a Wayback Machine., NOAA.gov
  16. ↑ «East Siberian Sea». Arxivat de l'original el 19 setembre 2010. [Consulta: 12 setembre 2010]..rospriroda.ru (in Russian)
  17. ↑ Ecological assessment of pollution in the Russian Arctic region Arxivat 2006-09-30 at the Library of Congress, Global International Waters Assessment Final Report
  18. ↑ Mammals of the East Siberian Sea Arxivat 2010-03-15 a Wayback Machine. (in Russian)
  19. ↑ Yukaghirs, Great Soviet Encyclopedia (in Russian)
  20. ↑ Evenks, Great Soviet Encyclopedia (in Russian)
  21. ↑ Bella Bychkova Jordan, Terry G. Jordan-Bychkov Siberian Village: Land and Life in the Sakha Republic, U of Minnesota Press, 2001 ISBN 0-8166-3569-2 p. 38
  22. ↑ Evens Arxivat 2012-07-12 a Wayback Machine., Novosibirsk University (in Russian)
  23. ↑ Путешествие в печально знаменитый Амбарчик, SakhaNews (in Russian)
  24. ↑ Pevek (in Russian)
  25. ↑ Resolution #443 of September 29, 1998 On Exclusion of Inhabited Localities from the Records of Administrative and Territorial Division of the Sakha (Yakutia) Republic
  26. ↑ National Geospatial-intelligence Agency Prostar Sailing Directions 2005 North Coast of Russia Enroute ISBN 1-57785-756-9, pp. 137–143
  27. ↑ S. Heileman and I. Belkin East Siberian Sea: LME #56 Arxivat 2010-05-27 a Wayback Machine., NOAA.gov
  28. ↑ Ports and navigation Arxivat 2013-05-16 a Wayback Machine. (in Russian)
  29. ↑ "Golden" station (in Russian)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mar de la Sibèria Oriental
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mar_de_la_Sibèria_Oriental&oldid=34016992»