Illa de Portlligat
Tipus | illa | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural del Cap de Creus | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Cadaqués (Alt Empordà) | |||
| ||||
Banyat per | mar Mediterrània | |||
Característiques | ||||
Superfície | 0,084 km² | |||
L'illa de Portlligat, antigament anomenada illa del Correu,[1] és una illa del terme marítim de Cadaqués (Alt Empordà) situada enfront del nucli de Portlligat, tancant la badia de Portlligat, al Parc Natural del Cap de Creus i al paratge natural d'interès nacional del cap Gros-cap de Creus. És la segona illa més gran de la Costa Brava, després de la Meda Gran.[2]
Descripció
[modifica]Té una superfície de 8,81 Ha,[3] i una alçada màxima de 18,91 m.[4] L'extrem meridional està separat de terra ferma pel passatge de ses Boquelles, un canal d'uns 30 m d'amplada, poc profund, que es pot passar a peu. A l'extrem nord, separada pel passatge de sa Malrasa, hi ha l'illa sa Farnera, de 0,65 Ha. Mar endins, a 900 m de distància, hi ha les petites illes de Messina i Petita.[2]
A l'illa hi ha 4 petites platges: al sud hi ha la platja de s'Illa, la més gran, de 76 m de longitud, i la platja de ses Boquelles; al nord, les platges de Massabous i la del Passatge de sa Malrasa.[5]
Història
[modifica]L'illa va ser comprada el 1962 per Lluís Sentís i Anfruns, germà del diputat Carles Sentís. amb la intenció de fer-hi una urbanització, però finalment la seva esposa el va convencer de construir-hi només una casa d'estiueig per anar-hi amb els seus 10 fills. Hi vivien els masovers, la família Cano,[6] que tenien corral, galliner, camps i pous, i es dedicaven a la cria de conills.[1] Els van visitar famosos com: Salvador Dalí, Lucía Bosé, Kirk Douglas, Carlos Barral, Yul Brynner, Fernando Rey, Pere Portabella, Rosa Regàs, ...[6] El 1980 la va comprar l'empresa Robert Mercader, de Torroella de Montgrí, i va anar a parar a mans de dos propietaris alemanys, altre cop amb intenció d'urbanitzar-la. Però el 1995 la va comprar la Diputació de Girona per tal de protegir-la ecològicament. El Parc Natural del Cap de Creus no es crearia fins al 1998.[7] La casa va ser ocupada per hippies i posteriorment per okupes, fins que va ser enderrocada per la Diputació de Girona.[1]
Ecologia
[modifica]El 2009 la Diputació va endegar la retirada de plantes exòtiques invasores, que havien substituït les autòctones. Durant 4 anys es van enretirar 400 tones de bàlsam (Carpobrotus), que havien ocupat el 80% de la superfície de l'illa.[8] El 2015 es van enretirar, a més del bàlsam, pites (Agave americana) i figues de moro (Opuntia).[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La badia i l'illa de Portlligat». El Cap de Creus.
- ↑ 2,0 2,1 Crestas, Pako. Les platges de la Costa Brava. De Cadaqués al Port de la Selva. Valls: Cossetània, maig 2016, p. 50-51. ISBN 978-84-9034-407-1.
- ↑ «Relació dels espais naturals protegits avaluats». Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Mapa topogràfic de Catalunya». Institut de Cartografia de Catalunya.
- ↑ «Platges i dunes de Catalunya». @sigte_udg.
- ↑ 6,0 6,1 «Los años regalados». Mecenix.
- ↑ «La Diputació compra l'illa de Portlligat». Revista de Girona, núm. 173, novembre-desembre 1995.
- ↑ «Retiren de l'illa de Portlligat 400 tones de bàlsam, una planta exòtica que havia ocupat el 80% de la superfície». 3Cat, 26-09-2013.
- ↑ «Treballs per conservar i millorar l'espai natural de l'illa de Portlligat». El Punt Avui, 07-10-2015.