Illa de São Jorge
Tipus | illa | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Sant Jordi | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Portugal | ||||
Regió autònoma | Açores | ||||
Capital | Velas | ||||
Població humana | |||||
Població | 9.171 (39,28 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | Ilha de São Jorge (en) | ||||
Part de | |||||
Superfície | 233,5 km² | ||||
Mesura | 6,7 () × 53,5 () km | ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
Punt més alt | Pico da Esperança (en) (1.053 m) | ||||
Organització política | |||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
L'Illa de São Jorge es troba al mig del grup central de les illes Açores, separada de l'Illa de Pico per un estret de 15 km - o Canal de São Jorge. La superfície de l'illa és de 237,59 km² amb una població de 10.500 habitants (2001).
Administrativament, l'illa té dos municipis (concelhos): el de Calheta, amb 5 freguesias (parròquies), i Velas, amb 6 freguesias. A l'illa hi ha tres viles: das Velas, da Calheta i Topo.
Geografia
[modifica]Està travessada per una serralada que arriba a una altitud màxima de 1.053 metres, al Pico da Esperança. La costa és en general rocosa i escarpada.
El seu origen està lligat al vulcanisme que va donar diverses erupcions en línia recta i en resten els cràters.
Història
[modifica]Aquesta illa apareix sense identificació al "Portolà Mediceo Laurenziano" (Atles Laurentino, Atles Mideceu), de 1351, actualment a Florència. Més tard en l'Atles Català de cap a 1375, ja apareix amb el seu nom (Sant Jordi). Tradicionalment s'accepta la data de 23 d'abril (diada de Sant Jordi) de 1439 como data probable del descobriment pels portuguesos.
El seu poblament es faria cap a 1460. El noble flamenc Willem van der Hagen (Guilherme da Silveira), cap a 1480 s'establí a Topo.
l'economia es basà en l'agricultura de blat, moresc complementada per la vinya. També es produïen tints que s'exportaven principalment a Flandes.
Els pirates i els corsaris atacaren sovint l'illa, a vegades esclavitzant els seus habitants (1625)
El 1757 hi va haver un gran terratrèmol que causà 1.000 morts, seguit d'un lleu tsunami.
Referències
[modifica]- Revista de Estudos Açorianos, Vol. X, Fasc. 1, página. 63, de Dezembro de 2003.
- Açores, Guia Turístico 2003/2004, Ed. Publiçor.
- Jardins e Parques dos Açores de Isabel Soares de Albergaria. Dep. Legal 235961/05
- Guia do Património de São Jorge, Dep. Legal 197839/03