Vés al contingut

Illa de la Revolució d'Octubre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de la Revolució d'Octubre
Vista aèria
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata

EpònimRevolució d'Octubre de 1917 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 79° 29′ N, 96° 50′ E / 79.48°N,96.83°E / 79.48; 96.83
EstatRússia
Kraikrai de Krasnoiarsk Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície14.204 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura99 (amplada) × 143 (longitud) km
Banyat permar de Kara i mar de Làptev Modifica el valor a Wikidata
Altitud965 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

L'illa de la Revolució d'Octubre (rus: о́стров Октя́брьской Револю́ции, óstrov Oktiàbrskoi Revoliütsi) és la principal de l'arxipèlag rus de la Terra del Nord, a l'Àrtic, situada entre les illes Komsomólets i Pioner al nord i l'illa Bolxevic al sud.

Fou explorada per primera vegada per l'expedició de Gueorgui Uixàkov i Nikolai Urvantsev (1930-1932), que foren els qui li donaren aquest nom en honor de la Revolució Russa.[1][2] Un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 pel govern regional de Taimíria va proposar canviar el nom a l'illa per passar a ser nomenada illa de Santa Alexandra (остров Святой Александры, óstrov Sviatoi Aleksandri) en honor de l'tsarina Alexandra, assassinada durant la revolució bolxevic.[3] Amb tot, l'1 de gener aquest govern va passar a dependre del Krai de Krasnoiarsk i la iniciativa no va prosperar.[4]

Té una superfície estimada de 14.170 km², amb què és la 59a més gran del món.[5] Culmina al mont Karpinski, de 965 metres. La meitat de l'illa és coberta de glaceres que arriben fins al mar. A les parts lliures de gel, la vegetació és de tipus desèrtic o de tundra.

L'illa de la Revolució d'Octubre té cinc glaceres principals: Rusànov, Karpinski, Universitetski, Vavílov i Albànov, més la de Maliutka, més petita.[6] De 1974 a 1988, a la part nord de la glacera Vavílov hi va funcionar una estació meteorològica.[7] Entre les glaceres discorren diversos rius, el principal dels quals és el Bólxaia, en direcció nord-oest.

Referències

[modifica]