Vés al contingut

Illimani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretIllimani
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya
Zona d'escalada Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Pedro Domingo Murillo (Bolívia) i província de Sud Yungas (Bolívia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 16° 38′ 00″ S, 67° 47′ 27″ O / 16.6333°S,67.7908°O / -16.6333; -67.7908
SerraladaCordillera Real (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud6.439 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència2.541 m Modifica el valor a Wikidata

L'Illimani, amb 6.460 metres sobre el nivell de la mar, és una muntanya de Bolívia, situada prop de la ciutat de La Paz. És la major altura de la Serralada Reial i la segona de Bolívia (darrere del Nevado Sajama, que pertany a la Serralada Occidental). Està situat a la província de Pedro Domingo Murillo.

L'Illimani és un enorme massís de més de 8 km de longitud i quatre cims que sobrepassen els 6.000 metres d'altitud, aquests discorren de nord-oest a sud-est, i d'ells és l'última glacera de la Serralada Reial de nord a sud. Pel nord el cordó comença amb el Nevado Illampu i acaba pel sud amb l'Illimani (sud-oest).

Des del cim, es domina l'altiplà, el llac Titicaca fins al Perú, el Sajama fins a Xile i les valls baixant cap a la selva amazònica.

Toponímia

[modifica]

Hi ha consens sobre l'origen prehispànic del nom Illimani, car es coneixen diverses interpretacions i denominacions paral·leles amb les que es designava a aquesta muntanya: els pobladors aimares que habitaven la ciutat l'anomenaven Illemana, («per on neix el sol») o Jilir-Mamani («el fill gran»).

Al cim de l'esquerra se'l coneix com a Khunu Urucuncu («os de neu»), al cim central, Xapa Punku («porta d'escuma»), i a la de la dreta Khunu Chaubiri («mirador de neu»).

Geografia

[modifica]

Ubicació

[modifica]

Aquesta imponent i majestuosa muntanya s'eleva solitària desafiant el cel, entre els graus 15 i 17 de latitud sud, i els 70 i 71 de longitud oest, fent contrast amb l'aplatat Mururata que es troba més al nord dins de la cadena muntanyosa andina.

Des de la ciutat s'observa aquesta muntanya amb els seus brillants i perfilats pics assentats sobre una base quadrangular de roques, la qual abasta diversos quilòmetres de perímetre, coberts eternament de neu, la qual canvia de coloració constantment a causa de les variacions atmosfèriques i el moviment del sol en la seva trajectòria sideral, així com per la major o menor densitat de vapor d'aigua que puja des del fons de les valls de la iunga.

Pics

[modifica]
Pics de l'Illimani
Ilimani des d'un avió

L'Illimani, que es troba aproximadament a seixanta quilòmetres de distància de la ciutat, presenta diversos pics:

  • Pic de l'Indi o Sud (6.460 m): situat a la dreta mirant des de La Paz) Els aimares el coneixen amb el nom d'Achocopaya.
  • Pic La Paz o Central (6.360 m): anomenat també Còndor o Àguila Blanca, situat al centre de la gelera.
  • Pic Kuhm o Nord (6.380 m): situat a l'esquerra mirant des de La Paz.
  • Pic París: no es veu des de la ciutat, es troba ocult al sud-est de la muntanya. Els indígenes en diuen Laika Kollo o Cerro Brujo.

Fauna i flora

[modifica]

Les àrees circumdants, banyades per les aigües provinents de la gelera, formen valls mesotèrmiques interandines subtropicals: les iungues. La presència de les glaceres que caracteritzen la muntanya regulen la selva nebulosa o celles de muntanya.[1]

Fotografia de les valls adjacents presa entre 1923-1924

La fauna existent correspon a la característica de les valls mesotèrmiques, destacant la papallona Infraphulia illimani, batejada així per haver estat identificada per Gustav Weymer el 1890 a partir d'exemplars agafats a l'hotel.

Geologia

[modifica]

L'Illimani es va formar en el mantell paleozoic [2] per la pressió de plaques tectòniques en el període comprès entre els períodes mesozoic i terciari, les roques intrusives van ser erosionades deixant a la vista la formació que coneixem avui dia.[3] L''Illimani està composta per roques plutòniques (granodiorita i monzonita) amb una edat d'entre 208 i 23 milions d'anys.

Patrimoni i paisatge natural de l'Estat

[modifica]

El 2012, per unanimitat a la cambra de diputats l'Illimani va ser declarat Patrimoni i paisatge natural de l'Estat, amb l'objectiu de garantir-ne la preservació.[4][5] La decisió es troba recolzada per la llei 302 del 24 d'octubre de 2012.[6]

Activitats

[modifica]

Andinisme

[modifica]
Vista Sud de l'Illimani
  • Primer ascens registrat: la primera persona l'ascens de la qual es té registre va ser William Martin Conway. En les seves expedicions per Sud-amèrica, el 1898, va ascendir l'Aconcagua, l'Illampu i l'Illimani, i va explorar part de la Terra del Foc.
  • Ascensió femenina l'abril de 2016: 15 dones aimares, abillades amb les seves vestimentes tradicionals de cholas o cholitas, va cridar l'atenció de la premsa internacional en realitzar l'ascens a diferents muntanyes de la serralada, entre elles l'Illimani, i també l'Aconcagua l'any 2019.[7]
Vista de l'Illimani des de l'Huayna Potosí

L'Illimani a la cultura

[modifica]

Heràldica

[modifica]

La figura de l'Illimani és el component central de l'escut de la ciutat de La Paz, havent estat incorporat durant la modificació de 1897.[8] És també part de l'escut de la Universitat Mayor de San Andrés, principal universitat de la ciutat.

Folclore

[modifica]

L'Illimani és considerat l'Achachila major de la ciutat de La Paz, això significa en la cultura aimara un esperit protector.[9][10] A les valls circumdants de Cohoni i Khapi es realitzen ofrenes i ascensos de caràcter ritual ja que les seves aigües reguen els cultius del sector.[11] Els desglaços i canvis en els cicles agraris produïts per l'escalfament global, van ser interpretats de manera inicial pels pobladors dels pobles propers com un senyal d'ira i molèstia de la gelera. La relació dels habitants de la ciutat de La Paz amb l'Illimani és intensa i es considera que els assentaments prehispànics van ser orientats per la relació física i visual amb la gelera com a ens protector.[12] Moltes de les cerimònies andines invoquen l'Illimani Achachila durant la seva realització, que inclou l'elaboració d'encens i ofrenes a la mare terra, durant les quals els moviments de les mans es dirigeixen físicament cap a la gelera.[13]

Identitat local

[modifica]

Diverses institucions, empreses i associacions inclouen en la seva denominació el nom «Illimani».[14][15]

Desglaç

[modifica]

Com a efecte de l'escalfament global i el retrocés de les glaceres des de 1850, les glaceres característics d'aquesta muntanya han sofert importants canvis que repercuteixen de manera directa en la vida dels pobladors de les valls voltants[16] dedicats principalment a l'agricultura destinada a la comercialització a La Paz, així com en l'equilibri general dels ecosistemes lligats a les aigües i l'evaporació.[17] Les aigües provinents d'aquestes glaceres alimenten rius que arriben fins a la selva amazònica, per la qual cosa és previsible que la seva pèrdua repercuteixi fortament en àmplies àrees lligades a aquests ecosistemes.[18] S'estima que en el període comprès entre 1980 i 2010 les glaceres en aquesta i altres muntanyes s'han reduït en un rang del 20 al 30%.[19]

La comunitat científica ha realitzat alertes sobre aquesta circumstància a través de diferents treballs d'investigació,[20] i hi ha un consens general sobre l'acceleració d'aquestes pèrdues en els últims 25 anys.[21]

Conseqüències

[modifica]

El canvi dels cicles de pluges produeixen temor en els habitants de les valls veïnes que observen canvis en les característiques de l'aigua que baixa des de la muntanya, així com la variació de temperatures.[22] Aquest temor es basa en la recent transformació de la muntanya Chacaltaya, antic espai d'esquí, conegut per ser un dels més alts del món, que va perdre totalment la seva àrea nevada. Els habitants de la regió afirmen que en els últims 20 anys la frontera de gel de l'Illimani va retrocedir almenys 500 m.[23] Diferents científics afirmen que, atesa la seva alçada, major als 6.000 msnm, les glaceres d'aquesta muntanya no desapareixeran però sí patiran disminucions considerables.[24][25] Es calcula que el 2030 totes les glaceres a una alçada menor de 5400 msnm desapareixeran.[26] L'evaporació d'aquests antics cossos de gel posa en perill el proveïment d'aigua en totes les regions limítrofes.

El retrocés de les glaceres a la muntanya ha permès la troballa de restes d'accidents esdevinguts en dècades passades.[27]

Presa de mostres per al projecte Ice Memory

[modifica]

Entre el 22 de maig i el 18 de juny de 2017 es van prendre mostres de les glaceres com a part de el Projecte Ice Memory.[28][29]

Incidents

[modifica]

El gener de 1985 el Vol 980 d'Eastern Airlines va impactar a la muntanya. Els 19 passatgers i 10 tripulants van morir. Durant el juny de 2016 una expedició anomenada Operació Thonapa,[30] va realitzar l'ascens a la recerca de la caixa negra i altres restes de la nau.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La Cordillera Real: el nevado Illimani» (en castellà). observancia.blogspot.com, 22-07-2008. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  2. ↑ Néstor Jiménez, Shirley López-Velásquez y Reynaldo Santiváñez. «Evolución tectonomagmática de los Andes bolivianos» (en castellà). www.scielo.org.ar, 01-10-2012. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  3. ↑ Axel Borsdorf, Carlos Dávila, Hannes Hoffert, Carmen Isabel Tinoco Rangel. «Espacios naturales de Latinoamérica: Desde la Tierra del Fuego hasta el Caribe» (en castellà). http://www.lateinamerika-studien.at, 15-02-2012. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  4. ↑ La Jornada. «El Illimani es declarado patrimonio y paisaje natural del Estado». http://www.jornadanet.com/. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  5. ↑ La Razón Digital. «Ley declara Patrimonio y Paisaje Natural al majestuoso Illimani» (en castellà). http://www.la-razon.com, 13-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  6. ↑ «LEY Nº302 LEY DE 24 DE OCTUBRE DE 2012» (en castellà). http://www.cepb.org.bo/. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  7. ↑ Christopher André. «Cholitas escaladoras que conquistaron el Illimani». http://www.eldeber.com.bo/, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  8. ↑ David Vicente de Rojas Silva. «Escudo de armas de la ciudad de Nuestra Señora de La Paz» (en castellà). Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  9. ↑ La Razón. «El Illimani es el principal achachila que protege a Chuquiago Marka» (en castellà). www.la-razon.com, 16-07-2012. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  10. ↑ Los Tiempos. «Los glaciares se derriten ¿Es el fin de los Achachilas?» (en castellà). www.lostiempos.com, 06-08-2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  11. ↑ La Razón. «Ofrenda aymara por su año nuevo al Illimani» (en castellà). www.bolivia.com, 20-06-2005. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  12. ↑ Periódico Digital PIEB. «El Illimani tuvo una relación visual y física con los pueblos prehispánicos». www.pieb.com.bo, 23-10-2010. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  13. ↑ «Matrimonios andinos con energía y ritos ancestrales» (en castellà). indigenas.allinnin.com, 09-01-2011. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  14. ↑ «ILLIMANI: LA JOYA DE LOS ANDES» (en castellà). cine.bolivia.com. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  15. ↑ Erbol. «La modernidad y el Illimani hacen de La Paz una ciudad maravillosa» (en castellà). www.erbol.com.bo/, 08-12-2014. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  16. ↑ Gemma Candela. «Era del deshielo, vitales achachilas en peligro» (en castellà). www.la-razon.com, 17-02-2013. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  17. ↑ María Rosa Gamarra Céspedes. «Para que el deshielo del Illimani no sea una “crónica de la muerte anunciada” de Cohoni, en la Cordillera Andina» (en castellà). www.oei.es, 2009. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  18. ↑ El Diario. «El Illimani se deshiela y podría afectar el nivel de agua en los ríos amazónicos» (en castellà). Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  19. ↑ CNN México. «El deshielo empuja la emigración en una comunidad indígena de Bolivia» (en castellà), 01-12-2010. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  20. ↑ Dirk Hoffmann. «Glaciares andinos, testimonios fotográficos del deshielo» (en castellà), 07-02-2016. Arxivat de l'original el 2022-04-06. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  21. ↑ «Proyecto : "Fortaleciendo la capacidad y desarrollando estrategias de adaptación a los fenómenos de cambio climático en Comunidades de la Cordillera Real de Los Andes Centrales de Bolivia"» (en castellà). glaciares.cambioclimaticoyagua.org.bo/. Arxivat de l'original el 17 de setembre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  22. ↑ Jornada. «Habitantes de Khapi preocupados por deshielo del Illimani» (en castellà). www.jornadanet.com, 06-11-2009. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  23. ↑ La Patria. «Lluvias traen alivio, pero deshielo del Illimani es un daño irreversible» (en castellà). www.lapatriaenlinea.com, 17-11-2009. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  24. ↑ Marcelo Alvarez. «Segun científicos bolivianos y japoneses: Illimani y Huayna Potosí perderán parte de su superficie glaciar pero no desaparecerán» (en castellà). lapazcomovamos.org, 2015. Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  25. ↑ La Prensa. «EL ILLIMANI Y EL HUAYNA POTOSÍ NO DESAPARECERÁN» (en castellà). www.laprensa.com.bo, 25-11-2013. Arxivat de l'original el 21 de setembre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  26. ↑ «Alertan a Bolivia por desaparición de glaciares andinos» (en castellà). www.vanguardia.com/, 27-04-2014. Arxivat de l'original el 2018-10-31. [Consulta: 28 septiembre 2016].
  27. ↑ «Deshielos develan secretos ocultos en las montañas» (en castellà). http://www.losandesinternet.com.ar/. Arxivat de l'original el 19 de setembre de 2016. [Consulta: setembre 2016].
  28. ↑ «Proyecto ICE MEMORY: segunda expedición en el glaciar del Illimani». Arxivat de l'original el 26 de setembre de 2017. [Consulta: 25 setembre 2017].
  29. ↑ La Razón. «Trozos del glaciar Illimani en Bolivia, listos para archivo mundial de hielo», 21-06-2016. Arxivat de l'original el 25 de setembre de 2017. [Consulta: 25 setembre 2017].
  30. ↑ [enllaç sense format] https://operationthonapa.com/
  31. ↑ Página Siete Digital. «Hallan partes de la caja negra del avión Eastern Airlines que se estrelló en el Illimani hace 31 años» (en castellà). www.paginasiete.bo, 07-06-2016. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 28 septiembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illimani&oldid=33661225»