Ilià Prigogin

Ilià Romànovitx Prigogin

(1977)
Nom original	(ru) Илья́ Рома́нович Приго́жин (fr) Ilya Romanovich Prigogine
Biografia
Naixement	12 gener 1917 (Julià) Moscou (Rússia)
Mort	28 maig 2003 (86 anys) àrea metropolitana de Brussel·les (Bèlgica)
Nacionalitat	Soviètic Belga
Formació	Universitat Lliure de Brussel·les
Director de tesi	Théophile de Donder
Es coneix per	Estructures dissipatives
Activitat
Camp de treball	Química i física
Ocupació	Química, Física
Organització	Universitat Lliure de Brussel·les Institut Internacional Solvay Universitat de Texas
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1967–) Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Acadèmia Romanesa Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Alumnes	Pierre M. V. Résibois (en)
Influències	Ludwig Boltzmann i Théophile de Donder
Obra
Estudiant doctoral	Adi Bulsara Radu Balescu
Localització dels arxius	Centre Harry Ransom [ MS-3335]
Altres
Títol	Vescomte
Premis
Premi Nobel de Química (1977)

Ilià Romànovitx Prigogin (en rus: Илья́ Рома́нович Приго́жин), també conegut com a Ilya Prigogine segons la transcripció francesa (Moscou, Rússia, 25 de gener de 1917 -Brussel·les, Bèlgica, 28 de maig de 2003), fou un químic i professor universitari belga, d'origen soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1977.

Biografia

Va néixer el 25 de gener de 1917 a la ciutat de Moscou. Va fugir amb la seva família l'any 1921 després de la constitució de l'URSS fins a l'Europa Occidental, els quals s'establiren a Bèlgica a partir del 1929. Va estudiar química a la Universitat Lliure de Brussel·les, d'on fou professor de fisicoquímica i física teòrica a partir de 1947. Posteriorment fou nomenat catedràtic de química a la Universitat de Chicago i catedràtic d'enginyeria química la Universitat de Texas, on l'any 1967 va fundar l'Institut de Mecànica Estadística i Termodinàmica.

El 1959 fou nomenat director de l'Institut Internacional Solvay de Brussel·les, i el 1989 fou nomenat vescomte pel rei Balduí. Va morir el 28 de maig de 2003 a la seva residència de Brussel·les.

Recerca científica

Especialista en termodinàmica, va realitzar investigacions teòriques sobre l'expansió de la termodinàmica clàssica en l'estudi dels processos irreversibles amb la teoria de les estructures dissipatives.

L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis sobre la termodinàmica de reaccions irreversibles, en especial per la teoria de les estructures dissipatives.

Enllaços externs

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1977 (anglès)