Immanuel Faisst

Immanuel Faisst

Nom original	(de) Immanuel Faißt
Biografia
Naixement	(de) Immanuel Gottlob Friedrich Faißt 13 octubre 1823 Esslingen am Neckar (Alemanya)
Mort	5 juny 1894 (70 anys) Stuttgart (Alemanya)
Sepultura	Pragfriedhof Stuttgart
Activitat
Ocupació	músic, musicòleg, professor d'universitat, director de cor, organista, compositor, pianista
Membre de	Verbindung Normannia Tübingen (en)
Professors	Felix Mendelssohn, Carl August Haupt i Siegfried Wilhelm Dehn
Alumnes	John Carlovitz Ames i Carl Armbrust
Instrument	Piano

Immanuel Gottlob Friedrich Faißt (Esslingen am Neckar, 13 de setembre de 1823 - Stuttgart 1894) fou un organista i compositor alemany.

Primer estudià teologia, però després es dedicà completament a la música, seguint els consells de Mendelssohn, al qual havia sotmès algunes de llurs composicions, i malgrat estudiar sense professors, feu tals progressos que ja el 1846 cridà l'atenció en uns concerts d'orgue que donà a Berlín.

El mateix any s'establí a Stuttgart, on el 1847 fundà la Societat de música clàssica religiosa, el 1849 la Unió de cantors suabis i el 1859 el Conservatori, de la qual direcció s'encarregà, fent d'aquell centre una de les institucions musicals més important d'Alemanya, i d'on surtiren grans músics com Wilhelm Maria Putchler. També fou organista de la Stiftskirche d'aquesta capital i la Universitat de Tubinga li'n concedí el títol de doctor honoris causa.

Entre llurs composicions destaquen diverses obres per a orgue, una doble fuga i alguns exercicis per a piano, lieder, cors, motets, cantates, etc. Se li deuen, a més, un curs d'harmonia, una Elementar und Chorgesangschule i Beiträge zur Geschichte der Klaviersonate. Finalment, junt amb Sigmund Lebert i Hans von Bülow, publicà la famosa edició Cotta dels clàssics del piano.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 23 de l'Enciclopèdia Espasa, pàg. 101. (ISBN 84-239-4523-5)