Immanuel Faisst
  | |
| Nom original | (de) Immanuel Faißt |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Immanuel Gottlob Friedrich Faißt 13 octubre 1823 Esslingen am Neckar (Alemanya) |
| Mort | 5 juny 1894 (70 anys) Stuttgart (Alemanya) |
| Sepultura | Pragfriedhof Stuttgart |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, musicòleg, professor d'universitat, director de cor, organista, compositor, pianista |
| Membre de | |
| Professors | Felix Mendelssohn, Carl August Haupt i Siegfried Wilhelm Dehn |
| Alumnes | John Carlovitz Ames i Carl Armbrust |
| Instrument | Piano |
 
| |
Immanuel Gottlob Friedrich Faißt (Esslingen am Neckar, 13 de setembre de 1823 - Stuttgart 1894) fou un organista i compositor alemany.
Primer estudià teologia, però després es dedicà completament a la música, seguint els consells de Mendelssohn, al qual havia sotmès algunes de llurs composicions, i malgrat estudiar sense professors, feu tals progressos que ja el 1846 cridà l'atenció en uns concerts d'orgue que donà a Berlín.
El mateix any s'establí a Stuttgart, on el 1847 fundà la Societat de música clàssica religiosa, el 1849 la Unió de cantors suabis i el 1859 el Conservatori, de la qual direcció s'encarregà, fent d'aquell centre una de les institucions musicals més important d'Alemanya, i d'on surtiren grans músics com Wilhelm Maria Putchler.[1] També fou organista de la Stiftskirche d'aquesta capital i la Universitat de Tubinga li'n concedí el títol de doctor honoris causa.
Entre llurs composicions destaquen diverses obres per a orgue, una doble fuga i alguns exercicis per a piano, lieder, cors, motets, cantates, etc. Se li deuen, a més, un curs d'harmonia, una Elementar und Chorgesangschule i Beiträge zur Geschichte der Klaviersonate. Finalment, junt amb Sigmund Lebert i Hans von Bülow, publicà la famosa edició Cotta dels clàssics del piano.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 23 de l'Enciclopèdia Espasa, pàg. 101. (ISBN 84-239-4523-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 43 (ISBN 84-239-4548-0)