Vés al contingut

Impacte ambiental de la fracturació hidràulica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Problemes a les referències

La pràctica de la fracturació hidràulica, utilitzada per a l'extracció de gasos, està al centre d'intensos debats sobre l'ús del sòl, el consum d'aigua, les emissions a l'aire, incloses les emissions de metà, les pèrdues de salmorra i fluids de fracturació, la contaminació de l'aire i l'aigua, la contaminació acústica i els impactes sobre la salut humana. La investigació ha indicat clarament que la contaminació de l'aigua i l'aire constitueixen l'amenaça més gran per a la salut d'aquesta pràctica.[1][2] La gestió responsable és essencial per mitigar els impactes negatius. Seguir estrictament els procediments reglamentaris i de seguretat és essencial per evitar més danys ambientals.[3][4][5]

Els fluids utilitzats per a la fracturació hidràulica inclouen plantes i altres substàncies potencialment nocives, que poden incloure productes químics tòxics.[6] Als Estats Units, aquests additius poden ser considerats secrets comercials per empreses que els utilitzin. La manca de coneixement sobre productes químics específics ha complicat els esforços per desenvolupar polítiques de gestió de riscos i estudiar els efectes sobre la salut.[7][8] En altres jurisdiccions, com el Regne Unit, aquests productes químics s'han de divulgar públicament i s'imposen restriccions per garantir que les seves aplicacions no siguin perjudicials.[9]

L'ús d'aigua per fracturació hidràulica pot ser un problema en zones que presenten escassetat d'aigua. L'aigua superficial pot estar contaminada per abocaments i fosses de residus construïdes i mantingudes de manera inadequada, en les jurisdiccions on es permeti.[10] A més, l'aigua subterrània pot estar contaminada, ja que es poden escapar fluids de formació durant la fracturació hidràulica. Tot i això, la possibilitat de contaminació de les aigües subterrànies per la migració ascendent del líquid fracturant és insignificant, fins i tot a llarg termini.[11][12] Per gestionar l'aigua produïda, és a dir, l'aigua que torna a la superfície després de la fractura hidràulica, s'apliquen diverses estratègies. Aquests inclouen la injecció subterrània, el tractament d'aigües residuals municipals i comercials i el reciclatge d'aigua per al seu ús futur en pous.[13] S'ha de tenir en compte el risc potencial d'infiltració de metà a les aigües subterrànies i a l'aire, tot i que cal assenyalar que les fuites de metà són un problema més important en els pous més antics que en els construïts d'acord amb la normativa més recent.[14] Aquestes consideracions posen de manifest la necessitat d'adoptar enfocaments responsables i sostenibles en la gestió dels recursos hídrics en el context de la fracturació hidràulica, equilibrant la necessitat energètica amb la protecció del medi ambient i dels recursos hídrics locals.[15]

La fracturació hidràulica provoca una sismicitat induïda anomenada esdeveniments microsísmics. La magnitud d'aquests esdeveniments és massa petita per detectar-se a la superfície, normalment de magnitud M-3 a M-1. Tot i això, els pous d'eliminació de fluids (que s'utilitzen sovint als EUA per a eliminar els residus contaminats de diverses indústries) han estat els responsables de terratrèmols més significatius, de fins a 5,6 M a Oklahoma i altres estats.[16]

Els governs mundials estan desenvolupant marcs reguladors per avaluar i gestionar els riscos ambientals i per a la salut relacionats amb la fracturació hidràulica, treballant sota pressions competidores de la indústria i els grups antifracking.[17][18][19] En alguns països com França s'ha afavorit un plantejament de precaució i s'ha prohibit la fracturació hidràulica.[20][21] El marc regulador del Regne Unit es basa en la conclusió que els riscos associats a la fracturació hidràulica són manejables si es realitzen sota regulació efectiva i si s'implementen bones pràctiques operatives.

Emissions de l'aire

[modifica]

El 2012 es va elaborar un informe a la Unió Europea sobre els possibles riscos. Els possibles riscos són "emissions de metà dels pous, fums dièsel i altres contaminants perillosos, precursors d'ozó o olors d'equips de fracturació hidràulica, com compressors, bombes i vàlvules". També gasos i fluids de fracturació hidràulica dissolts en aigua de flux comporten riscos d'emissions a l'aire.[22] Un estudi, realitzat en un lloc de fracking, va mesurar diversos contaminants atmosfèrics setmanalment durant un any entorn del desenvolupament d'un pou de gas fracturat i va detectar hidrocarburs de no metà, clorur de metilen (un dissolvent tòxic) i hidrocarburs aromàtics policíclics. S'ha demostrat que aquests contaminants afecten els fetus.[23]

La relació entre la fracturació hidràulica i la qualitat de l'aire pot influir en malalties respiratòries agudes i cròniques, inclosa l'agudització de l'asma (induïda per partícules a l'aire, l'ozó i l'escapament dels equips utilitzats per a la perforació i el transport) i la MPOC. Per exemple, les comunitats sobre la formació de Marcellus mostren freqüències més altes d'asma. Els nens, adults joves actius que passen el temps a l'aire lliure i la gent gran són especialment vulnerables. L'OSHA també ha suscitat preocupacions sobre els efectes respiratoris a llarg termini de l'exposició ocupacional a sílice a l'aire en llocs de fracturació hidràulica.[24] La silicosi es pot associar a malalties autoimmunitàries.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bamber, AM; Hasanali, SH; Nair, AS; Watkins, SM; Vigil, DI (en anglès) International Journal of Environmental Research and Public Health, 16, 12, 15-06-2019, pàg. 2123. DOI: 10.3390/ijerph16122123. PMC: 6616936. PMID: 31208070.
  2. ↑ Wright, R; Muma, RD Journal of Occupational and Environmental Medicine, 60, 5, 5-2018, pàg. 424–429. DOI: 10.1097/JOM.0000000000001278. PMID: 29370009.
  3. ↑ Costa, D; Jesus, J; Branco, D; Danko, A; Fiúza, A Environmental Science and Pollution Research International, 24, 17, 6-2017, pàg. 14579–14594. DOI: 10.1007/s11356-017-8970-0. PMID: 28452035.
  4. ↑ >«Shale gas extraction: review of potential public health impacts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2023].
  5. ↑ Tatomir, Alexandru; McDermott, Christopher; Bensabat, Jacob; Class, Holger; Edlmann, Katriona Advances in Geosciences, 45, 22-08-2018, pàg. 185–192. Bibcode: 2018AdG....45..185T. DOI: 10.5194/adgeo-45-185-2018.
  6. ↑ Chemicals Used in Hydraulic Fracturing (PDF) (Report). Committee on Energy and Commerce U.S. House of Representatives. 18 April 2011. Archived from the original
  7. ↑ Healy2012.
  8. ↑ Hass, Benjamin (14 August 2012). "Fracking Hazards Obscured in Failure to Disclose Wells". Bloomberg News. Retrieved 27 March 2013.
  9. ↑ «Developing Onshore Shale Gas and Oil – Facts about 'Fracking'». Department of Energy and Climate Change. Arxivat de l'original el 25 d'octubre 2016. [Consulta: 14 octubre 2014].
  10. ↑ Walter, Laura «AIHce 2013: Investigating Surface Spills in the Fracking Industry». EHSToday. Penton, 22-05-2013.
  11. ↑ Taherdangkoo, Reza; Tatomir, Alexandru; Anighoro, Tega; Sauter, Martin Journal of Contaminant Hydrology, 221, 2-2019, pàg. 58–68. Bibcode: 2019JCHyd.221...58T. DOI: 10.1016/j.jconhyd.2018.12.003. PMID: 30679092.
  12. ↑ Taherdangkoo, Reza; Tatomir, Alexandru; Taylor, Robert; Sauter, Martin Energy Procedia, 125, 9-2017, pàg. 126–135. DOI: 10.1016/j.egypro.2017.08.093.
  13. ↑ Logan, Jeffrey (2012). Natural Gas and the Transformation of the U.S. Energy Sector: Electricity (PDF) (Report). Joint Institute for Strategic Energy Analysis. Retrieved 27 March 2013.
  14. ↑ Broomfield, 2012.
  15. ↑ "Impatto Ambientale della Fratturazione Idraulica: Un'Analisi Globale" Journal of Environmental Research. vol. 30, n. 4, 2020, pp. 245-262. 
  16. ↑ "Man-Made Earthquakes Update". United States Geological Survey. 17 January 2014. Archived from the original on 29 March 2014. Retrieved 30 March 2014.
  17. ↑ «Shale gas extraction: Final report». The Royal Society, 29-06-2012. [Consulta: 10 octubre 2014].
  18. ↑ Office of Research and Development US Environmental Protection Agency. November 2011 Plan to Study the Potential Impacts of Hydraulic Fracturing on Drinking Water Resources Arxivat 2019-09-27 a Wayback Machine.
  19. ↑ Brown, A. "Salute Umana e Fratturazione Idraulica: Uno Studio Longitudinale". Environmental Health. vol. 25, n. 2, 2018, pp. 112-130. 
  20. ↑ "LOI n° 2011-835 du 13 juillet 2011 visant à interdire l'exploration et l'exploitation des mines d'hydrocarbures liquides ou gazeux par fracturation hydraulique et à abroger les permis exclusifs de recherches comportant des projets ayant recours à cette technique".
  21. ↑ "Vermont Act 152" (PDF).
  22. ↑ Broomfield 2012
  23. ↑ Currie, Janet; Greenstone, Michael; Meckel, Katherine Science Advances, 3, 12, 13-12-2017, pàg. e1603021. Bibcode: 2017SciA....3E3021C. DOI: 10.1126/sciadv.1603021. PMC: 5729015. PMID: 29242825.
  24. ↑ Hydraulic Fracturing and Flowback Hazards Other than Respirable Silica, 2014. 
  25. ↑ Colborn, Theo; Kwiatkowski, Carol; Schultz, Kim; Bachran, Mary «Natural Gas Operations from a Public Health Perspective» (en anglès). Human and Ecological Risk Assessment: An International Journal, 17, 5, 9-2011, pàg. 1039–1056. DOI: 10.1080/10807039.2011.605662. ISSN: 1080-7039.

Bibliografia

[modifica]
  • Broomfield, Mark (10 August 2012). Support to the identification of potential risks for the environment and human health arising from hydrocarbons operations involving hydraulic fracturing in Europe (PDF) (Report). European Commission. pp. vi–xvi. ED57281. Retrieved 29 September 2014.
  • Brown, Valerie J. Environmental Health Perspectives, 115, 2, 2-2007, pàg. A76. DOI: 10.1289/ehp.115-a76. PMC: 1817691. PMID: 17384744.
  • Ground Water Protection Council; ALL Consulting (April 2009). Modern Shale Gas Development in the United States: A Primer (PDF) (Report). DOE Office of Fossil Energy and National Energy Technology Laboratory. pp. 56–66. DE-FG26-04NT15455. Retrieved 24 February 2012.
  • Healy, Dave (July 2012). Hydraulic Fracturing or 'Fracking': A Short Summary of Current Knowledge and Potential Environmental Impacts (PDF) (Report). Environmental Protection Agency. Retrieved 28 July 2013.
  • Jenner, Steffen; Lamadrid, Alberto J. «Còpia arxivada». Energy Policy, 53, 53, 2013, pàg. 442–453. Arxivat de l'original el 19 d'octubre 2014. DOI: 10.1016/j.enpol.2012.11.010 [Consulta: 28 setembre 2014].
  • Mair (Chair), Robert (June 2012). Shale gas extraction in the UK: A review of hydraulic fracturing (PDF) (Report). The Royal Society and the Royal Academy of Engineering. Retrieved 10 October 2014.
  • Moniz (chair), Ernest J. The future of natural gas: An interdisciplinary MIT study. Massachusetts Institute of Technology, juny 2011.  Arxivat 2013-03-12 a Wayback Machine.
  • Zoback, Mark; Kitasei, Saya; Copithorne, Brad (July 2010). Addressing the Environmental Risks from Shale Gas Development (PDF) (Report). Worldwatch Institute. p. 9. Retrieved 24 May 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impacte_ambiental_de_la_fracturació_hidràulica&oldid=33203255»