Inês de Castro (pel·lícula)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | José Leitão de Barros |
Protagonistes | |
Director artístic | Pierre Schild (en) i Juan Antonio Simont Guillén |
Guió | Manuel García Viñolas i Afonso Lopes Vieira |
Música | José Muñoz Molleda |
Fotografia | Heinrich Gärtner |
Muntatge | Juan J. Doria Jacques Saint-Léonard |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya i Portugal |
Estrena | 28 desembre 1944 |
Durada | 92 min |
Idioma original | castellà portuguès |
Color | en blanc i negre |
Format | format acadèmic |
Descripció | |
Gènere | drama històric, cinema històric i drama |
Època d'ambientació | segle XIV |
Inês de Castro és una pel·lícula biogràfica i històrica del 1944 de coproducció hispano-portuguesa dirigida per José Leitão de Barros amb guió de Manuel García Viñolas i Afonso Lopes Vieira. Es van fer dues versions, una en castellà i l'altra en portuguès[1]
Sinopsi
[modifica]El 1336 el comte Juan Manuel cedeix en matrimoni a la seva filla Constança de Villena al príncep Pere, hereu del rei Alfons IV de Portugal, per tal de solucionar un conflicte dinàstic entre Portugal i Castella. Acompanya a Constança una dama gallega de singular bellesa, Agnès de Castro, emparentada amb els primers reis de Castella. Celebrat el matrimoni del príncep, aquest descobreix la bellesa d'Agnès, i se n'enamora. És padrina de l'únic fill del matrimoni de Constança i Pedro i ja en el banquet que segueix al bateig, Pere es manifesta davant la Cort com enamorat d'Agnès.
Repartiment
[modifica]- Antonio Vilar ... Pere I de Portugal
- Alicia Palacios ... Inês de Castro
- María Dolores Pradera ... Constança
- Raul de Carvalho ... Diego Lopes Pacheco
- João Villaret ... Martin, o Bobo
- Gregorio Beorlegui ... Pero Coello
- Alfredo Ruas ... Alvaro Gonzales
- Erico Braga ... Alfons IV de Portugal
Producció
[modifica]Va gaudir del total suport oficial tant de les autoritats franquistes com de les salazaristes. El rodatge va començar el 22 d'abril del 1944 i es va allargar fins a novembre del mateix any, va gaudir de l'assessorament literari de Manuel Machado i va tenir dificultats per les dificultats del comerç de material fílmic amb Alemanya. En el muntatge final es van fer dues versions, una per Portugal i l'altra per Espanya, amb diferents dedicatòries i l'ordre dels actors.[2]
Premis
[modifica]El 8 d'octubre de 1945 la pel·lícula va aconseguir un premi econòmic de 400.000 ptes, als premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1945.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Pasión necrófila en la autarquía, La Nueva España
- ↑ «Inés de Castro». Doble versión de José Leitão de Barros per José Mª Folgar de la Calle
- ↑ Concurso de premios de la producción cinematográfica, ABC, 9 d'octubre de 1945
Enllaços externs
[modifica]- Fragment de la pel·lícula a YouTube
- Inês de Castro in Theatre and Film: A Feminist Exhumation of the Dead Queen, Aida Jordao, Universitat de Toronto
- Pel·lícules d'Espanya del 1944
- Pel·lícules de Portugal del segle XX
- Pel·lícules dramàtiques del 1944
- Pel·lícules dramàtiques d'Espanya
- Pel·lícules dramàtiques de Portugal
- Pel·lícules històriques d'Espanya
- Pel·lícules de drama històric
- Pel·lícules biogràfiques d'Espanya
- Pel·lícules d'Espanya en blanc i negre
- Pel·lícules de Portugal en blanc i negre
- Pel·lícules en castellà
- Pel·lícules en portuguès