Vés al contingut

In Pisonem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreIn Pisonem
Tipusdiscurs i obra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorCiceró Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí clàssic Modifica el valor a Wikidata

In Pisonem (Contra Pisó) és un discurs de Ciceró pronunciat al Senat romà l'any 55 aC[1] contra Luci Calpurni Pisó Cesoní, acusant-lo d'estar “fora de la llei”,[2] bàsicament, pel malestar de la província que supervisava, Macedònia. És un discurs molt dur per la seva època i pels seus costums i morals, però alhora amb un tacte especial de Ciceró per evitar l'ofensa als poderosos Cèsar i Pompeu,[3] als quals seguia Pisó.

Context

[modifica]

Amb la marxa de Cèsar l'any 58 aC[4] a la Gàl·lia, per no deixar Ciceró,[5][6] contrari a ell, sol a Roma i que pogués frustrar les seves aspiracions, va encarregar al cònsol Luci Calpurni Pisó la seva desaparició temporal mentre ell no fos a la ciutat; Publi Clodi va promulgar l'exili de Ciceró. Així doncs, en tornar l'orador de l'exili el 57aC[7] va continuar la seva carrera política amb els discursos, tenint com a objectiu Pisó en diverses ocasions;[8] per això avui dia no es pot conèixer totalment si realment aquestes acusacions eren certes o si darrere d'elles hi havia un motiu de venjança[9][10] aprofitant que Pisó tenia uns alts càrrecs que podien ser objecte d'atac, com era la supervisió de Macedònia com a procònsol.

Acusació

[modifica]

Ciceró en aquest discurs acusa Pisó d'estar “fora de la llei” quan va governar com a procònsol la província de Macedònia provocant-hi malestar.[11] Concretament, l'acusava d'assassí i de torturador de ciutadans romans innocents amb l'objectiu d'obtenir riqueses; d'haver allunyat de Roma persones fidels a la pàtria com el mateix Ciceró; d'irregularitats financeres en els tributs i impostos; i d'haver desfet l'exèrcit romà,[12] ja que seguia una filosofia epicúria i no anhelava la glòria militar, per la qual cosa Ciceró li recrimina de no haver comprès les idees epicúries i d'haver-les utilitzat com a excuses.[13]

Estructura

[modifica]

El discurs està bàsicament dividit en dues parts: la primera, en què parla del passat (1-63) i la segona, del present (64-final). Aquesta última part, alhora està subdividida en tres fragments: primer informa de les dades en què es basa el seu discurs, la segona en què acusa i amenaça Pisó, i l'última en què resumeix les idees principals de l'acusació; en tot el discurs mostra un to d'intensitat ascendent fins al final amb una gradatio (gradació).[13]

D'altra banda, segons R.G.M.Nisbet, hi ha una altra possible estructura:[14]

  1. (1-3) Ciceró afirma que Pisó va obtenir el títol de cònsol a través de falses aparences; mentre que ell mateix el va aconseguir amb triomfs i treballs propis.
  2. (4-7) Ciceró mostra els mèrits propis que va esmentar anteriorment.
  3. (8-11) L'orador descriu el consolat de Pisó.
  4. (12-21) Torna a descriure el consolat de Pisó, però, ara, en el moment en què va haver d'exiliar-se.
  5. (22-31) Ciceró explica com va estar el consolat de l'acusat en estar-hi ell fora a l'exili.
  6. (32-36) Explica el seu exili i com, tot i així, va rebre més honors fins i tot que Pisó com a cònsol.
  7. (37-50) Descriu com va governar Pisó a Macedònia i com va desfer l'exèrcit.
  8. (51-63) Informació de la seva tornada a Roma de forma grandiloqüent i de la ridiculització de Pisó en aquell moment.
  9. (64-67) Ciceró conclou la comparació entre ells dos amb la idea que fins i tot la seva vida és més gran en honor i qualitat.
  10. (68-72) Dona informació de les seves fonts i a través d'on ha tret les seves dades, concretament, per uns epigrames de Filòdem, filòsof, poeta i defensa de Pisó.
  11. (73-82) Recrimina que Pisó fins i tot va fer una broma de la seva vida en l'exili, i que tot i així, no l'acusarà personalment, sinó políticament per la degradació durant el seu consolat.
  12. (83-95) Ciceró denuncia les seves conductes de crudelitas (crueltat) i d'avaritia (avarícia).
  13. Resumeix i retorna als punts del seu discurs per concloure.

Resultat de l'acusació

[modifica]

Per tot això que acusava Ciceró de Pisó, sol·licitava que retornés de la província on es trobava, i que fos substituït, proposicions que va acceptar la vox populi (“veu del poble"), és a dir, el senat, i que es van realitzar per la llei.[15]        

Transmissió del text

[modifica]

L'any 1425 es va trobar l'anomenat Codex Vaticanus(V),[16] amb uns discursos de Ciceró i una part d'In Pisonem; no va ser fins al 1426 en què es va trobar l'altra part, trobat al còdex (TEe).[17] Se'n van trobar més còdexs, com el χ i l'E (família dels manuscrits Σ i B),[18] que concordaven els dos; o el M, entre d'altres; però el que majoritàriament s'utilitza actualment (juntament amb el V) és el text del manuscrit P, trobat en un palimpsest.[19]

Referències

[modifica]
  1. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 260. 
  2. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 269. 
  3. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 269. 
  4. In Pisonem. LOEB Classical Library, p. 139. 
  5. In Pisonem. LOEB Classical Library, p. 139. 
  6. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 260-261. 
  7. In Pisonem. LOEB Classical Library. 
  8. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 262. 
  9. In Pisonem. LOEB Classical Library, p. 139. 
  10. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 261. 
  11. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 262. 
  12. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 259,266. 
  13. 13,0 13,1 In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 260. 
  14. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 270. 
  15. In Pisonem. Biblioteca Gredos, p. 268. 
  16. In L. Pisonem. Bibliotheca oxoniensis, Scriptorum Classicorum, p. III. 
  17. In L. Pisonem. Bibliotheca Oxoniensis, Scriptorum classicorum, p. III. 
  18. In L. Pisonem. Bibliotheca Oxoniensis, Scriptorum classicorum, p. iv. 
  19. In L. Pisonem. Bibliotheca oxoniensis, Scriptorum Classicorum, p. xiv. 

Enllaços externs

[modifica]
  • [1] In Pisonem, M.T. Ciceró; text original Perseus
  • [2] In Pisonem, M. T. Ciceró, text original, Latin Library