Vés al contingut

Incendi de Manisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentIncendi de Manisa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 37′ N, 27° 26′ E / 38.61°N,27.43°E / 38.61; 27.43
Tipusincendi Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps5 - 8 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióManisa (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata

L'incendi de Manisa (turc: Manisa yangını) fou la cremada de la ciutat de Manisa (Turquia).[1] Començà a la nit del dimarts 5 de setembre del 1922 i continuà fins al 8 de setembre.[1] Fou iniciat i organitzat per les tropes gregues en retirada,[1][2] durant la guerra greco-turca (1919-1922). Com a resultat, el 90% dels edificis de la ciutat foren destruïts (més de 10.000 edificis).[1][3] El nombre de víctimes a la ciutat i la regió adjacent fou estimat en diversos milers pel cònsol estatunidenc James Loder Park.[3] Fonts turques afirmen que 4.355 persones moriren a la ciutat de Manisa.[4] S'estima que la població de la ciutat abans de l'esdeveniment era d'aproximadament 40.000-50.000 habitants. Els esdeveniments es descriuen en la literatura turca, per exemple pels autors Falih Rıfkı Atay i Ilhan Berk. S'estimaren els danys totals en més de 50 milions de lires.[5]

Gulfem Kaatçılar İrem fou testimoni del foc quan era una nena i recorda:[6]

« Després d'escapar de la milícia cap a l'albada, ens enfilàrem per un rierol per amagar-nos als turons. A mesura que pujàvem, la ciutat cremava, ens il·luminava la resplendor i sentíem la calor de les flames. Cremà durant tres dies i tres nits. Vaig veure els vidres de les finestres explotar com bombes. […] Vaques i cavalls morts, inflats amb les potes enlaire. Vells arbres abatuts, amb les arrels cremant […]. No oblido aquelles coses. La calor, la gana, la por, l'olor. Després de tres dies veiérem alçar-se la pols a la vall de sota. Soldats turcs a cavall; pensàrem que eren grecs que venien a matar-nos als turons. Recordo tres soldats que portaven banderes verdes i vermelles. La gent besava els cascos dels seus cavalls, cridant «els nostres salvadors han arribat». »

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Emecen, Feridun Mustafa. Tarihin içinde Manisa (en turc). Manisa Belediyesi, 2006, p. 6. ISBN 9789759550608. 
  2. Freely, John. Children of Achilles: The Greeks in Asia Minor Since the Days of Troy (en anglès). .B.Tauris, 2010, p. 212. ISBN 9781845119416. 
  3. 3,0 3,1 U.S. Vice-Consul James Loder Park to Secretary of State, Smyrna, 11 April 1923. US archives US767.68116/34
  4. Ergül, Teoman. Kurtuluş Savaşında Manisa, 1919-1922 (en turc). Manisa Kültür Sanat Kurumu, 1991, p. 337. 
  5. Su, Kamil. Manisa ve yöresinde işgal acıları (en turc). Kültür ve Turizm Bakanlığı, 1982, p. 26–87. 
  6. Neyzi, Leyla. Remembering Smyrna/Izmir (en anglès). History and Memory, 2008, p. 115.