Incident de Chauri Chaura
| ||||
| ||||
| Tipus | aldarull  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 5 febrer 1922 | |||
| Estat | Índia | |||
| Morts | 25 | |||
L'incident de Chauri Chaura va ocórrer a aquesta població del districte de Gorakhpur a l'Índia britànica, el 5 de febrer de 1922. Un gran grup de manifestants protestaven i al mateix temps participaven en el moviment de no cooperació i es va tornar violent, quan la policia va disparar i matar tres dels manifestants. En revenja, els manifestants van calar foc a un quarter de la policia i van matar els seus 23 policies que hi treballaven. L'Indian National Congress va aturar el Moviment de no-cooperació com a resultat d'aquest incident.
Antecedents
[modifica]A principi de la dècada de 1920, els indis, dirigits per Mahatma Gandhi, van emprendre un moviment de no-violència que més tard va esdevenir un moviment de no-cooperació. Feien servir els mètodes de la no-violència i de la desobediència civil conegut com a Satyagraha i es van organitzar protestes per part de l'Indian National Congress per combatre les mesures opressores com ara la Llei Rowlatt amb l'objectiu final d'aconseguir el swaraj o independència del govern britànic.
El 4 de febre uns 2.500 manifestants van protestar units i van iniciar una marxa cap al mercat de Chauri Chaura. La policia armada va disparar primer a l'aire i els manifestants van començar a llençar pedres contra la policia. Quan la situació va quedar fora de control. el subinspector indi va ordenar la policia disparar directament contra els manifestants i van resultar tres manifestants morts. En revenja els manifestants van calar foc a la comissaria de policia (chowki) i van matar els 23 policies indis atrapats a l'interior.[1][2][3]
Conseqüències
[modifica]En resposta a l'assassinat dels policies, les autoritats britàniques van declarar la llei marcial a Chauri Chaura i els seus voltants. Es van arrestar també centenars de persones.
Gandhi, desconcertat per aquest incident, va fer vint-i-cinc dies de penitència, ja que es considerava culpable d'aquest vessament de sang.[3] Reflexionant sobre el que havia passat, Gandhi va sentir que no havia emfatitzat suficientment sobre la importància de l'ahimsa (no-violència) i que el poble indi encara no estava preparat per a la independència. Gandhi també va ser arrestat i sentenciat a sis anys de presó però va ser alliberat el febrer de l'any 1924, per mor de la seva mala salut.[2]
Un total de 228 persones van ser jutjades per l'incident de Chauri Chaura.[4] D'aquestes persones sis van morir quan estaven sota custòdia de la policia i 172 van ser condemnades a ser penjades a la forca.[4]
El 20 d'abril de 1923, l'Alt Tribunal d'Allahabad revisà els veredictes de mort; 19 sentències de mort van ser confirmades i 110 van ser commutades a cadena perpètua, mentre la resta ho van ser a llargs empresonaments.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Longman History & Civics Icse 10 By Singh Vipul, 2009, p. 91.
- ↑ 2,0 2,1 History of Modern India: 1707 A.D. to Upto 2000 A.D. By Radhey Shyam Chaurasia, 2002, p. 355.
- ↑ 3,0 3,1 Gandhi: A Political and Spiritual Life By Kathryn Tidrick, 2006, p. 176-180.
- ↑ 4,0 4,1 M.N. Roy, "Legal Murder in India," International Press Correspondence, vol. 3, no. 9 (24 January 1923). Reprinted in G. Adhikari (ed.), Documents of the History of the Communist Party of India: Volume 2, 1923–1925. New Delhi: People's Publishing House, 1974; pp. 62–64.
- ↑ "The Chauri Chaura Case," Vanguard, vol. 2, no. 8 (1 June 1923). Reprinted in G. Adhikari (ed.), Documents of the History of the Communist Party of India: Volume 2, 1923–1925. New Delhi: People's Publishing House, 1974; pp. 68–69.
Bibliografia
[modifica]- Shahid Amin, Event, Metaphor, Memory: Chauri Chaura, 1922–1992. Berkeley, CA: University of California Press, 1995.
- Nishant Batsha, "Gandhi and Chauri Chaura" Intersections, vol. 10, no. 3 (Autumn 2009), pp. 28–41.