Vés al contingut

Independència del Cap

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIndependència del Cap
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmoviment polític
independentisme Modifica el valor a Wikidata
La bandera més utilitzada pel moviment de la Independència del Cap.
Defensors del moviment de la Independència del Cap assistint a una manifestació.

Independència del Cap (en afrikaans: Kaapse onafhanklikheid; en xhosa: inkululeko yaseKapa), també conegut amb el nom de CapeXit,[1] és un moviment polític que persegueix la independència de la província del Cap Occidental (però també parts de les províncies del Cap Oriental i del Cap Septentrional)[2] de Sud-àfrica.[3]

Context

[modifica]
Fronteres de l'actual província del Cap Occidental mostrada en vermell dins Sud-àfrica.

La província del Cap Occidental és la província amb més diversitat racial de Sud-àfrica,[4] sent l'única província sense un grup racial majoritari.[5][6] Poc menys de la meitat dels habitants de la província parlen l'afrikaans com a primera llengua, amb minories importants que parlen el xhosa i l'anglès com a primera llengua.[7]

El líder de l'Aliança Democràtica, John Steenhuisen, ha indicat el seu suport a les propostes de descentralització que donarien al Cap Occidental més autonomia.[8] Els crítics de les propostes de descentralització, inclosos els líders del Congrés Nacional Africà (CNA), argumenten que constitueixen un suport encobert per a la independència del Cap.[9]

Història

[modifica]

Post apartheid

[modifica]
Fronteres de l'antiga província del Cap (1976-1994) dins la Unió Sud-africana.

Amb la caiguda del sistema d'apartheid i l'aplicació d'una nova constitució, la província del Cap, així com d'altres, va quedar dividida en tres noves províncies: el Cap Occidental, el Cap Oriental, el Cap Septentrional i una part a la província del Nord-oest. Durant les eleccions de 1994, el Cap Occidental va ser una de les úniques províncies que no va votar pel Congrés Nacional Africà, i va optar per votar per l'ara reformat i no racial Nou Partit Nacional. Al llarg dels anys següents, el Congrés Nacional Africà mai ha aconseguit una majoria absoluta al Cap Occidental, només va formar un govern provincial una vegada del 2004 al 2009 durant un període de fort creixement econòmic.[10][11] No obstant això, amb la disminució del creixement i l'augment dels escàndols polítics com l'acord d'armes i la negació del VIH, el Cap Occidental va votar a favor de l'Aliança Democràtica el 2009, que ha estat al govern des de llavors.[12]

Creixement

[modifica]

El moviment modern de la Independència del Cap va començar el 2007, quan el Partit del Cap es va fundar a partir d'un grup a la xarxa Facebook,[13] basat en la creixent desil·lusió amb l'ús continuat del govern nacional de polítiques basades en la raça i la disminució del creixement econòmic.[14][15] El moviment no va guanyar gaire suport fins a la segona meitat de la dècada del 2010, quan, després d'anys de corrupció governamental persistent,[16] la incapacitat del DA per créixer significativament fora del Cap,[17] va frenar el creixement econòmic i va augmentar la retòrica nacionalista dins i fora del Cap[18] - es van formar altres organitzacions com CapeXit, Gatvol Capetonian i Sovereign State of Good Hope.[2][19]

Amb l'inici de la pandèmia de la COVID-19 i una major desil·lusió amb el govern nacional que no es va reformar malgrat tenir un nou líder, el moviment va començar a agafar impuls.[20] Aquell mateix any, es va formar el grup de pressió política Cape Independence Advocacy Group.[21] Més tard el mateix any, el Freedom Front Plus, va aparèixer donant suport de la independència del Cap.[22]

Ultimàtum de referèndum

[modifica]

L'octubre de 2023, l'Aliança del Referèndum del Cap, un grup d'organitzacions proindependència, va enviar un ultimàtum al primer ministre Alan Winde perquè convoqués un referèndum sobre la independència o perquè demanés al president de Sud-àfrica que el convoqués. El primer ministre es va negar. Com a resultat, la CIAG va llançar el Partit del Referèndum com a resposta. Un partit polític amb un sol punt que busca mantenir un govern pel Cap Occidental liderat per l'Aliança Democràtica, però forçar la qüestió d'un referèndum com a condició de coalició.[23]

Arguments a favor

[modifica]

Els defensors de la Independència del Cap defensen la secessió de la província de Sud-àfrica en base a diferents línies:

Culturals

[modifica]

La regió del Cap és demogràficament diferent de la resta del país: la primera llengua de la majoria dels habitants és l'afrikaans, la regió és molt més diversa ètnicament i el grup ètnic més gran són els anomenats coloured.[7] Aquesta barreja de grups i cultures ha donat a la província de Cap un patrimoni cultural únic com les desfilades de Kaapse Klopse o la cuina dels malais del cap.[24]

Econòmics

[modifica]

Els defensors han argumentat que les polítiques econòmiques actuals de Sud-àfrica estan ofegant el creixement i el desenvolupament, i que un Cap independent, amb una ideologia econòmicament més liberal, estaria millor.[25]

Ideològics

[modifica]

El Cap Occidental és l'única província del país que mai no ha votat per majoria al governant del Congrés nacional Africà. També és l'única província que té un govern provincial no controlat per aquest partit.[26] Tradicionalment, la regió més gran del Cap rep un suport substancial per l'Alliança Democràtica, amb el partit més liberal rebent un fort suport dels anomenats coloured, i més generalment de les persones amb l'anglès o l'afrikaans com a primera llengua.[27]

El no-racialisme

[modifica]

Alguns defensors de la independència afirmen que les polítiques d'Empoderament Econòmic Negre (sigles en anglès BEE) implementades pel govern nacional discriminen injustament la majoria dels habitants del Cap Occidental. Líders de color com Fadiel Adams afirmen que sota les lleis actuals de les BEE, les persones de color són injustament discriminades. Com a quotes demogràfiques nacionals (nou per cent) imposades a una regió on els coloured constitueixen la majoria.[28] Els defensors fan campanya perquè un Cap independent les lleis basades en la raça estiguin prohibides.[29]

Estabilitat

[modifica]

Els defensors de la independència exposen els disturbis a l'est i el nord del país del juliol de 2021 com a prova de la inestabilitat social a Sud-àfrica.[30] La gent del Cap Occidental creu que la seva província d'origen està millor governada que la resta del país.[31] Per tant, els partidaris de la Independència del Cap argumenten que un Cap independent estaria millor dirigit i podria proporcionar més estabilitat a la seva població.[32] No obstant això, i atès que el Cap Occidental alberga algunes de les regions amb les pitjors taxes d'assassinats a Sud-àfrica, no és segur si aquesta percepció d'estabilitat és certa.[33]

Crítiques al moviment

[modifica]

Acusacions de racisme

[modifica]

El moviment de la Independència del Cap ha estat acusat de racisme.[34] Alguns crítics al·leguen que el moviment és un intent de crear un estat etnonacionalista blanc i tractar de reimplementar l'antic sistema d'apartheid.[35] L'enquesta realitzada per Victory Research en nom del Cape Independence Advocacy Group (CIAG) el juliol de 2021 va trobar que el 64% de les persones blanques, el 50% dels coloured i el 22% dels negres donaven suport a la Independència del Cap.[36]

L'abril de 2022, el CIAG va ser acusat de racisme per l'edició d'un pictograma que representava la resta de Sud-àfrica en negre i el Cap Occidental amb tons de marró, negre i blanc. Això es va mostrar al costat de dos pictogrames més amb els símbols de l'URSS i de l'ANC sobre Sud-àfrica, i en canvi sobre el Cap Occidental mostrant els colors d'Ucraïna i l'Aliança Democràtica sota el títol "Som diferents".[37][38]

Legalitat vigent

[modifica]

Els crítics argumenten que caldria una esmena constitucional, ja que la secció 235 de la Constitució de Sud-àfrica, tot i que estableix formalment i oficialment "el dret d'autodeterminació de qualsevol comunitat que comparteixi un patrimoni cultural i lingüístic comú", no imposa una obligació legal per l'Assemblea Nacional a respectar aquest dret a l'autodeterminació; i per tant, que un referèndum no seria vinculant; ni tampoc proporciona el marc perquè un territori de la República es pugui separar.[39] A més, també argumenten que advocar equival a sedició.[40]

Temor a una guerra civil

[modifica]

Altres opositors al moviment per la Independència del Cap afirmen que fins i tot si es fes un referèndum amb èxit, el govern nacional mai reconeixeria el resultat i encarregaria als militars el control de la regió, provocant així una possible guerra civil.[41][42][43]

Organitzacions involucrades

[modifica]

A continuació es presenta en una taula algunes de les organitzacions implicades en el moviment per la Independència del Cap.

Nom de l'organització Tipus Objectiu Regions incloses
Cape Independence Advocacy Group[31] Grup de pressió Pressionar el govern del Cap Occidental perquè celebri un referèndum Cap Occidental
Partit del Referèndum[44] Partit polític Coalició al govern del Cap Occidental i exigir un referèndum Cap Occidental
CapeXit[45] ONG Assegurar prous mandats per pressionar per a la celebració d'un referèndum Cap Occidental
Cape Coloured Congress[46] Partit polític Coalició al govern del Cap Occidental i exigir un referèndum Cap Occidental i zones de majoria coloured a les províncies del Cap Septentrional i el Cap Oriental.
Partit del Cap[47] Partit polític Coalició al govern del Cap Occidental i exigir un referèndum Cap Occidental, regions majoritàriament de parla afrikaans del Cap Oriental, del Cap Septentrional, i de l'Estat Lliure.
Freedom Front Plus[22] Partit polític Coalició al govern del Cap Occidental i exigir un referèndum Cap occidental
Gatvol Capetonain Organització civil Organització cívic que promou els drets dels coloureds Cap occidental i àrees de majoria coloured del Cap Oriental- i del Cap Septentrional.
Sovereign State of Good Hope[48] Organització civil Cercar la independència mitjançant els drets dels aborígens en virtut del dret internacional Cap occidental, la totalitat del Cap Septentrional i la meitat occidental del Cap Oriental.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The CapeXit mission: Can this be Brexit for the Western Cape?» (en anglès). The South African. Arxivat de l'original el 19 gener 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Khoi-San king declares that the Cape has seceded from SA» (en anglès). The Citizen. Arxivat de l'original el 20 juliol 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  3. ↑ «An independent Western Cape on the cards? Here is what you need to know about the independence bid» (en anglès). Times Live. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  4. ↑ «Separatisme in Zuid-Afrika» (en neerlandès). Doorbraak. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 2 novembre 2022].
  5. ↑ «Africans have world's greatest genetic variation» (en anglès). NBC News. Arxivat de l'original el 2 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  6. ↑ Diversos autors. «The Genetic Structure and History of Africans and African Americans» (en anglès). National Library of Medicine. [Consulta: 5 gener 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Census 2011» (en anglès). Statistics South Africa. Arxivat de l'original el 13 novembre 2015. [Consulta: 5 gener 2024].
  8. ↑ «John Steenhuisen» (en anglès). News24. Arxivat de l'original el 1 novembre 2022. [Consulta: 5 gener 2024].
  9. ↑ «ANC slams DA ‘devolution of powers bill’» (en anglès). IOL. Arxivat de l'original el 6 juliol 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  10. ↑ «Election 2004 - Results for the Western Cape» (en anglès). Western Cape Government. [Consulta: 5 gener 2024].
  11. ↑ «South Africa's economic performance under Thabo Mbeki» (en anglès). South African Market Insights, 06-09-2018 [Consulta: 5 gener 2024].
  12. ↑ Duval Smith, Alex «Shock loss of key province mars ANC national victory» (en anglès). The Guardian, 26-04-2009 [Consulta: 5 gener 2024].
  13. ↑ «Cape Party grows out of Facebook» (en anglès). Themediaonline. Arxivat de l'original el 21 abril 2013. [Consulta: 5 desembre 2024].
  14. ↑ «Cape must secede from SA - new party» (en anglès). IOL. Arxivat de l'original el 1 gener 2013. [Consulta: 5 gener 2024].
  15. ↑ «“It’s blindly obvious to everyone living in the Cape that there’s no future for SA”» (en anglès). BizNews. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  16. ↑ «South Africa pays the price of state capture» (en anglès). Institute for Security Studies. Arxivat de l'original el 20 juliol 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  17. ↑ «Leadership and race: DA review panel a devastating blow for Mmusi Maimane» (en anglès). News24. Arxivat de l'original el 20 juliol 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  18. ↑ «Cape’s race tensions fuel ‘Wexit’» (en anglès). Mail & Guardian. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  19. ↑ «Dreaming of a Cape Republic: Secession may promise liberal salvation, but faces high hurdles» (en anglès). Daily Maverick. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  20. ↑ «Cyril Ramaphosa is running out of time to reform South Africa» (en anglès). The Economist. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  21. ↑ «Party backs secession of Western Cape from South Africa» (en anglès). Anadolu Agency. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 5 gener 2024].
  22. ↑ 22,0 22,1 «‘Our future lies in an independent Western Cape,’ says Corné Mulder of FF+» (en anglès). Daily Maverick. Arxivat de l'original el 12 novembre 2020. [Consulta: 5 gener 2024].
  23. ↑ Tandwa, Lizeka «Referandum Party for Cape independence to call the DA’s bluff» (en anglès). Mail & Guardian, 11-11-2023 [Consulta: 5 gener 2024].
  24. ↑ «Cape Malay Cuisine: South Africa’s Unique Southeast Asian Food Culture». Culture Trip 1llengua=anglès. [Consulta: 7 gener 2024].
  25. ↑ «Yet to develop traction, Cape Independence may see support as dissatisfaction grows – Katzenellenbogen» (en anglès). BizNews. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 7 gener 2024].
  26. ↑ «2019: Voter Turnout by voting district» (en anglès). IEC. [Consulta: 7 gener 2024].
  27. ↑ «Profiles of the supporters of the three biggest political parties in South Africa» (en anglès). PoliticsWeb. [Consulta: 7 gener 2024].
  28. ↑ Patel, Nereesha «Who Are ‘Gatvol Capetonian’, And Why Do They Hate Politicians So Much? Read more: https://www.2oceansvibe.com/2018/06/07/who-are-gatvol-capetonian-and-why-do-they-hate-politicians-so-much/#ixzz8O9iAF5qM» (en anglès). 2 Oceans Vibe, 07-06-2018 [Consulta: 7 gener 2024].
  29. ↑ Craig, Phil «Dear Melanie, Cape independence stinks of democracy, not racism!» (en anglès). News 24, 13-04-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  30. ↑ «Cape independence resolve absolutely strengthened by July riots» (en anglès). BizNews. Arxivat de l'original el 4 abril 2023. [Consulta: 7 gener 2024].
  31. ↑ 31,0 31,1 Charles, Marvin «Cape Independence: Lobby group says recent survey 'places intense pressure' on DA to hold referendum» (en anglès). News24, 13-08-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  32. ↑ «Can anyone prove the Western Cape is not better off alone? – Cape Independence» (en anglès). BizNews, 03-02-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  33. ↑ Felix, Jason «343 murders in 90 days: Crime stats reveal that five of SA's most dangerous areas are in Cape Town» (en anglès). News24, 18-11-2023 [Consulta: 7 gener 2024].
  34. ↑ Bhengu, Cebelihle «'A Boer republic is a failed dream' - Ndlozi responds to calls for Western Cape independence» (en anglès). Times, 12-11-2020 [Consulta: 7 gener 2024].
  35. ↑ Poplak, Richard «Cape of Good Nope — How a fringe party heralds arrival of brave new balkanisation» (en anglès). Daily Maverick, 04-02-2019 [Consulta: 7 gener 2024].
  36. ↑ «MEDIA RELEASE: POLLING RESULTS FOR (WESTERN) CAPE INDEPENDENCE (SOUTH AFRICA)». VICTORY RESEARCH. [Consulta: 7 gener 2024].
  37. ↑ Nefdt, Ashleigh «‘We’re Just Different’ pictograph lands CIAG in hot water over perceived racism» (en anglès). Cape Town Etc, 04-04-2022 [Consulta: 7 gener 2024].
  38. ↑ Nkanjeni, Unathi «Cape Independence Advocacy Group apologises for ‘racist’ tweet» (en anglès). Times, 04-04-2022 [Consulta: 7 gener 2024].
  39. ↑ de Vos, Pierre «Fringe talk of Western Cape secession is reactionary – and unachievable» (en anglès). Daily Maverick, 12-08-2020 [Consulta: 7 gener 2024].
  40. ↑ Wright, Jonathan «Cape Independence: A Legal Question of Constitutional Compatibility» (en anglès). Rational Standard, 28-07-2020 [Consulta: 7 gener 2024].
  41. ↑ Daniel, Luke «Western Cape independence: Is secession from South Africa possible?» (en anglès). The South African, 22-07-2018 [Consulta: 7 gener 2024].
  42. ↑ Vegter, Ivo «Cape independence popularity boost» (en anglès). Daily Friend, 13-08-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  43. ↑ Githahu, Mwangi «Idea of a Western Cape secession dismissed as unrealistic, dangerous» (en anglès). IOL, 16-08-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  44. ↑ «Kaapse onafhanklikheid: Nuwe Party Gestig» (en afrikaans). Maroela Media. [Consulta: 7 gener 2024].
  45. ↑ «Westkapers streven naar onafhankelijkheid» (en neerlandès). Telegraaf. Arxivat de l'original el 8 juny 2020. [Consulta: 7 gener 2024].
  46. ↑ Shepherd, Ling «The Capexit battle royale #LGE2021» (en anglès). The Daily Vox, 04-10-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  47. ↑ «Cape Party launches bid for Western Cape independence» (en anglès). Business Tech, 18-08-2021 [Consulta: 7 gener 2024].
  48. ↑ Steffen, Frank «DIE ABORIGINES SÜDAFRIKAS ORGANISIEREN SICH» (en alemany). Allgemeine Zeitung, 03-04-2018 [Consulta: 7 gener 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Independència_del_Cap&oldid=34301204»