Íngrid Betancourt

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Íngrid Betancourt
	(2014)
Nom original	(es) Ingrid Betancourt Pulecio
Biografia
Naixement	25 desembre 1961 (62 anys); Bogotà (Colòmbia)
Senadora de Colòmbia
	20 juliol 1998 – 23 febrer 2002
Membre de la Cambra de Representants de Colòmbia
	20 juliol 1994 – 20 juliol 1998 ; Circumscripció electoral: Bogotà
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Institut d'Estudis Polítics de París ; Lycée français Louis Pasteur (en) ; Harris Manchester College (en)
Activitat
Ocupació	política
Partit	Partit Liberal Colombià
Família
Cònjuge	Juan Carlos Lecompte (1997–2011); Fabrice Delloye (1983–1989)
Fills	Mélanie Delloye-Betancourt; () Fabrice Delloye
Pares	Gabriel Betancourt Mejía i Yolanda Pulecio
Cronologia
8 juliol 2003-13 juliol 2003	Opération 14 juillet (en)
23 febrer 2002-2 juliol 2008	captivitat; Causat per: conflicte armat colombià
Premis
	(2013) 100 Dones de la BBC; (2008) Premis M100 Media; (2008) Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia; (2004) Geuzenpenning; (2002) ciutadà honorari de París; (2002) Premi Petra Kelly; doctor honoris causa per la Universitat de Mont-real; Premis TVyNovelas; Dama de la Legió d'Honor ;

Íngrid Betancourt Pulecio (Bogotà, 25 de desembre de 1956) és una política colombiana, exsenadora i activista anti-corrupció.^[1]

Betancourt va esdevenir mundialment famosa arran del seu llarg segrest per part de la guerrilla de les FARC que la varen tenir retinguda entre el 23 de febrer de 2002 i el 2 de juliol de 2008, quan va ser alliberada per l'exèrcit colombià amb 14 ostatges més. El seu segrest començà arran de la campanya per les eleccions presidencials de 2002 en les quals ella es presentava com a candidata pel partit verd. A pesar de les recomanacions del govern, Íngrid volgué fer un acte de campanya en una zona amb una gran activitat guerrillera. El seu segrest de 2.321 dies fou àmpliament difós en gran quantitat de mitjans arreu del món, en part a causa de la seva doble nacionalitat colombiana i francesa.

El setembre de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia en reconeixement de la seva "fortalesa, dignitat i valentia pels seus anys de captiveri".^[2]

Vegeu també

Conflicte armat colombià

Referències

↑ «Temas de actualidad. Íngrid Betancourt. Gente. A fondo. Expansión.com» (en castellà). Expansión, 01-04-2008. [Consulta: 5 novembre 2021].
↑ Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

www.elpais.com - Íngrid Betancourt (castellà)

[1] «Temas de actualidad. Íngrid Betancourt. Gente. A fondo. Expansión.com» (en castellà). Expansión, 01-04-2008. [Consulta: 5 novembre 2021].

[2] Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2008 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine. (castellà)

[1]

[2]