Vés al contingut

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Iniciativa Internacionalista)
Infotaula d'organitzacióIniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaSocialisme, Anticapitalisme, Internacionalisme, Independentisme
Història
CreacióEleccions al Parlament Europeu de 2009
Governança corporativa
Persona rellevantAlfonso Sastre
Part deBatasuna, Corriente Roja (CR), Iniciativa Comunista (IC), Lucha Internacionalista (LI), Cucha Independentista, Puyalón, Chobenalla Aragonesista, Unidad del Pueblo (UP), Alternativa Popular Canaria (APC), Frente Sindical Obrero de Canarias (FSOC), Isûkân, Endavant, Col·lectiu Republicà Baix Llobregat, Askapena, Euskal Herriko Komunistak (EHK), Euskal Herriko Alderdi Komunista Iraultzailea (EHAKI), Ekimen Komunista, Kimetz, Frente Popular Galega (FPG), Partido Comunista do Povo Galego (PCPG), Central Unitaria de Traballadores/as (CUT), Ceivar, Nova Esquerda Socialista, Confederación Intersindical Galega (CIG), Sindicato Labrego Galego, Encontro Irmandiño, Movemento Galego ao Socialismo, Assembleia da Mocidade Independentista (AMI) i Nós-Unidade Popular.
Lloc webwww.iniciativainternacionalista.org

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles (abreujat com II-SP o simplement II) és una organització política creada amb l'objectiu de presentar la seva candidatura a les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 i de treballar més enllà de les cites electorals.

Formació

[modifica]

Aquesta candidatura és una coalició d'Izquierda Castellana i Comuner@s[1] en què també participen candidats d'altres partits extraparlamentaris i sindicats, com Frente Popular Galega,[2] i organitzacions polítiques com Cucha Independentista Aragonesa, Corriente Roja,[3] Iniciativa Comunista i Lucha Internacionalista.[4] Ha rebut també el suport de militants descontents d'Esquerra Unida del País Valencià, com l'agrupació de Bigastre, que ha anunciat la seva sortida d'Esquerra Unida,[5] Nova Esquerda Socialista,[6] Col·lectiu Republicà Baix Llobregat i personatges del món de la cultura com Carlo Frabetti, Santiago Alba Rico, Andrés Sorel, Javier Sádaba i Alfredo Grimaldos. S'autodefineix com una unió de forces sobiranistes i independentistes d'esquerres, les forces polítiques de l'esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l'Estat espanyol, així com d'importants moviments socials i sindicals.

Inicialment es trobà immersa en un procés judicial que pretenia anul·lar la seva candidatura en aplicació de la Llei de Partits espanyola. El 16 de maig, el Tribunal Suprem d'Espanya anul·là la candidatura al Parlament Europeu, per onze vots a cinc, en ser considerada per la Fiscalia General i l'Advocacia de l'Estat com una formació suposadament "pilotada" per ETA.[7] Tanmateix, el Tribunal Constitucional estimà l'empar sol·licitat per la candidatura i anul·là la decisió del Suprem i en conseqüència, pogué presentar-se lliurement a les eleccions europees del 7 de juny.

Suport a la candidatura

[modifica]
Cartell en castellà de la candidatura de II-SP. També s'editarrn cartells en aragonès, català, gallec i asturlleonès.

A més dels partits nacionalistes castellans que van conformar la coalició, hi van participar les organitzacions polítiques Corriente Roja,[8] Iniciativa Comunista[9] i Lucha Internacionalista.[4] Al costat d'elles, van participar en la candidatura o la van recolzar les següents organitzacions independentistes d'esquerra:

Des d'Aragó, va participar en la candidatura l'organització política Cucha Independentista Aragonesa i en demanà el vot Puyalón de Cuchas[cal citació] i l'organització jovenil Chobenalla Aragonesista,[10] escissió juvenil de CHA.

Des d'Andalusia, va rebre el suport a títol individual de membres de l'organització juvenil independentista Jaleo!!!,[11][12] i fou avalada pel Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andaluz de Izquierdas, formació integrant actualment d'Izquierda Unida.[13]

Des de Canàries, li donaren suport els partits polítics Unidad del Pueblo[14] i Alternativa Popular Canaria,[15] el sindicat Frente Sindical Obrero de Canarias[16] i l'organització juvenil Isûkân.[17]

Dels Països Catalans participà en la candidatura l'organització política Endavant,[18] i va rebre el suport del Col·lectiu Republicà Baix Llobregat. També mostraren el seu suport a títol personal militants d'organitzacions de l'Esquerra Independentista com Maulets, Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI), Terra i Llibertat i Estat Català. Endemés, militants i quadres del Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista (PSM-EN) i de Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM (JEN-PSM)també donaren suport la candidatura.[cal citació]

Des del País Basc, el dirigent de la il·legalitzada Batasuna Arnaldo Otegi,[19] acompanyat de la cap de llista per Biszcaia de la candidatura ilegalizada D3M Itziar Lopategi i la dirigent d'Acció Nacionalista Basca Miren Legorburu, demanaren el vot de l'esquerra abertzale per a la candidatura després de la decisió del Tribunal Constitucional.[20][21] Otegi va afirmar que el seu propòsit inicial havia estat presentar una llista amb unes altres forces independentistes i d'esquerres, la qual cosa havia estat impossible. Després d'haver constatat que tampoc podrien haver-se presentat amb sigles pròpies o la seva opció legal a França, Euskal Herriaren Alde,[22] haurien decidit demanar el vot per a Iniciativa Internacionalista, després de la petició efectuada el dia anterior per aquesta organització, la qual malgrat no ser una llista de l'esquerra abertzale, «recull bona part dels plantejaments que l'esquerra abertzale ha fet».[23][24] També va rebre el suport de l'organització internacionalista vinculada a l'esquerra abertzale Askapena,[25][26] Euskal Herriko Komunistak,[27] Euskal Herriko Alderdi Komunista Iraultzailea (EHAKI),[28] Ekimen Komunista,[29] Kimetz[30] i l'ex dirigent del sindicat abertzale LAB Rafael Díez Usabiaga, qui demanà el vot per II en un article publicat a Gara el 24 de maig de 2009.[31]

Des de Galícia, participaren en la coalició els partits Frente Popular Galega,[32] i el Partido Comunista do Povo Galego,[33] endemés del sindicat Central Unitaria de Traballadores/as (CUT). Va rebre el suport de Ceivar i Nova Esquerda Socialista,[34] los sindicatos y organizaciones Confederación Intersindical Galega (CIG), Sindicato Labrego Galego, Encontro Irmandiño, Movemento Galego ao Socialismo,[35] l'organització juvenil Assembleia da Mocidade Independentista (AMI)[36] i la formació Nós-Unidade Popular.[37]

També diverses personalitats del món de la cultura, sindicalistes o activistes socials catalans criticaren l'intent d'il·legaliztació per part del Tribunal Suprem.[38]

Components de la candidatura

[modifica]

Aquesta és la llista dels 25 primers membres de la candidatura:[39]

  1. Alfonso Sastre Salvador. Escriptor i dramaturg.
  2. Doris Benegas Haddad. Cap de llista en diverses eleccions d'Izquierda Castellana.
  3. Josep Garganté i Closa. Sindicalista de la CGT de Catalunya. Concorregué a les eleccions sindicals de 2006 de Transports Metropolitans de Barcelona.
  4. Zésar Corella Escario. Ex membre del comitè nacional de Chunta Aragonesista.
  5. Ángeles Maestro Martín. Líder de Corriente Roja, escissió d'Esquerra Unida, on va ser corrent interna fins a l'escissió. Fou diputada per Izquierda Unida.[40]
  6. Xosé Luis Méndez Ferrín. Escriptor i poeta. Se'l considera com un dels millores poetes en vida en gallec. És el líder de Frente Popular Galega (FPG). Fou presentat com a candidat al Premi Nobel de Literatura.
  7. Juan Ignacio Orengo. Metal·lúrgic. Membres de la comissió executiva de la Federació del Mell de CCOO de Sevilla, pel sector crític. Militant de Corriente Roja.
  8. Antonio Sardá Artiles. Membre de la Confederació Intersindical Canària.
  9. Gloria Pérez Berrocal. Programadora de Ràdio (Radio Nacional de España). Membre del CSCA (Comité de Solidaridad con la Causa Árabe).
  10. Alicia Pérez Herranz. Coneguda artísticament com a Alicia Hermida, nom amb què firmà un manifest de suport a la candidatura, és actriu i professora d'interpretació. Té una llarga trajectòria professional. Actualment interpreta el paper de "Valentina" a Cuéntame cómo pasó a TVE.
    Acte de presentació a Barcelona.
  11. Antonio Nicolás Maira Rodríguez. Director de Rebelión.org
  12. Jaime Losada Badía. Dramaturg.
  13. Concepción Bosch Riera. dirigent del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI)
  14. Celia Camps Pérez.
  15. David Pérez Ramos.
  16. Xan Andrés Carballo Rodríguez. Secretari d'Acció Sindical de la Confederación Intersindical Galega. Va ser candidat al Senat el 2004 i al Parlament de Galícia el 2005 pel Frente Popular Galega. El 2000 va ser nomenat vocal del Consell Gallec de Serveis Socials en representació de la CIG.
  17. Mustafa Bachir Mohamed. Membre del comitè d'empresa de Controlex Espanya. Vocal d'immigració de l'Asociación de Vecinos del Puente de Vallecas (Madrid).
  18. Adrián Ruiz Ibáñez. Membre de Cucha Independentista Aragonesa.
  19. Guillerma Silva Díaz. Representant de CCOO en el sector de l'automoció. Membre del comitè d'empresa de Magneti Marelli Electrónica SL des de 1989. Va ser candidata de la coalició GPOR-PST (LVS) al Parlament Europeu el 1994.
  20. Violeta Benitez Romero.
    Acte de presentació a València.
  21. Alfonso Araque Macias. Membre de la comissió executiva de la secció sindical de CCOO de la EMT.
  22. Luis Nicanor Ocampo Pereira. Secretari general d'Izquierda Castellana.
  23. Luna María Fajo Castro.
  24. María Rocío Mielgo Blanco. Va ser candidata al Senat per Palència el 2008 per la candidatura Comuner@s.
  25. José Estrada Cruz. Va ser candidat de Nosaltres Som-Assemblea d'Unitat Popular (N.SOM-AUP) a l'Ajuntament de Tarragona el 2007. Va ser conseller del PSUC a l'Ajuntament de Tarragona i secretari general de CCOO de la comarca del Tarragonès. Va ser expulsat del sindicat per proporcionar un local per a la candidatura Herri Batasuna a les europees els anys 1990. Després d'això, entrà a formar part de CGT, actualment forma part del sindicat Co.Bas i és secretari d'acció sindical a Tarragona.[41]

Plantejaments polítics

[modifica]

S'autodefineix com una unió de les forces sobiranistes i independentistes d'esquerra, les forces polítiques de l'esquerra estatal respectuoses amb els drets nacionals dels diversos pobles oprimits per l'Estat espanyol, així com d'importants moviments socials i sindicals.

El seu programa es redueix a cinc punts, segons el manifest[42] fet públic a la presentació de la candidatura el 17 d'abril:

  • Justícia social.
  • Llibertats democràtiques plenes.
  • No a la discriminació de gènere.
  • Drets polítics.
  • Contra l'Europa del capital.

En el Manifest d'Iniciativa Internacionalista dels Països Catalans[43] es concreten alguns d'aquests punts, afirmant que la candidatura defensa "que som una nació i que volem exercir lliurement el dret a l'autodeterminació, i que defensi la llengua catalana des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar"; denuncia "les privatitzacions de serveis públics, com ara les directives Bolkenstein o el Pla Bolonya per a la Universitat"; o afirma que "el capitalisme comporta crisi, precarietat i exclusió"; que cal "construir una alternativa que socialitzi la riquesa (...) al costat de les lluites obreres contra retallades i acomiadaments" i es manifesta "contra les lleis d'estrangeria que deixen milions de treballadors sense cap dret".

Resultats

[modifica]

La coalició va obtenir 178.121 vots (1,15% dels vots a candidatures) a tot Espanya, sense aconseguir representació. Va ser la setena força més votada i la primera d'entre les que no van obtenir representació. Dins d'aquests resultats, 139.981 vots els va arreplegar al País Basc i Navarra (53.241 a Guipúscoa, 52.876 a Biscaia, 23.153 a Navarra i 10.710 a Àlaba). Va ser la tercera llista més votada a Guipúscoa (amb el 23,89% dels vots a candidatures) i Navarra (amb l'11,60%) i la quarta a Biscaia (amb 13,05%) i a Àlaba (11,04%). Aquests vots li van aportar el 78,59% dels vots totals. Als Països Catalans va obtenir 21.727 vots, i va ser la setena llista. A Castella i Lleó, on es troba la seu dels dos partits que integraven formalment la coalició, va obtenir 1.981 vots (0,18%), i va ser la vuitena llista. A Aragó, on es presentava amb la marca Iniciativa Internacionalista-Cucha Independentista, va obtenir 957 vots (0,21%), i va ser la vuitena llista més votada.

II va afirmar que no havien obtingut representació a causa d'un frau electoral orquestrat per l'Estat, en constatar diverses irregularitats tant en el dia de votació com en el recompte electoral.[44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Escrito de la Abogacía del Estado instando a la ilegalización de la lista de Iniciativa Internacionalista Arxivat 2009-05-20 a Wayback Machine., pg. 1
  2. ↑ A FPG intégrase en Iniciativa Internacionalista para concorrer ás eleccións europeas, Vieiros, 6 de mayo de 2009. (en gallego)
  3. ↑ CORRIENTE ROJA IMPULSA Y PARTICIPA EN INICIATIVA INTERNACIONALISTA-LA IZQUIERDA DE LOS PUEBLOS Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine., Corriente Roja, 24 de abril de 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 Lucha internacionalista participa de una amplia coalición de partidos
  5. ↑ El Colectivo de Esquerra Unida de Bigastro muestra su apoyo a la candidatura de Iniciativa Internacionalista, Kaosenlared.com, 6 de mayo de 2009.
  6. ↑ Nova Esquerda Socialista apoia Iniciativa Internacionalista, Kaosenlared.com, 6 de mayo de 2009.
  7. ↑ El Tribunal Supremo anula la candidatura de Iniciativa Internacionalista al Parlamento Europeo, Europa Press, 16 de maig de 2009.
  8. ↑ CORRIENTE ROJA IMPULSA Y PARTICIPA EN INICIATIVA INTERNACIONALISTA-LA IZQUIERDA DE LOS PUEBLOS Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine., Corriente Roja, 24 d'abril de 2009
  9. ↑ «Iniciativa Comunista apoya y participa en Iniciativa internacionalista». Arxivat de l'original el 2009-05-28. [Consulta: 30 setembre 2012].
  10. ↑ Chobenalla manifiesta o suyo refirme á la candidatura d'INIZIATIBA INTERNAZIONALISTA[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Confían en que Sastre tome el relevo en Estrasburgo de Landa y Gorostiaga, ABC, 8 de maig de 2009.
  12. ↑ Iniciativa Internacionalista: un soplo de aire fresco Arxivat 2011-11-21 a Wayback Machine.,Rebelión, 13 de maig de 2009
  13. ↑ Los 19 cargos de IU que avalaron otra candidatura seguirán en la formación, El Mundo, 11 de maig de 2009.
  14. ↑ «Unidad del Pueblo pide el voto para Iniciativa Internacionalista». Arxivat de l'original el 2009-05-28. [Consulta: 30 setembre 2012].
  15. ↑ «Página web de Alternativa Popular Canaria». Arxivat de l'original el 2013-05-22. [Consulta: 30 setembre 2012].
  16. ↑ El voto útil para Iniciativa Internacionalista, kaosenlared, 27 de maig de 2009
  17. ↑ Comunicado de Isûkân: Apoyamos y votaremos a Iniciativa Internacionalista, kaosenlared, 27 de maig de 2009.
  18. ↑ Endavant (OSAN) amb Iniciativa Internacionalista-Solidaritat entre els pobles, Endavant (OSAN), 20 de mayo de 2009
  19. ↑ Otegi pide el voto de la izquierda 'abertzale' para Iniciativa Internacionalista, El País, 23 de maig de 2009
  20. ↑ Otegi hace un llamamiento a sus votantes para que Sastre esté en Europa, elmundo.es, 23 de maig de 2009.
  21. ↑ La izquierda abertzale pide el voto para Iniciativa Internacionalista, noticias.terra.es, 23 de maig de 2009
  22. ↑ La izquierda abertzale recuerda su apuesta por Euskal Herriaren Alde Arxivat 2011-11-19 a Wayback Machine., Gara, 15 de maig de 2009
  23. ↑ La izquierda abertzale apuesta por votar a II-SP y llevar a Sastre a Europa Arxivat 2012-01-13 a Wayback Machine., Gara, 24 de maig de 2009
  24. ↑ Otegi anuncia que la izquierda 'abertzale' votará la lista de Sastre, El País, 24 de maig de 2009
  25. ↑ Askapenako brigadistek II-SP babestu dute Arxivat 2018-08-04 a Wayback Machine., Askapena.
  26. ↑ Askapena, Organización internacionalista vasca, pide el voto para Iniciativa Internacionalista, kaosenlared, 29 de maig de 2009
  27. ↑ LOS TRILEROS DEL SISTEMA Arxivat 2009-06-28 a Wayback Machine., sitio web de Euskal Herriko Komunistak
  28. ↑ Euskal Herriko Alderdi Komunista Iraultzailea (EHAKI) ante las elecciones europeas, kaosenlared, 28 de maig de 2009
  29. ↑ «Ekimen Komunista». Arxivat de l'original el 2009-07-11. [Consulta: 30 setembre 2012].
  30. ↑ kimetz kolektiboa llama a dar su voto para la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaridad entre los Pueblos (II-SP), web de Kimetz
  31. ↑ Aurrera Arxivat 2011-11-28 a Wayback Machine., Gara, 24 de maig de 2009.
  32. ↑ A FPG intégrase en Iniciativa Internacionalista para concorrer ás eleccións europeas, Vieiros, 6 de maib de 2009. (en galleco)
  33. ↑ O PCPG con Iniciativa Internacionalista, kaosenralred.com, 26 de maig de 2009
  34. ↑ Nova Esquerda Socialista apoia Iniciativa Internacionalista, Kaosenlared.com, 6 de maig de 2009
  35. ↑ Acto de apoio á candidatura de Iniciativa Internacionalista, kaosenlared, 22 de mayo de 2009
  36. ↑ A AMI pede o voto para Iniciativa Internacionalista, Kaosenlared.net, 3 de juny de 2009. (en gallec)
  37. ↑ Posiçom de NÓS-Unidade Popular perante as eleiçons ao Parlamento europeu Arxivat 2011-12-17 a Wayback Machine., NÓS-UP, 3 de juny de 2009. (en gallec)
  38. ↑ Sindicalistes i personalitats catalanes contra l'anul·lació d'Iniciativa Internacionalista L'Accent, 21/05/2009
  39. ↑ ¿Quién es quién? Los candidatos de Iniciativa Internacionalista Libertad Digital 13 de Mayo de 2009
  40. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  41. ↑ «Article on es parla de José Estrada Cruz». Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 18 novembre 2013].
  42. ↑ «Manifest». Arxivat de l'original el 2009-05-29. [Consulta: 2 juny 2009].
  43. ↑ Manifest d'Iniciativa Internacionalista als Països Catalans Arxivat 2009-06-27 a Wayback Machine. 6 de maig de 2009
  44. ↑ «Continuamos firmemente en pie y dispuestos a seguir adelante, Iniciativa Internacionalista, 16 de juny de 2009». Arxivat de l'original el 2009-08-26. [Consulta: 6 agost 2009].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iniciativa_Internacionalista_-_La_Solidaritat_entre_els_Pobles&oldid=33379880»