16 de maig
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs. Queden 229 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1672 - Rià i Cirac (el Conflent): el rei de França Lluís XIV fa enderrocar el castell on va néixer Guifré el Pilós el 852.
- Resta del món
- 1792 - Venècia, Itàliaː S'inaugura el Teatre de La Fenice, amb una òpera de Giovanni Paisiello.[1]
- 1795 - La Haia (República Batava): se signa el Tractat de la Haia de 1795 entre la República de Batava i la República Francesa, pel qual la primera cedeix alguns territoris a la segona.
- 1868 - Praga (Imperi Austrohongarès): estrena de Dalibor, òpera en tres actes de Bedřich Smetana, amb llibret de Josef Wenzig, al Teatre Novomestské.
- 1895 - La Haia (Països Baixos): se signa el Tractat de la Haia de 1895 pel qual s'estableixen les fronteres de les colònies a l'illa de Nova Guinea.
- 1929 - Los Angeles (EUA): Primer lliurament dels Premis Oscars.[2]
- 1975 - Serralada de l'Himàlaiaː la muntanyenca japonesa Junko Tabei esdevé la primera dona a coronar el cim de l'Everest.[3]
- 2007 - L'Assemblea General de Nacions Unides proclama el 2008 com a Any Internacional dels Idiomes per tal de fomentar el multilingüisme, la unitat i la comprensió internacional.
- 2009 - Vila-real (País Valencià): El Barça guanya la seva 19a lliga espanyola. Ho va fer després de la derrota del Madrid al camp del Vila-real per 3-2.
- 2012 - La Haia (Països Baixos) - Inici del judici de Ratko Mladić pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia.
- 2015 - Mohamed Morsi, expresident d'Egipte, és condemnat a mort per revelar secrets d'estat.
- 2021 - Göteborg, Suècia - El Futbol Club Barcelona femení guanya la Lliga de Campions Femenina de la UEFA de la temporada 2020-2021 després de vèncer el Chelsea FC per 0 gols a 4.[4]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1616 - Serrallonga (Vallespir): Antoni Pau Centena, religiós establert a Barcelona.
- 1825 - Palma: Marià Aguiló i Fuster, poeta, bibliògraf i lingüista mallorquí.[5]
- 1887 - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (m. 1972).[6]
- 1891 - Alacantː Maria Ros, soprano valenciana (m. 1970).[7]
- 1894 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.[8]
- 1899 - Barcelona: Apel·les Fenosa i Florensa, escultor català, un dels més destacats del segle xx (m. 1988).[9]
- 1902 - Figueres (Alt Empordà): Carles Fages de Climent, poeta (m. 1968).[10]
- 1919 - Barcelona: Ramon Margalef i López, biòleg, un dels pilars de l'ecologia del segle xx a nivell mundial (m. 2004).[11]
- 1920 - Mont-roig del Camp (Baix Camp): Antoni Ballester i Nolla, químic i oceanògraf català (m. 2017).[12]
- 1936 - Barcelonaː Dolores Vargas, de sobrenom «la Terremoto», cantant i actriu catalana (m. 2016).[13]
- 1980 - Palmaː Núria Llagostera i Vives, tennista professional mallorquina.[14]
- Resta del món
- 1718 - Milà, ducat de Milàː Maria Gaetana Agnesi, matemàtica milanesa, poliglota i polemista il·lustrada (m. 1799).[15]
- 1793 - Piacenza: Benedetta Rosmunda Pisaroni, soprano-contralt italiana (m. 1872).[16]
- 1801 - Florida, Nova York (EUA): William Seward, polític i advocat nord-americà que va ser Governador de Nova York, Secretari d'Estat i precandidat presidencial del Partit Republicà (m. 1872).[17]
- 1821 - Akatovo, Kaluga, Imperi Rus: Pafnuti Txebixov, matemàtic rus (m. 1894).[18]
- 1845 - Khàrkiv, Imperi Rus: Ilià Métxnikov, microbiòleg rus, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1908 (m. 1916).[19]
- 1850 - Florènciaː Ida Baccini, pedagoga, escriptora i periodista italiana (m. 1911).[20]
- 1862 -
- Hamburg: Hans Mohwinkel, baríton alemany.
- Norfolkː Margaret Fountaine, col·leccionista de papallones de l'època victoriana, entomòloga, il·lustradora (m. 1940).[21]
- 1898:
- Varsòviaː Tamara de Lempicka, pintora polonesa (m. 1980).[22]
- París (França): Jean Fautrier, pintor i escultor francès. Fou un dels més importants representants del taquisme, tendència dins de l'Art informel (m. 1964).[23]
- 1905 - Grand Island, Nebraska, Estats Units: Henry Fonda, un actor de cinema i teatre estatunidenc.
- 1910 - Sant Petersburg: Olga Bergholz, poetessa soviètica i russa, prosista, dramaturga (m. 1975).[24]
- 1916 - Filadèlfia, Pennsilvània: Milton Babbitt, compositor estatunidenc, màxim abanderat del serialisme integral (m. 2011).[25]
- 1917 - Sayula, Mèxic: Juan Rulfo, escriptor mexicà (m. 1986).[26]
- 1925 - Nashvilleː Nancy Roman, astrònoma americana, primera dona executiva de la NASA i «mare del Hubble» (m. 2018).[27]
- 1926 - Kalisz, Polòniaː Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust (m. 1973).[28]
- 1927 - Viena, Àustria: Paul Angerer és un compositor i director d'orquestra austríac.
- 1930 - Viena, Àustria: Friedrich Gulda, pianista austríac (m. 2000).[29]
- 1935 - Oslo, Noruega: Stein Mehren, escriptor i poeta noruec.
- 1947 - Dublín (Irlanda): John Bruton (en gaèlic irlandès: Seán de Briotún) polític irlandès, Primer Ministre d'Irlanda (1994-97).[30]
- 1950 - Neuenkirchen (RFA): Johannes Georg Bednorz, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1987.[31]
- 1953 - Kitanoumi Toshimitsu, lluitador de sumo i president de l'Associació Japonesa de Sumo.
- 1955 -
- Hrodna, Unió Sovièticaː Olga Kórbut, gimnasta artística soviètica, guanyadora de sis medalles a la dècada de 1970.[32]
- Cleveland, Ohioː Debra Winger, actriu nord-americana.[33]
- 1956 - Sham Shui Po, Hong Kong: Alexandra Wong, activista social xinesa.[34]
- 1960 - Mont-real, Canadà: Chester Brown, dibuixant canadenc.
- 1966 - Gary (Indiana), Estats Units: Janet Jackson, cantant de pop afroestatunidenca i actriu de cinema.[35]
- 1970 - Buenos Airesː Gabriela Sabatini, jugadora de tennis argentina, amb dedicació professional.[36]
- 1974 - Faenzaː Laura Pausini, cantant, cantautora i productora italiana.[37]
- 1983 -
- Kaunas, Lituània: Mindaugas Katelynas, jugador de bàsquet lituà.
- Beirut, Líban: Nancy Ajram, cantant de música pop àrab.
- 1985 - Chemnitz (Alemanyaː Anja Mittag, davantera de futbol amb 140 internacionalitats i medallista olímpica.[38]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1675 - Perpinyà (el Rosselló): Francesc Puig i Terrats (angelets de la terra), penjat i esquarterat per les autoritats franceses.
- 1910 - Barcelona: Pere Borrell del Caso, pintor.
- 1939 - Sant Adrià de Besòsː Ramona Peralba Sala, teixidora i activista republicana, una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista (n. 1904).[39]
- 1989 - Cadaqués, Alt Empordà: Anna Maria Dalí i Domènech, germana de Salvador Dalí (n. 1908).[40]
- 2002 - Valènciaː Matilde Llòria, poeta valenciana que desenvolupà la seua obra en català, castellà i gallec (n. 1912).[41]
- Resta del món
- 1669 - Roma (Estats Pontificis): Pietro da Cortona, arquitecte i pintor barroc (n. 1596).[42]
- 1693 - Goa (Xina): Philippe Couplet, també conegut com a Philip Couplet o Philippus Couplet, jesuïta flamenc, missioner a la Xina de la dinastia Qing durant el regnat dels emperadors Shunzhi i Kangxi (n. 1623).[43]
- 1696 - Madridː Marianna d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica i regent (n. 1634).[44]
- 1703 - París: Charles Perrault, escriptor francès (n. 1628).[45]
- 1830 - Auxerre, Regne de França: Jean-Baptiste-Joseph Fourier, matemàtic, físic i egiptòleg francès (n. 1768).
- 1841 - Parísː Marie Boivin, llevadora francesa, inventora, i escriptora sobre obstetrícia (n. 1773).[46]
- 1860 - Londresː Anne Isabella Byron, poeta, matemàtica i activista social antiesclavista, i mare d'Ada Lovelace (n. 1792).[47]
- 1947 - Cambridge (Anglaterra): Frederick Gowland Hopkins, bioquímic i metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (n. 1861).[48]
- 1950 - Nova Yorkː Alice Kober, filòloga i arqueòloga estatunidenca, posà les bases per desxifrar l'escriptura lineal B (n. 1906).[49]
- 1952 - Nova Orleans, EUAː Frances Benjamin Johnston, fotògrafa pionera estatunidenca, primera dona fotoperiodista (n.1864).[50]
- 1953 - Samois-sur-Seine, París: Django Reinhardt, guitarrista de jazz (n. 1910).[51]
- 1965 - São Paulo, Brasil: Maria Oloneva, ballarina, coreògrafa i directora de ballet russa (n. 1905).[52]
- 1984 - Davos, Grisons, Suïssa: Irwin Shaw, escriptor, guionista i productor estatunidenc (n. 1913).[53]
- 1995 -
- Alcobendas, Espanya: Lola Flores, cantant i ballarina de flamenc espanyola (n. 1923).[54]
- Viena (Àustria)ː Gertrude Grob-Prandl, soprano alemanya (n. 1917).[55]
- 2007 - Londresː Mary Douglas, antropòloga britànica, coneguda pels seus treballs en cultura humana i simbolisme (n. 1921).[56]
- 2019 - Nova York, EUA: Ieoh Ming Pei, arquitecte estatunidenc d'origen xinès (n. 1917).[57]
- 2021 - Sao Paulo, Brasil: Bruno Covas, advocat i polític brasiler. (n. 1980)[58]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sant Teodor de Tabenna (a Orient); Brandan de Conflert, monjo; Honorat d'Amiens, bisbe; Germeri de Tolosa, bisbe; Ubald de Gubbio, bisbe; Simó Stock, carmelita; Joan Nepomucè, prevere i màrtir.
- Dia Internacional de la Llum.[59]
- Dia Internacional de la Convivència en Pau[60]
- Dia de la resistència romaní[61]
Referències
[modifica]- ↑ Vela del Campo, Juan Ángel «La renacida Fenice de Venecia» (en castellà). El País [Madrid], 19-11-2004. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Academy Award | Categories, Rules, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Junko Tabei: L'apassionant història de la primera dona a coronar l'Everest». El Periódico, 22-09-2019. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ NacióDigital. «El Barça femení, campió d'Europa per la porta gran | NacióDigital». Arxivat de l'original el 2022-10-27. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ «Marià Aguiló i Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 14.
- ↑ «María Ros (1891-1970)». A Grave Memorial. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Naixements. 1899. Registre núm.4680. Jutjat "San Martin".». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 16-05-1899. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Carles Fages de Climent i Climent de Contreras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Ramon Margalef i López | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Antoni Ballester i Nolla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «S'apaga als 77 anys la veu de la rumbera Dolores Vargas, «La Terremoto»». Diari de Girona, 09-08-2016.
- ↑ «Núria Llagostera Vives». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria Gaetana Agnesi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «PISARONI, Benedetta Maria Rosmunda» (en italià). Treccani, Dizionario Biografico, 2015. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Pafnuty Chebyshev | Russian mathematician» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Scolari Sellerio, Arianna. «BACCINI, Ida». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians - Volum 5, 1963. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Haines, Catharine M. C.; Stevens, Helen M. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950. ABC-CLIO, 2001, p. 99. ISBN 9781576070901.
- ↑ López, Alberto «Tamara de Lempicka, estrella del ‘art déco’ y del ‘glamour’». El País, 16-05-2018.
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Palau, David. «Olga Berghólz - Que sàpiga qui escolta aquestes pedres» (en castellà). L'espurna, 06-12-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Milton Babbitt». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Aguilera Lozano, Guillermo. «Así era Juan Rulfo». Contacto Magazine. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Recordamos a Nancy Roman, «madre del Hubble» y astrónoma de la NASA». National Geographic, 04-01-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Friedrich Gulda | Austrian composer and musician» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «John Bruton | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Olga Korbut». Olympic Games. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Debra Winger». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Roantree, Anne Marie «Flag-waving Grandma Wong gives Hong Kong protesters lesson in endurance» (en anglès). Reuters, 03-07-2019.
- ↑ «Janet Jackson | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Gabriela Sabatini». International Tennis Hall of Fame. Arxivat de l'original el 2009-02-12. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Todo lo que no sabías de Laura Pausini» (en castellà). La voz de Galicia, 19-03-2018. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «Anja Mittag». UEFA. Arxivat de l'original el 2020-02-13. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Els consells de guerra: Les onze afusellades del Camp de la Bota - PDF». [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ Rodrigo, Antonina «Anna María Dalí, hermana de Salvador Dalí» (en castellà). El País [Madrid], 16-05-1989. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Matilde Llòria». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Piètro da Cortona nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Confucius.. The Jesuit reading of Confucius : the first complete translation of the Lunyu (1687) published in the West. Leiden: BRILL, [2015]. ISBN 978-90-04-28978-9.
- ↑ Barrios Pintado, Feliciano. «Mariana de Austria». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Perrault» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Medarus, Alias. «Female Doctors and midwives: Marie-Anne-Victoire Gillain Boivin». Arxivat de l'original el 2013-12-12. [Consulta: 23 octubre 2013].
- ↑ «Lady Byron (1792-1860)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «WikiVisually.com». [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ Lawrence, John H. «Frances Benjamin Johnston» (en anglès). 64 Parishes. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Baptiste dit Django Reinhardt» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ París, Carmen; Bayo, Javier. Diccionario biográfico de la danza. Librerías Deportivas Esteban Sanz, 1997, pàg. 254. ISBN 9788485977628.
- ↑ «Irwin Shaw | American author» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Lola Flores | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Steane, J.B. «Grob-Prandl, Gertrude». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Mary Douglas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «I.M. Pei | Biography, Architecture, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Bruno Covas, prefeito de São Paulo, morre aos 41 anos, vítima de câncer» (en portuguès brasiler).
- ↑ https://plus.google.cat/+UNESCO. «International Day of Light» (en anglès), 03-10-2018. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Nations, United. «International Day of Living Together in Peace» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «16 de maig, Dia de la resistència romaní». L'independent de Gràcia, 19-05-2023. [Consulta: 19 maig 2023].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de maig