Inigo Jones
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 juliol 1573 (Gregorià)  Londres (Regne d'Anglaterra) | ||
| Mort | 21 juny 1652 (78 anys) Londres (Commonwealth d'Anglaterra) | ||
| Membre del Parlament d'Anglaterra | |||
Member of the 1621-22 Parliament (en)  | |||
| Circumscripció electoral: New Shoreham (en) | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arquitectura | ||
| Ocupació | Arquitecte | ||
| Activitat | 1595 - 1652 | ||
| Moviment | Arquitectura del Renaixement | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
  | |||
Inigo Jones (Smithfield, Londres, 15 de juliol de 1573 - Londres, 2 de juny de 1652) és conegut per ser el primer arquitecte britànic significatiu en la història de l'arquitectura d'aquell país. Com a arquitecte més notable d'Anglaterra,[1] Jones va ser la primera persona a introduir l'arquitectura clàssica de Roma i el Renaixement italià a Gran Bretanya. Va deixar la seva empremta a Londres pel seu disseny d'edificis individuals, com la Queen's House, que és el primer edifici d'Anglaterra dissenyat amb un estil purament clàssic, i la Banqueting House a Whitehall, així com el disseny de la plaça Covent Garden un model per a futurs desenvolupaments al West End.
També va treballar admirablement com a escenògraf.[2]
Biografia
[modifica]Nascut al barri londinenc de Smithfield, Inigo Jones era fill d'un rellotger catòlic gal·lès i va ser batejat a l'església de Sant Bartomeu el Menor. Aquests són els poques dades que es coneixen dels seus primers anys.
A finals del segle xvi, Jones va ser un dels primers anglesos a estudiar arquitectura a Itàlia, fent dos viatges a aquest país. El primer (c. 1598-1603) va ser possiblement patrocinat per Roger Manners, V Earl de Rutland. El segon (1613-1614) ho va fer en companyia de l'Earl of Arundel. També podia haver estat l'any 1606 a Itàlia i per contactes amb l'ambaixador Henry Wotton, va adquirir una còpia de les obres d'Andrea Palladio amb anotacions (segons referit pel mateix Wotton a l'estudi Wotton And His Worlds de 2004 per Gerald Curzon). Aquests viatges, al costat de l'interès per aquests tractats pot ser el punt d'unió entre Jones i Palladio. L'obra de Jones es va veure particularment influïda pel mestre Vèneto. Va seguir els passos de Palladio i es va guiar pels principis descrits pel tracta romà Marc Vitruvi, a l'antiguitat.
Jones era la persona amb major influència sobre la cultura de la cort, i va aconsellar moltes de les adquisicions d’obres d’art que conformaren la col·lecció d'art de Carles I.[3]
Com aparellador oficial del rei Carles I d'Anglaterra, Jones va treballar per la reina Enriqueta Maria de França al disseny d'una capella catòlica al Palau de Somerset (fet que va aixecar les sospites del sector protestant de la cort). La seva carrera definitivament va acabar amb l'adveniment de la Guerra Civil Anglesa el 1642 i la presa del Palau Reial el 1643. Posteriorment les seves propietats requisades al conflicte li van ser retornades (c. 1646). Jones va passar els seus darrers anys al Palau de Somerset i va ser enterrat a l'Església de St Benet Paul's Wharf a Londres. John Denham i després Christopher Wren li van succeir en el càrrec d'aparellador real.
Obra arquitectònica
[modifica]
Els dos edificis més significatius de l'obra de Jones són la Queen's House a Greenwich (Londres) (començada el 1616, la seva obra més primerenca encara en peu) i la Banqueting House del Palau de Whitehall (1619) - com a part de la modernització d'aquest palau londinenc-, els sostres van ser pintats per Peter Paul Rubens.
La Casa del Banquet va ser un dels molts projectes que va realitzar en col·laboració amb el seu assistent personal i gendre John Webb.
Un altre projecte en què Jones va estar involucrat va ser el disseny de Covent Garden o Royal Opera House. Va ser encarregat per Francis Russell, IV Earl de Bedford per construir una plaça residencial seguint les línies de les piazzas italianes. L'aristòcrata es va veure obligat a proveir a la plaça d'una església per la qual cosa hauria d'economitzar i només permetia a Jones aixecar un edificis d'estables. Jones, davant d'aquesta exigència, va contestar que faria el "estable més bell d'Europa". Restes de l'església original encara es conserven actualment a la part oriental de la plaça.
La seva obra va suposar una gran influència als arquitectes del segle xviii, en especial per al pal·ladianisme anglès.
Escenografia
[modifica]Compaginant la seva faceta d'arquitecte, Inigo Jones també va tenir un paper important en el camp de l'escenografia. Dissenyant el vestuari pels balls mascarats escrits per Ben Jonson, i són coneguts els seus debats sobre si l'escenografia o la literatura eren el més important per al teatre. Jones va triomfar en aquest àmbit per la seva introducció dels escenaris movibles i el clàssic prosceni del teatre anglès.
Referències
[modifica]- ↑ Hart, Vaughan. Inigo Jones: The Architect of Kings (en anglès). Yale University Press, 2011. ISBN 9780300141498.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.6. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ Rumberg, 2018, p. 30.
Bibliografia
[modifica]- Michael Leapman - Inigo (2004)
- Rumberg, Per. Charles I King and Collector (en anglès). Londres: Royal Academy Publications, gener 2018. ISBN 978-1-910350-67-6.