Vés al contingut

Inonotus obliquus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuInonotus obliquus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dechaga Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreHymenochaetales
FamíliaHymenochaetaceae
GènereInonotus
EspècieInonotus obliquus Modifica el valor a Wikidata
Pilát, 1942
Nomenclatura
BasiònimPolyporus obliquus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus obliquus
Phaeoporus obliquus Modifica el valor a Wikidata

El chaga (llatinització de la paraula russa 'чага'), (Inonotus obliquus), també conegut popularment com a "nas de carbó", és un bolet de soca de la família Hymenochaetaceae. Paràsit en el bedoll blanc i altres arbres. El capell estèril es forma de manera irregular i té l'aparença de carbó cremat. El cos fèrtil es pot trobar molt rarament com un fong resupinat sobre o prop del fonament, i usualment apareix quan l'arbre hoste és completament mort. L'Inonotus obliquus creix en els boscos de bedoll de Rússia, Corea, a l'est o nord d'Europa, àrees nord dels Estats Units, a les muntanyes de Carolina del Nord i al Canadà. El chaga es considera com un bolet medicinal que té un lloc entre els remeis casolans de Rússia i est d'Europa.

Ús medicinal

[modifica]

D'ençà del segle xvi, el fong chaga s'ha usat com a remei casolà a Rússia i en medicina botànica de països de l'Est d'Europa com a remei per al càncer, gastritis, úlceres, i tuberculosi dels ossos. L'Inonotus obliquus produeix diversos rangs de metabòlits secundaris incloent compostos fenòlics, melanines, i triterpenoides tipus lanostane. Entre aquests hi ha els components actius antioxidants, antitumorals i per a millorar la immunitat humana contra les infeccions de microbis patògens. No obstant això, geogràficament aquest bolet és restringit a hàbitats molt freds i creix molt lentament, la qual cosa suggereix que el chaga no és una font fiable dels compostos bioactius. Totes les temptatives de cultivació d'aquest fong han resultat en una reducció de la producció de metabòlits bioactius."[1]

Bibliografia

[modifica]
  • Smith JE, Rowan NJ, Sullivan R Medicinal Mushrooms: Their Therapeutic Properties and Current Medical Usage with Special Emphasis on Cancer Treatments, 2001
  • Cristina Lull, Harry J. Wichers, and Huub F. J. Savelkoul "Antiinflammatory and Immunomodulating Properties of Fungal Metabolites", Wageningen University and Research Center, The Netherlands 2005
  • Ulrike Lindequist, Estafo H. J. Niedermeyer, and Wolf-Dieter Jülich " The Pharmacological Potential of Mushrooms", Oxford University Press 2005
  • Andrea T. Borchers, Anita Krishnamurthy, Carl L. Keen, Frederick J. Meyersà, and M. Eric Gershwin "Immunobiology of Mushrooms", Society for Experimental Biology and Medicine 2008

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Zheng W, Miao K, Liu Y, Zhao Y, Zhang M, Pan S et al. «Chemical diversity of biologically active metabolites in the sclerotia of Inonotus obliquus and submerged culture strategies for up-regulating their production.». Appl Microbiol Biotechnol, 87, 4, 2010, pàg. 1237–54. DOI: 10.1007/s00253-010-2682-4. PMID: 20532760.