Institució total
La institució total, és un lloc de treball i de residència on un gran grup de persones cohabita, allunyat de la societat més àmplia durant un temps considerable, duen junts una vida tancada, aïllada segons unes regles administratives formals fixes.[1] S'hi organitzen totes les activitats: menjar, dormir, descans, treball, lleure…[2]El concepte va ser divulgat pel sociòleg nord-americà Ervin Goffman al seu assaig On The Characteristics of Total Institutions del 1957.[3] Es va inspirar en les teories d'Everett Hughes.[4]
Les regles i jerarquia de la institució són clares i explícites i modifiquen la conducta dels seus membres a partir de la rutina, ja que viuen dins de la institució, de forma que es crea un microcosmos o món a part. Durant el sojorn, sigui voluntari o involuntari, no se'n surt. S'hi crea un microcosmos amb la seva pròpia cultura.[3]
Algunes institucions totals són: la presó, els campaments d'instrucció militar, el camp de concentració, l'hospital psiquiàtric, l'internat, un vaixell mercant, el creuer de plaer i o els pobles d'estiueig, el convent, l'orfenat o la residència de gent gran
Referències
[modifica]- ↑ «institució total». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 7 febrer 2023].
- ↑ Giddens, Anthony. Introduction to sociology. 11a ed. Nova York: W.W. Norton & Company, 2018, p. 126. ISBN 978-0-393-62395-6.
- ↑ 3,0 3,1 Goffman, Erving. «On The Characteristics of Total Institutions». A: Asylums : Essays on the Social Situation of Mental Patients and Other Inmates (en anglès). 1a edició 1957. Londres: Routledge, 2017, p. 124. ISBN 978-1-351-32776-3.
- ↑ Michael Tonry. The Oxford Handbook of Crime and Criminal Justice. Oxford University Press, 2011, p. 884. ISBN 978-0-19-539508-2.