Institut Francès de Barcelona

Institut Francès de Barcelona

Seu al carrer de Moià amb l'obra Al llibre de Josep Guinovart
Dades
Tipus	establiment públic de caràcter industrial i comercial
Forma jurídica	institut
Història
Creació	1921
Altres
Premis (1991)  Creu de Sant Jordi
Lloc web	institutfrancais.es…
Seu social Infotaula edifici Edifici de l'Institut Francès de Barcelona Dades Tipus Edifici Arquitecte Josep Antoni Coderch i de Sentmenat Manuel Valls i Vergés Localització geogràfica Localització Moià, 8-12  41° 23′ 43″ N, 2° 09′ 05″ E Format per Pierre Deffontaines Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 46098 Art públic de Barcelona Pierre Deffontaines Identificador 1754-26

L'Institut Francès de Barcelona (IFB) es troba al carrer de Moià, 8-12, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.

Història

Va ser fundat el 1921 per Ernest Merimée, degà de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, a partir de l'Alliance Française à Barcelone i de les escoles franceses Ferdinand de Lesseps i grup escolar francès Carrer Sepúlveda, fundades el 1898. Es va posar en marxa el 1921. El 1922 l'historiador occità Jean-Jacques-Achille Bertrand es va convertir en el seu director. El 1924 va posar en marxa cursos de secundària i organitzà conferències d'intel·lectuals francesos com Paul Valéry.

Fou clausurat durant la Guerra Civil espanyola. El 1939 en fou nomenat director Pierre Deffontaines, que ocupà el càrrec fins al 1964. Tot i ser amic personal d'Henri Philippe Pétain, Deffontaines es va posar de part de la França Lliure el 1943. Des del 1945 els efectius de l'Institut es multiplicaren i va comptar amb una gran biblioteca, el Cercle Maillol i diversos cercles i activitats de difusió de la cultura francesa (literatura, cinema, esport). Això va fer que fos un referent cultural per als intel·lectuals catalans de la postguerra fins a començaments del 1970. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi

Edifici

La seu de l'Institut va ser projectada el 1972 pels arquitectes Josep Antoni Coderch i de Sentmenat i Manuel Valls i Vergés.

Es tracta d'un edifici exempt, separat dels edificis veïns per a poder disposar d'il·luminació a totes les aules, renunciant a part de la superfície edificable. Consta de dues plantes soterrani, planta baixa i vuit pisos, que formen un prisma molt nítid, reculat respecte al carrer. Les seves façanes es caracteritzen per la gran quantitat de finestres esveltes, sense voladissos ni cossos sortints, on la mida de les parts massisses és igual a la de les obertures, seguint el mateix ritme harmoniós.

Al jardí del davant hi ha l'escultura Al llibre, de Josep Guinovart. A la façana lateral s'hi va col·locar el 2008 una placa d'homenatge de l'Ajuntament de Barcelona a Pierre Deffontaines, el primer director de l'Institut.

Vegeu també

• Liceu Francès de Barcelona

Placa commemorativa de Pierre Deffontaines

Bibliografia

• de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 82. ISBN 978-84-09-55644-1. 
• Sabaté Casellas, Ferran «Les relacions exteriors de la medicina i la farmàcia catalanes durant el primer franquisme (1939-1959)». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, vol. 66, 2016, pàg. 189-200.

Enllaços externs

• Institut Francès de Barcelona - Lloc web oficial
• «Institut Francès». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Institut Francès». UPCommons.