Institut de Biotecnologia i Biomedicina
(ca) Institut de Biotecnologia i de Biomedicina "Vicent Villar Palasí"  | ||||||||||||||||||||||
| Dades | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | IBB | |||||||||||||||||||||
| Tipus | centre de recerca | |||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||
| Creació | 1970 | |||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | ||||||||||||||||||||||
| Part de | Universitat Autònoma de Barcelona | |||||||||||||||||||||
| Lloc web | ibb.uab.cat | |||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
L'Institut de Biotecnologia i Biomedicina o Institut de Biotecnologia i de Biomedicina "Vicent Villar Palasí" (IBB), anteriorment anomenat Institut de Biologia Fonamental (IBF) és un centre de recerca adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ubicat Parc de Recerca UAB, que fou creat l'any 1970.[1]
Fins el 1983 aquest institut estigué ubicat a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aleshores, fou inaugurat l'edifici actual al campus de la UAB. El novembre de 2000, la Junta de Govern de la UAB aprovà el canvi de nom i passa a dir-se 'Institut de Biotecnologia i Biomedicina “Vicent Villar Pallasí”' (IBB).[2] En la seva primera etapa l'institut, que va ser el pioner dels instituts d'investigació espanyols que pertanyen a una Universitat, es va dedicar fonamentalment a promoure la investigació biològica fonamental. L'any 2000 l'enfocament de l'Institut va evolucionar i es va dirigir cap a una investigació multidisciplinària centrada en l'àrea de les aplicacions biotecnològiques en biomedicina, i es per aquest motiu que el seu nom va variar.[1] L'objectiu d'aquest canvi fou el de fer translacionals els avenços científics de la recerca.[3][4]
L'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) forma part del grup de centres i Instituts de recerca del Parc de Recerca UAB relacionats amb la biotecnologia i la biomedicina, com el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG), el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG), l'Institut de Neurociències (INc), el Laboratori de Proteòmica CSIC-UAB (LP CSIC-UAB), el Sincrotó ALBA o el Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2).[5]
L'any 2010 es va inaugurar a l'Institut un nou espai de 1.500 metres quadrats dedicat a la recerca i a la transferència de tecnologia a les empreses del sector. Aquesta ampliació de l'IBB va permetre acollir 18 grups de recerca estructurats en set àrees d’expertesa: bioinformàtica, biologia cel·lular, biologia estructural, genòmica, immunologia, microbiologia i proteòmica. Amb aquesta inauguració el nombre d'investigadors de l'IBB passen de 90 a 160, incloent professors de la UAB, investigadors ICREA, investigadors Ramón y Cajal i investigadors postdoctorals, becaris predoctorals i tècnics dedicats al suport i funcionament dels diferents grups, serveis i plataformes tecnològiques.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Pividori Gurgo, Maria Isabel «50 aniversari IBB. Institut de Biotecnologia i de Biomedicina». UAB, 03-11-2021 [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «Institut de Biotecnologia i de Biomedicina "Vicent Villar Palasí"». Servei d'Arxius de Ciència (SAC). [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «L'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB inaugura un espai de 1.500 metres quadrats amb unes jornades de portes obertes. Aquesta ampliació ha permès passar de 90 a 160 investigadors i acollir nous grups de recerca en genòmica, transcriptòmica i immunologia». Biocat, 26-10-2010. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB)». Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona. UAB. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «El sector de la Biotecnologia a Barcelona. Parc de recerca biomèdica de Barcelona: nucli de grups de recerca puntera». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1r juliol 2024].