Institut Geològic i Miner d'Espanya
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | IGME i ITGE | ||||
Tipus | organisme públic de recerca | ||||
Història | |||||
Creació | 1849 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | Francisco de Luxán y Miguel-Romero (1849–1853) Fermín Arteta Sesma (1849–1849) Wilhelm Phillip Daniel Schulz (1853–1857) Rafael Amar de la Torre i Puig (1857–1858) Casiano de Prado y Vallo (1858–1861) Manuel Fernández de Castro y Suero (1873–1895) Justo Egozcue y Cía (1895–1900) Daniel de Cortázar Larrubia (1902–1908) Lluís Marià Vidal i Carreras (1908–1910) Luis Adaro y Magro (1910–1915) Domingo de Orueta y Duarte (1925–1926) Luis de la Peña y Braña (1926–1936) Luis Gavala y Latorre (1954–1955) Rosa de Vidania (2010–2012) Jorge Civis Llovera (en) (2012–2017) Francisco González Lodeiro (2017–2019) Ana María Alonso Zarza (2020–) | ||||
Entitat matriu | Secretaria General de Coordinació de Política Científica (–2021) Consell Superior d'Investigacions Científiques (2021–) | ||||
Part de | Secretaria d'Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació | ||||
Lloc web | igme.es | ||||
L' Institut Geològic i Miner d'Espanya o IGME és un Organisme Públic de Recerca d'Espanya, adscrit a la Secretaria General de Coordinació de Política Científica del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Des de novembre de 2012 fins a març de 2017 fou director Jorge Civis Llovera,[1] que el 15 de març de 2017 fou substituït per Francisco González Lodeiro.[2]
Realitza tasques cientificotècniques en el camp de la Ciència de la Terra i s'encarrega de la gestió del Museu Geominer on es mostren col·leccions de minerals, roques i fòssils que procedeixen de totes les regions espanyoles, d'antics territoris colonials i de diverses parts del món.
Història
[modifica]Els seus orígens parteixen de la Comissió per a la Carta Geològica de Madrid i General del Regne, fundada per Isabel II d'Espanya l'any 1849. El 1926 s'estableix la seva seu definitiva a l'edifici del nº 23 del carrer Ríos Rosas de Madrid (Rave, 2007). El 1977, després de la promulgació de la Llei de Foment de la Mineria (Llei 6/1977), es va convertir en organisme autònom. El 1986, la llei de Foment i Coordinació General de la Recerca Científica i Tècnica (Llei 13/1986) li va atribuir el caràcter d'organisme públic de recerca. Durant uns anys, en les dècades de 1980 i 1990, es va denominar Institut Tecnològic GeoMiner d'Espanya (ITGE).
Funcions
[modifica]Les funcions actuals de l'IGME, d'acord amb el RD 1953/2000, d'1 de desembre, pel qual s'aprova l'Estatut de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya, són les següents:
- L'estudi, recerca, anàlisi i reconeixements en el camp de les ciències i tecnologies de la Terra.
- La creació d'infraestructura de coneixement.
- La informació, l'assistència tècnic científica i l'assessorament a les Administracions públiques, agents econòmics i a la societat en general, en geologia, hidrogeologia, ciències geoambientals, recursos geològics i minerals.
- Les relacions interdisciplinàries amb altres àrees del saber, contribuint al millor coneixement del territori i dels processos que ho configuren i modifiquen, a l'aprofitament sostingut dels seus recursos i a la conservació del patrimoni geològic i hídric.
- Elaborar i executar els pressupostos d'R+D i de desenvolupament d'infraestructures de coneixement en programes nacionals i internacionals, en l'àmbit de les seves competències.
Àrees d'actuació
[modifica]Per desenvolupar les seves funcions, el IGME té diferents àrees d'actuació:
- Geologia i Geofísica
- Hidrogeologia i Aigües Subterrànies, que inclou l'energia geotèrmica.
- Recursos Minerals, Regs Geològics i Geoambient
- Informació i Difusió del Coneixement Geològic
- Infraestructura Tècnica i de Serveis
Patrimoni geològic
[modifica]L'Institut, en col·laboració amb la Societat Geològica d'Espanya, elabora la llista de llocs d'interès geològic d'Espanya,[3] com a aportació al projecte Global Geosites (llocs d'interès geològic mundial), promogut per la Unió Internacional de Ciències Geològiques,[4] i que serveix de base pel «Inventari espanyol de llocs d'interès geològic».[5] La llista està formada per 142 punts agrupats en 20 contextos geològics.
Referències
[modifica]- ↑ El geólogo Jorge Civis, nombrado nuevo director del Instituto Geológico y Minero de España
- ↑ ICOG (2017) «Francisco González Lodeiro nuevo director del IGME Arxivat 2017-03-03 a Wayback Machine.». NoticiasICOG. Ilustre Colegio Oficial de Geólogos
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interès geològic (Geosites) espanyols», 2008. [Consulta: 8 juliol 2010].
- ↑ García-Cortés et al., 2000
- ↑ Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; García-Cortés i Carcavilla, 2009
Bibliografia
[modifica]- García-Cortés, A. y Carcavilla, L. «Documento metodológico para la elaboración del inventario español de lugares de interés geológico (IELIG)» p. 61. Instituto Geológico de España, 2009. [Consulta: 8 juliol 2010].
- García-Cortés, A.; Rábano, I.; Locutura, J.; Bellido, F., Fernández-Gianotti, J.; Martín-Serrano, A.; Quesada, C., Barnolas, A. y Durán, J.J. «Contextos Geológicos españoles de relevancia internacional: establecimiento, descripción y justificación según la metodología del proyecto Global Geosites de la IUGS». Boletín Geológico y Minero, 111, 6, 2000, pàg. 5-38.
- Rábano, I. «Historia del edificio del Instituto Geológico y Minero de España». Tierra y Tecnología, 31, 2007, pàg. 41-54.