Vés al contingut

Instrucció per parelles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La instrucció per parelles és una evidència basada en un mètode d'ensenyament interactiu popularitzat pel professor de Harvard Eric Mazur a principi de l'any 1990.[1] Originalment s'utilitzava en moltes escoles, incloent-hi les classes introductòries de Física de la Universitat Harvard. La instrucció per parelles s'utilitza en diverses disciplines i institucions de tot el món. És un enfocament centrat en l'estudiant que consisteix a donar la volta a l'aula tradicional movent la transferència d'informació cap a fora i movent l'assimilació de la informació, o l'aplicació d'aprenentatge, a l'aula. Hi ha una certa investigació que dona suport a l'eficàcia de la instrucció per parelles sobre els mètodes més tradicionals d'ensenyament, com ara classe magistral.[2]

La instrucció per parelles com a sistema d'aprenentatge involucra els estudiants. Els prepara per aprendre fora de classe, emprant lectures prèvies a la classe i responent preguntes sobre aquestes lectures i utilitzant un altre mètode, anomenat Just in Time Teaching.[3] Després, a la classe, l'instructor involucra els estudiants a plantejar-se preguntes preparades, conceptuals o proves de conceptes que es basen en les dificultats dels alumnes.


El procediment d'interrogació descrit per Eric Mazur és el següent:

  1. L'instructor planteja la pregunta sobre la base de les respostes dels estudiants a la lectura prèvia a la classe.
  2. Els estudiants reflexionen sobre la qüestió.
  3. Els estudiants es comprometen a una resposta individual.
  4. L'instructor revisa les respostes dels estudiants.
  5. Els estudiants discuteixen les seves idees i respostes amb els seus companys.
  6. Els estudiants llavors comprometen un altre cop a una resposta individual.
  7. L'instructor revisa de nou les respostes i decideix si es necessita més explicació abans de passar al concepte següent.[1][4]

La instrucció per parelles ara s'utilitza en una varietat d'institucions[5][6] a tot el món[7][8] i en moltes altres disciplines, com ara la filosofia,[9] la psicologia,[10] la geologia,[11] la biologia,[12] les matemàtiques,[13] la informàtica[14] i l'enginyeria.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Eric Mazur (1997). Peer Instruction: A User's Manual Series in Educational Innovation. Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ». Arxivat de l'original el 2011-10-09. [Consulta: 21 octubre 2016].
  2. «C. Crouch & E. Mazur (2001). Peer Instruction: Ten Years of Experience and Results, Am. J. Phys., v69, 970-977». Arxivat de l'original el 2011-10-10. [Consulta: 21 octubre 2016].
  3. G. Novak et al., (1999). Just-in-Time teaching: Blending Active Learning with Web Technology. Prentice Hall, Upper Saddle River, NJ
  4. «C. Turpen and N. Finkelstein (2010). The construction of different classroom norms during Peer Instruction: Students perceive differences, Physical Review Special Topics, Physics Education Research,v6, n2». Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 13 març 2021].
  5. «A. P. Fagen, C. H. Crouch & E. Mazur (2002). Peer Instruction: Results from a Range of Classrooms Phys. Teach., v40, 206-209». Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 21 octubre 2016].
  6. «N. Lasry, E. Mazur & J. Watkins (2008). Peer Instruction: From Harvard to Community Colleges, Am. J. Phys., v76, 1066-1069». Arxivat de l'original el 2012-04-01. [Consulta: 21 octubre 2016].
  7. D. Suppapittayaporn et al. (2008). The effectiveness of peer instruction and structured inquiry on conceptual understanding of force and motion: a case study from Thailand. Research in Science & Technology Education
  8. 8,0 8,1 D. J. Nicol and J. T. Boyle (2003). Peer Instruction versus Class-wide Discussion in the large classes: a comparison of two interaction methods in the wired classroom, Studies in Higher Education, v28, n4, 458-73
  9. S. Butchart, T. Handfield & G. Restall (2009). Using Peer Instruction to Teach Philosophy, Logic and Critical Thinking. Teaching Philosophy, v32, n1, 1–40
  10. S.L. Chew. (2004). Using concepTests for formative assessment, Psychology Teacher Network, v14, n1, 10-12
  11. «D. McConnell, D. Steer, & K. Owens (2003). Assessment and active learning strategies for introductory geology courses, Journal of Geoscience Education, v51, n2, 205-216». Arxivat de l'original el 2012-09-11. [Consulta: 21 octubre 2016].
  12. M. Smith, W.B. wood, W.K Adams, et al. (2009).Why Peer Discussion Improves Student Performance on In-Class Concept Questions, Science, v232, n5190, 122-124
  13. S. Pilzer (2001). Peer Instruction in Physics and Mathematics. Primus, v11, n1, 185-92
  14. Beth Simon, et al. "Experience report: peer instruction in introductory computing." ACM (2010)

Enllaços externs

[modifica]