Instruccions d'Amenemope
Instruccions d'Amenemope o Ensenyaments d'Amenemope és una obra literària de l'antic Egipte del gènere sebayt en què l'escriba Amenemope, fill de Kanajt, dona al seu fill consells d'honradesa, autodomini i amabilitat, i li explica com assolir aquestes metes en la vida allunyant-se dels aduladors i dipositant tota la confiança en els déus per a tenir una vida feliç.
Consta d'una introducció, trenta capítols en forma de proverbis i un colofó. Sembla datar de finals de la Dinastia XIX o primeria de la XX, tot i que les còpies conservades són posteriors. És una de les obres mestres de la literatura egípcia.[1]
Descripció
[modifica]Amb aquesta llarga obra, el gènere instructiu arriba a la culminació. El seu valor no rau pas en la riquesa de temes, menor que la de les Màximes de Ptahhotep, sinó en la qualitat dels valors. Abans se suposava que pensar i obrar correctament tindria una recompensa: ara Amenemope considera que cal fer-ho sense esperar-ne cap.
Igual que Ptahhotep, afirma que l'individu ideal no és el guerrer, sinó la persona de pau que s'esforça a prosperar i és generosa amb les altres. Aquesta persona ideal és modesta, tranquil·la i amable amb la gent, i humil davant les deïtats. No és perfecta, perquè la perfecció és una virtut divina i no humana.[2]
Les Instruccions ens han arribat senceres, amb algunes versions conservades en diferents museus. Aquesta varietat en demostra la popularitat en l'Antic Egipte.
L'egiptòleg Francis Llewellyn Griffith (1862 – 1934) opinava que, segons l'escriptura i l'ortografia del Papir BM 10.474, és un text de la Dinastia XXV, i que les tauletes conservades a Torí són posteriors. La composició original data del període de Ramsés II, entre les dinasties XIX i XX.[3]
Característiques literàries
[modifica]Escrit amb caràcters hieràtics, és el poema més antic conegut amb capítols numerats. El text apareix amb línies separades, la qual cosa és inusual, i cada capítol té un nombre distint de versos, que són lliures, sense rima ni mesura determinades, amb contrastos i similituds; és un text molt elaborat. Hi predominen tres temes: la tranquil·litat, l'honestedat i el destí.[4]
Les Instruccions d'Amenemope i el Llibre dels proverbis
[modifica]El text sembla del període de Ramsés II.[2] El coneixement d'Egipte que es reflecteix en la Bíblia és el resultat dels contactes realitzats en aquesta època, i es considera una prova suficient d'aquests vincles els fragments de les Instruccions d'Amenemope que apareixen en el Llibre dels proverbis de l'Antic Testament.[2]
Data de publicació
[modifica]El text més complet de les Instruccions d'Amenemope és el Papir 10474, adquirit el 1888 per Ernest Wallis Budge i que encara es conserva hui en el Museu Britànic. Fa 3,7 m de llargada i 250 mm d'amplada, i té un Calendari de dies de la sort i la mala sort copiat al revers. El 1888, Peter le Page Renouf (1822 - 1897) l'esmenta com un «notable papir» i en fa una primera comparació amb els passatges bíblics.[5] La publicació dels papirs s'ajornà trenta-cinc anys, perquè Budge s'havia dedicat a altres obres com ara el Llibre dels Morts. El 1922 publicà una breu ressenya del text en un estudi acadèmic francés. El text hieràtic complet es publicà el 1923 com a Facsímils de papirs hieràtics egipcis del Museu Britànic. En la seua obra Teaching of Amen-Em-Apt, Són of Kanekht, del 1924, fa una comparança entre el text egipci i el Llibre dels proverbis.[6]
Segons Griffith, que revisà la traducció de Budge el 1926, la traducció és difícil perquè té expressions artificials, paraules estranyes i modismes propis. Lichtheim el 1976 i Brunner el 1991 en feren noves traduccions a l'anglés de millor qualitat.[4]
Exemples de fragments en català
[modifica]« | :Millor és una faneca que dona Déu
|
» |
— Instruccions d'Amenemope, VI |
« | :Si el pobre et deu molt
|
» |
— Instruccions d'Amenemope, XII. |
« | :No permetes que el poderós t'ensiborne
|
» |
— Instruccions d'Amenemope, XX. |
« | :L'ésser humà és argila i palla,
|
» |
— Instruccions d'Amenemope, XXV |
« | :No et burles del cec ni ridiculitzes el nan,
|
» |
— Instruccions d'Amenemope, XXVI. |
Referències
[modifica]- DAY, John; ADNEY EMERTON, John; GORDON, Robert P.; GODFREY, Hugh; WILLIAMSON, Maturin. Wisdom in Ancient Israel / La sabiduría en el Antiguo Israel. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521624894.
- LICHTHEIM, Miriam. Ancient Egyptian Literature: Volume II: The New Kingdom / Literatura del Antiguo Egipto. Volumen II: el IMperio Nuevo. Ed. University of California Press[1] (Publicaciones de la Universidad de California, 1976, p. 148-163. ISBN 0520036158.
- VAN DEN DUNGEN, Wim. «The Instruction of Amen-em-apt, son of Kanakht / Las "Instrucciones de Amenemope", hijo de Kanajt» (en inglés), 2003. [Consulta: 19 e julio 2009].
- GRIFFITH, Francis Llewellyn «The teachings of Amenophis, the son of Kanakht. - Papyrus BM 10474». Journal of Egyptian Archaeology, vol 12, 1926, pp. 191-231.
- BUDGE, E. A. Wallis. Teaching of Amen-Em-Apt, Son of Kanekht. ed. Kessinger Publishing, 1924 (2003). ISBN 0766148114.
- LE PAGE RENOUF, Peter (1822 - 1897) «The Thematic Vowel In Egyptian / La vocal temática en egipcio». Society of Biblical Archaeology, 11-1888.
- [Enllaç no actiu]