Vés al contingut

Cop d'estat a Guinea de 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Intent de cop d'Estat a Guinea (2021))
Plantilla:Infotaula esdevenimentCop d'estat a Guinea de 2021
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 9° 31′ N, 13° 42′ O / 9.52°N,13.7°O / 9.52; -13.7
Tipuscop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Data5 setembre 2021 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConakry (Guinea) Modifica el valor a Wikidata
EstatGuinea Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuGovern de Guinea Modifica el valor a Wikidata
VíctimaAlpha Condé víctima d'un cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Morts0 Modifica el valor a Wikidata
Ferits0 Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorMamady Doumbouya (coronel) Modifica el valor a Wikidata
Armaarma de foc Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació

El cop d'estat a Guinea el 2021 és un cop d'estat perpetrat per part d'un cos d’elit de les forces armades a Guinea el 5 de setembre de 2021. Es va plasmar amb la captura del president del país, Alpha Condé, després d'enfrontaments a la capital, Conakry. El comandant de les forces especials, Mamady Doumbouya, va emetre un comunicat en la televisió estatal anunciant la dissolució de la constitució i del govern.[1] L'1 d'octubre de 2021, Mamady Doumbouya va ser investit president interí.[2]

Context

[modifica]

Després de diverses dècades de govern autoritari a Guinea, Condé va ser el primer líder del país triat democràticament. Durant el seu mandat, Guinea va utilitzar els seus abundants recursos naturals per a millorar l'economia, però el gruix de la població del país no va percebre els seus fruits. En 2020, Condé va modificar la constitució mitjançant referèndum per a permetre's un tercer mandat, però amb polèmica. Durant el seu mandat, Condé va reprimir les protestes, així com als candidats de l'oposició, alguns dels quals van morir a la presó, mentre el govern lluitava per contenir l'augment dels preus dels productes bàsics.[3] A l'agost de 2021, en un intent d'equilibrar el pressupost, Guinea va anunciar pujades d'impostos i va reduir la despesa en la policia i l'exèrcit, però va augmentar el finançament de l'oficina del President i l'Assemblea Nacional.[4]

Fets

[modifica]
Guineans manifestant-se en suport del cop d'estat a Conakry, 5 de setembre de 2021

El cop va començar en el matí del 5 de setembre, quan les Forces Armades de la República de Guinea van envoltar el palau presidencial de Sekhoutoureah i van acordonar l'extens districte governamental. Després d'un tiroteig amb les forces progovernamentals, els amotinats, dirigits pel coronel Mamady Doumbouya, líder de les forces especials del país, van detenir el president Condé, i van anunciar la dissolució del govern i les seves institucions, també van anul·lar la constitució i van tancar les fronteres.

« Després d'haver detingut el president, que està ara mateix amb nosaltres, hem decidit dissoldre la Constitució en vigor, dissoldre les institucions i el govern, i tancar les fronteres terrestres i aèries. [...] Guineans i guineanes, estimats compatriotes. La situació sociopolítica i econòmica del país, la disfunció de les institucions republicanes, la instrumentalització de la justícia, la falta de respecte als principis democràtics, la pobresa i la corrupció endèmica han portat l'exèrcit republicà de Guinea a assumir la seva responsabilitat al capdavant de tot el poble sobirà de Guinea. »
— Tinent coronel Doumbouya en un vídeo[5]

Mesures preses pel govern de transició

[modifica]

L'endemà del cop d'estat el Coronel Mamady Doumbouya anunciava la creació del «Comitè nacional per l'Agrupació i el Desenvolupament», nom del govern de transició que tindrà una extensió mínima de divuit mesos,[6] a l'espera de formar un govern d'unitat nacional. Aquesta informació s'hauria anunciat després d'una reunió entre els militars i els membres del govern d'Alpha Condé, junt amb altres polítics d'alt nivell de Guinea.[7] Altrament es va anunciar la reobertura de les fronteres portuàries per tal de restablir l'exportació de bauxita, mineral del qual Guinea és el segon productor mundial.[8] També es va aixecar el toc de queda a les zones mineres per a restablir la seva activitat amb total normalitat.[9]

Reaccions

[modifica]

La major part de la comunitat internacional ha demanat que es detingui el cop i es restableixi l'ordre constitucional. En canvi, a excepció de Libèria, els països veïns de Guinea no s'han pronunciat oficialment al respecte.

Domèstiques

[modifica]
  • Jacques Gbonimy, cap de l'opositora Unió per al Progrés de Guinea (UPG), va declarar en una entrevista a Guinée Matin que no el sorprenia pas el cop, sostenint que «es donaven totes les condicions perquè l'exèrcit prengués el poder» i va culpar al mal maneig del govern de Condé del derrocament. Tot i que no va secundar ni es va oposar als colpistes, va dir estar satisfet per la forma en què els militars van manejar la presa del poder.[10]
  • Saikou Iaia, de la Unió de Forces Republicanes (UFR), també en l'oposició durant el règim de Condé, ha argumentat igualment que el fet que el govern no escoltés l'oposició i al poble guineà va conduir al cop.[11]

Internacionals

[modifica]
  • Alemanya Alemanya: Un portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors va condemnar enèrgicament l'intent de prendre el poder per mitjà de la violència armada i es va alinear amb la CEDEAO i la Unió Africana en les seves exigències d'alliberar incondicionalment a Condé i a altres detinguts i de tornar a l'ordre constitucional.[12]
  • Bèlgica Bèlgica: La ministra d'Afers Exteriors, Sophie Wilmès, va condemnar el cop militar i va demanar l'alliberament dels detinguts i la restauració de l'ordre constitucional i d'estat de Dret.[13]
  • Bulgària Bulgària: El ministeri d'Afers Exteriors va condemnar, en un tuit, el cop militar i va demanar l'alliberament del president de Guinea.[14]
  • Burundi Burundi: El president de Burundi, Evariste Ndayishimiye, va condemnar «enèrgicament» el cop d'estat i va demanar que es restableixi l'ordre constitucional.[15]
  • Espanya Espanya: El govern va condemnar la presa del poder per part dels militars i ha instat a restaurar l'ordre constitucional i les institucions democràtiques de Guinea.[16]
  • Estats Units Estats Units: El departament d'Estat va emetre un comunicat en el qual condemna el cop, afirmant que «la violència i qualsevol mesura extraconstitucional només erosionaran les perspectives de pau, estabilitat i prosperitat de Guinea» i instant a defensar l'estat de Dret.[17]
  • França França: El ministeri d'Afers Exteriors va condemnar el cop i va demanar l'alliberament immediat del president Condé.[18]
  • Gàmbia Gàmbia: El Ministre d'Afers Exteriors va emtre un comunicat que condemnava la presa del poder per part dels militars, es demanava la restauració a l'ordre constitucional i s'instava l'alliberament dels dirigents civils i a tornar l'estat de Dret.[19]
  • Guinea Bissau Guinea Bissau: L'endemà del cop, el portaveu del govern Fernando Vaz va declarar que estava seguint la situació del país veí i que no es posicionarien oficialment fins tenir «informació concreta i real sobre el que està passant a Guinea-Conakry».[20] De moment, ha reforçat la seva presència militar a la frontera amb Guinea.[20]
  • Irlanda Irlanda[21]
  • Itàlia Itàlia[22]
  • Japó Japó: El Ministeri d'Afers Exteriors va condemnar la detenció d'Alpha Condé, va instar el seu alliberament incondicional i va demanar el restabliment de l'ordre constitucional.[23]
  • Libèria Libèria: El president George Weah va demanar l'alliberament immediat de Alpha Condé i va demanar als nous líders militars de Guinea que «s'adhereixin als principis del govern civil i la democràcia».[24]
  • Luxemburg Luxemburg: El Ministeri d'Afers Exteriors va condemnar el cop i va exigir l'alliberament d'Alpha Condé i el restabliment de l'ordre constitucional.[25]
  • Mèxic Mèxic: La Secretaria de Relacions Exteriors va condemnar el cop en els termes més enèrgics i va demanar l'alliberament immediat de Condé.[26]
  • Nigèria Nigèria: El ministeri d'Afers Exteriors va declarar que l'«aparent» cop d'estat de Guinea ha violat les normes de la CEDEAO, i ha instat el país a tornar a l'ordre constitucional.[27][28]
  • Qatar Qatar: El ministeri d'Afers Exteriors va condemnar el cop d'estat i va fer una crida «a totes les parts perquè evitin l'escalada, deixin que prevalgui la veu de la sensatesa i busquin el diàleg per a superar la crisi al país».[29]
  • Regne Unit Regne Unit[30]
  • República Popular de la Xina República Popular de la Xina: Wang Wenbin, portaveu del Ministeri d'Afers exteriors, va condemnar el cop, va demanar l'alliberament immediat del president Condé i va instar la moderació a totes dues parts, al mateix temps que va demanar resoldre el conflicte mitjançant el diàleg i la negociació.[31]
  • Rússia Rússia: En un comunicat a la premsa, el Ministeri d'Afers Exteriors es va mostrar profundament preocupat pels esdeveniments i va dir que «a Moscou, [estem] en contra de qualsevol intent de canvi de govern inconstitucional», i va instar a Guinea a assegurar l'alliberament de Alpha Condé, garantir la immunitat del president, tornar a l'ordre constitucional i va demanar no escalar la situació al país.[32]
  • Sud-àfrica Sud-àfrica: Un portaveu del Departament de Relacions Internacionals i Cooperació va observar «amb gran preocupació» el desenvolupament del cop. A més, va demanar l'alliberament incondicional de Condé, va instar la Unió Africana a intervenir en la situació de Guinea per a retornar l'estabilitat al país i va demanar una contenció total als militars i el diàleg per a resoldre els reptes als quals s'enfronta Guinea.[33]
  • Suècia Suècia: La ministra d'Afers exteriors, Ann Linde, va demanar en un tuit l'alliberament incondicional de Condé i va instar a tornar a l'ordre constitucional.[34]
  • Turquia Turquia: El ministeri d'Afers Exteriors va condemnar el cop i va demanar l'alliberament del president, així com la restauració de la seva constitució.[35]
  • Veneçuela Veneçuela: El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el Ministeri del Poder Popular per a les Relacions Exteriors han «rebutjat el cop d'estat», han demanat l'alliberament de Condé i han instat a tornar a l'estat de Dret.[36]

Organitzacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Redacció. «Un cos d'elit perpetra un cop d'estat a Guinea». [Consulta: 6 setembre 2021].
  2. ↑ ARA. «Doumbouya, nou president de Guinea Conakry», 01-10-2021. [Consulta: 1r octubre 2021].
  3. ↑ «Guinée : quatre choses à savoir sur le référendum constitutionnel reporté qui a plongé le pays dans une nouvelle impasse politique», 01-03-2020.
  4. ↑ «Guinea in turmoil as soldiers claim they have taken over» (en anglès).
  5. ↑ Millan, Francesc. «Cop d'estat a Guinea Conakry». [Consulta: 6 setembre 2021].
  6. ↑ «Guinea president held in military detention, say army coup leaders» (en anglès), 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  7. ↑ «Golpistas de Guinea anuncian un gobierno de unidad para liderar la transición» (en castellà). [Consulta: 6 setembre 2021].
  8. ↑ «Become an FT subscriber to read | Financial Times». [Consulta: 6 setembre 2021].
  9. ↑ «Guinea Junta Plans Unity Government, Reassures Mining Firms» (en anglès). Bloomberg.com, 06-09-2021.
  10. ↑ Guineematin. «Coup d’Etat en Guinée : « ça ne nous étonne pas » (Jacques Gbonimy)» (en francès), 05-09-2021.
  11. ↑ Guineematin. «Saïkou Yaya (UFR) sur le coup d’Etat en Guinée : « Alpha Condé a fait la sourde oreille… »» (en francès), 05-09-2021.
  12. ↑ «DIRECT - Guinée : après le coup d'État, les putschistes annoncent une transition» (en francès), 05-09-2021. Arxivat de l'original el 5 setembre 2021.
  13. ↑ «https://twitter.com/sophie_wilmes/status/1434755941249998853». [Consulta: 6 setembre 2021].
  14. ↑ «https://twitter.com/mfabulgaria/status/1434887210873016326». [Consulta: 6 setembre 2021].
  15. ↑ Forson, Viviane. «Guinée : réactions et questions après le coup de force des militaires» (en francès), 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  16. ↑ «https://twitter.com/maecgob/status/1434826188933980163». [Consulta: 6 setembre 2021].
  17. ↑ «On the Military Seizure of Power in Guinea» (en anglès).
  18. ↑ «Guinée : la France condamne la tentative de putsch et appelle à la libération du président Alpha Condé», 05-09-2021.
  19. ↑ «https://twitter.com/officialmofa/status/1434642253822169089». [Consulta: 6 setembre 2021].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Guiné-Bissau atenta à situação em Conacri» (en portuguès), 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  21. ↑ «https://twitter.com/dfatirl/status/1435266846249398275». [Consulta: 8 setembre 2021].
  22. ↑ «https://twitter.com/italymfa/status/1434957982748528643». [Consulta: 7 setembre 2021].
  23. ↑ «The Situation in the Republic of Guinea (Statement by Press Secretary YOSHIDA Tomoyuki)» (en anglès).
  24. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«President Weah Calls for Rule of Law, Calm in Guinea … Holds Nat’l Security Council Meeting Today», 05-09-2022. Arxivat de l'[ original] el 8 de setembre 2021.
  25. ↑ «https://twitter.com/mfa_lu/status/1434784304115093506». [Consulta: 6 setembre 2021].
  26. ↑ «Gobierno de México condena golpe de Estado en Guinea» (en castellà). MSN, 05-09-2021.
  27. ↑ Samb, Sailou. «Elite Guinea army unit says it has toppled president» (en anglès), 05-09-2021.
  28. ↑ «Nigeria, UN condemn Guinea coup, demand release of detained President Condé» (en anglès britànic), 05-09-2021.
  29. ↑ «Qatar condemns coup in Guinea», 05-09-2021.
  30. ↑ «UK condemns the military seizure of power in Guinea: Minister Duddridge statement» (en anglès). [Consulta: 8 setembre 2021].
  31. ↑ «外交部回应几内亚局势：反对政变夺权，呼吁立即释放总统» (en xinès simplificat). 澎湃新闻, 06-09-2021 [Consulta: 6 setembre 2021].
  32. ↑ Staff, Reuters «Russian aluminium giant says could recall personnel from Guinea if crisis worsens» (en anglès). Reuters, 06-09-2021.
  33. ↑ «https://twitter.com/dirco_za/status/1434823545398366214». [Consulta: 6 setembre 2021].
  34. ↑ «https://twitter.com/annlinde/status/1434874367952007172». [Consulta: 6 setembre 2021].
  35. ↑ «Turkey condemns military takeover in Guinea», 05-09-2021.
  36. ↑ «https://twitter.com/cancilleriave/status/1434896572932820997». [Consulta: 6 setembre 2021].
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 324cat. «Cop d'estat militar a Guinea Conakry: detenen el president i suspenen la Constitució», 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  38. ↑ de 2021, 8 de setembre. «Comunidad Económica de Estados de África Occidental suspende a Guinea tras golpe de Estado» (en espanyol europeu). [Consulta: 8 setembre 2021].
  39. ↑ EP. «Militars colpistes detenen el president de Guinea i ordenen dissoldre les institucions», 06-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cop_d%27estat_a_Guinea_de_2021&oldid=33646467»