Vés al contingut

Intent de cop d'estat a Armènia de 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «actualització de les conseqüències»
Plantilla:Infotaula esdevenimentIntent de cop d'estat a Armènia de 2021
Map
 40° 11′ N, 44° 31′ E / 40.18°N,44.51°E / 40.18; 44.51
Tipusintent de cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Part deProtestes d'Armènia de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 febrer - 28 març 2021 Modifica el valor a Wikidata
Data25 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata
Períodehistòria contemporània Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióErevan (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
EstatArmènia Modifica el valor a Wikidata
Participant
ObjectiuNikol Paixinian Modifica el valor a Wikidata
CausaSegona Guerra de Nagorno-Karabakh Modifica el valor a Wikidata

L'intent de cop d'estat a Armènia de 2021 es refereix a la qualificació del primer ministre d'Armènia Nikol Paixinian com a intent de cop d'estat a la declaració signada pels generals de l'exèrcit armeni que demanava dimissió del primer ministre del país.

Context

[modifica]
Articles principals: Guerra de l'Alt Karabakh de 2020 i Protestes d'Armènia de 2020

Des de la derrota del país en la guerra de l'Alt Karabakh de 2020, es van anant produint a Armènia les protestes antigovernamentals que exigeixen la dimissió del primer ministre Nikol Paixinian.

Fets

[modifica]

El 25 de febrer de 2021, el cap de l'Estat Major Onik Gasparian va signar juntament amb 40 oficials d'alt rang una declaració militar en que demanava la dimissió del gabinet i del primer ministre Nikol Paixinian.[1] Consideren que el govern i Paixinian «ja no són capaços de prendre decisions adequades en aquest fatídic moment de crisi per al poble armeni» i van afegir que la seva demanda va ser provocada per la destitució per part de Paixinian del primer cap adjunt de l'exèrcit un dia abans. Paixinian va rebutjar les peticions i va declarar que ell i la seva família no abandonaran Armènia.[2] A més, va qualificar la declaració militar com un intent de cop d'estat i va fer una crida als seus simpatitzants a manifestar-se en contra de la declaració en la Plaça de la República de la capital, Erevan.[3][4][5] El Servei de Seguretat Nacional armeni va fer una declaració en la qual demanava a la població que s'abstingués de realitzar actes «que poguessin amenaçar la seguretat nacional».[6]

Reaccions internacionals

[modifica]
  • Unió Europea Unió Europea - El portaveu d'Afers exteriors i Política de Seguretat assegura que la UE segueix molt de prop els esdeveniments a Armènia i va demanar a tots els actors que mantinguessin la calma i evitessin tota retòrica o acció que pogués conduir a una nova escalada.[7]
  • Artsakh Artsakh - El president de la república no reconeguda internacionalment, Arayik Harutyunyan, va expressar la seva extrema preocupació pels «recents esdeveniments polítics interns de la República d'Armènia» i va advertir que la derrota de la part armènia en la recent guerra podria ser «encara més profunda i fatal» si totes les parts no mostren contenció.[8] Va oferir els seus serveis com a mediador.[8]
  • Azerbaidjan Azerbaidjan - El president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, va declarar: «Armènia mai ha estat en una situació tan dolenta i miserable. Els responsables d'aquesta situació són els administradors d'Armènia».[9]
  • Estats Units Estats Units - El portaveu del Departament d'Estat Ned Price va instar a totes les parts a «a actuar amb moderació i evitar qualsevol tipus d'acció violenta o d'escalada», va mostrar el seu suport ferm al desenvolupament dels processos i institucions democràtiques del país i va recordar que les forces armades no poden intervenir en la política nacional.[10]
  • Grècia Grècia - El ministeri d'Afers exteriors ha emès una declaració en que expressa «l'esperança que s'evitin els moviments que condueixin a una nova escalada» i va recordar que les forces armades tenen l'obligació constitucional de mantenir la seva neutralitat política i d'estar sempre sota el control de la direcció política.[11]
  • Iran Iran - El portaveu del ministeri d'Afers exteriors Saeed Khatibzadeh va instar a totes les parts «a actuar amb moderació i evitar qualsevol acció violenta».[12]
  • Romania Romania - El ministeri d'Afers exteriors va donar suport a la declaració de la UE i va recordar que «tots els actors polítics han d'evitar l'escalada de tensions i resoldre les diferències polítiques dins del marc constitucional».[13]
  • Rússia Rússia - El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, va declarar que Moscou seguia amb preocupació la crisi a Armènia i va demanar a les parts que es calmessin i moderessin. Afegint que l'exigència dels militars de la dimissió del primer ministre és un assumpte intern d'Armènia.[14]
  • Suècia Suècia - La ministra d'Afers exteriors, Ann Linde, va mostrar preocupació pels últims esdeveniments i va instar a totes les parts «que actuïn pacíficament respectant els compromisos de l'OSCE sobre els processos democràtics» i l'Estat de Dret. També va afegir que «la situació ha de resoldre's sense violència».[15]
  • Turquia Turquia - El ministre d'Afers exteriors, Mevlut Cavusoglu, va condemnar enèrgicament l'intent de cop d'Estat i va dir que era inacceptable que els militars haguessin demanat la dimissió d'un líder triat democràticament.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Armenian PM warns of coup attempt after army demands his resignation» (en anglès). Reuters, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
  2. ↑ «Live Updates: Situation in Armenia After Military Demands That Prime Minister Resign» (en anglès). Sputnik, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
  3. ↑ «Armenian prime minister accuses military of attempted coup». The Guardian, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
  4. ↑ «Armenia PM warns of coup attempt after army seeks his resignation». Al Jazeera, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
  5. ↑ «Armenian Premier Warns of Coup as Army Tells Him to Quit». Bloomberg, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
  6. ↑ «Armenia’s NSS urges citizens refrain from actions threatening national security» (en anglès). www.aysor.am [Consulta: 25 febrer 2021].
  7. ↑ «Armenia: Statement by the Spokesperson on the latest developments» (en anglès). European Union External Action, 25-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Արցախի նախագահը մտահոգված է Հայաստանում ներքաղաքական զարգացումներով, իր միջնորդությունն է առաջարկում» (en armeni), 25-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  9. ↑ «Son dakika... Ermenistan'daki olaylara ilişkin Aliyev'den açıklama» (en turc). CNN Türk [Consulta: 25 febrer 2021].
  10. ↑ «US continues to support democratic processes in Armenia – Department of State» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2021].
  11. ↑ «Ministry of Foreign Affairs announcement on the developments in Armenia» (en anglès). Hellenic Republic - Ministry of Foreign Affairs, 25-02-2021. [Consulta: 25 febrer 2021].
  12. ↑ «Iran urges all parties in Armenia to exercise restraint» (en anglès). Anadolu Agency, 26-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  13. ↑ «https://twitter.com/maeromania/status/1365225349538336770». [Consulta: 26 febrer 2021].
  14. ↑ «Moscow follows crisis in Armenia with 'concern'». Anadolu Agency, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
  15. ↑ «Tuit d'Ann Linde» (en anglès). Twitter, 25-02-2021. [Consulta: 25 febrer 2021].
  16. ↑ «Turkey condemns 'coup attempt' in Armenia». Reuters, 25-02-2021 [Consulta: 25 febrer 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Intent_de_cop_d%27estat_a_Armènia_de_2021&oldid=33645924»