El campionat Trans-AMA de motocròs (Trans-AMA Series) va ser un torneig creat per la American Motorcyclist Association (AMA) durant els anys 70, amb la idea de promocionar aquest esport als EUA i que servís d'escola de pilotatge d'alt nivell per als pilots americans, que aleshores encara no participaven en el Campionat del Món i per tant mancaven de l'experiència dels pilots europeus. El campionat prengué el relleu de l'anterior Inter-AM, torneig de similars característiques creat el 1967 per l'importador de Husqvarna als EUA, Edison Dye.
El campionat estava reservat als millors corredors nord-americans i als pilots més destacats del Campionat del Món de motocròs de la FIM, que hi eren convidats personalment, i es disputava per tots els EUA un cop acabada la temporada internacional, a la tardor. La primera edició es feu un combinat de fórmules de motor de 250 i 500 cc (quatre curses de cadascuna) i d'ençà de la segona, el 1971, la Trans-AMA es restringí a la categoria de 500 cc i s'instaurà la Inter-AMA, torneig estiuenc d'idèntiques característiques reservat a la categoria dels 250 cc, que durà fins al 1975.
Les dues primeres edicions, 1970 i 1971, es va considerar el millor pilot nord-americà del torneig com a campió absolut dels EUA. El primer nord-americà a encapçalar provisionalment la classificació la Trans-AMA fou Jim Pomeroy, amb Bultaco, en guanyar la primera prova de la temporada de 1975, celebrada a Gainesville (Geòrgia).[1]
Després de 1978 la competició va ser anomenada Trans-USA, però hi havia menys participants europeus.
Bob Hannah
Dave Nicoll
Sylvain Geboers
Vlastimil Valek
Åke Jonsson
Adolf Weil
Heikki Mikkola
