International Sport and Leisure
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ISL  |
| Tipus | negoci |
| Indústria | màrqueting |
| Història | |
| Creació | 1983 |
| Fundador | Horst Dassler |
| Data de dissolució o abolició | 2001 |
International Sport and Leisure (ISL) era una empresa suïssa de patrocini esportiu que estava estretament vinculada a la FIFA.[1]
Història
[modifica]ISL va ser fundada per l'antic propietari d' Adidas, Horst Dassler. ISL va estar associada a la FIFA, al Comitè Olímpic Internacional i a l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme.[2]
ISL va fer fallida l'any 2001 amb deutes de 153 milions de lliures esterlines.[3]
El 2008, després d'una investigació de quatre anys de la fiscalia del cantó suís de Zug, sis antics executius d'ISL, incloent-hi el president anterior Jean Marie Weber, van ser acusats d'una sèrie de delictes que incloïen frau, desfalc i falsificació de documents.
El juliol de 2010, el reformat Comitè d'Ètica de la FIFA va començar a investigar els pagaments il·legals realitzats per ISL, a més d'avaluar el comportament del president de la FIFA, Sepp Blatter, en l'afer.[4]ISL s'havia especialitzat en la compravenda dels drets d'emissió d'esdeveniments FIFA, com la Copa del Món de futbol, amb contractes per valor de milions de dòlars.[5][6]
Amb la documentació feta pública pels tribunals suïssos l'any 2012, es va conèixer que dos executius de la FIFA,[7] el president anterior, João Havelange i Ricardo Teixeira, havien rebut 41 milions de francs suïssos (27 milions de lliures esterlines) en suborns d'ISL entre els anys 1992 i 2000. Només 3 milions de francs suïssos havien estat retornats.[8]
El cas es va tancar el 30 d'abril 2014 amb la decisió de Hans-Joachim Eckert de què, entre els anys 1992 i 2000, ISL havia pagat suborns a Havelange, Teixeira i Nicolás Leoz Almirón, llavors president de la CONMEBOL. Com que Havelange (president honorari de la FIFA) i Leoz ja havien renunciat als seus llocs a principis d'abril de 2014, no es va prendre cap acció addicional sobre ells. Per contra, Blatter va ser exonerat de "mala conducta criminal o ètica", però va ser descrit com a "maldestre". També es va qüestionar si ell "sabia o hauria d'haver sabut si ISL havia subornat a altres funcionaris de la FIFA els anys anteriors a la seva fallida".[9]
Referències
[modifica]- ↑ Padilla, Toni. «Blatter i la FIFA, contra les cordes». Diari ARA, 01-06-2011. [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ Balmes, Ramón. «Los escándalos de la FIFA» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-2015. [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Llimós, Albert. «Els tres grans casos de corrupció de la FIFA». Diari ARA, 27-05-2015. [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ Beltran, Marcel. «FIFAgate: poder, diners i futbol». El Crític, 24-02-2016. [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Hernández, Sergi. «L'ombra d'Havelange». L'Esportiu, 17-08-2016. [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Padilla, Toni. «La gran família que controla l'esport mundial». Diari ARA, 20-03-2016. [Consulta: 18 maig 2017].
- ↑ Redacció. «FIFA publica los sobornos de ISL a Havelange i Teixeira» (en castellà). Diario AS, 11-07-2012. [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ Sáez, F; Cenizo, N. «Los sobornos de Havelange» (en castellà). El País, 11-07-2012. [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ «Havelange y el escándalo en la FIFA: Blatter "sabía todo" y "siempre fue informado"» (en castellà). BBC Mundo, 07-12-2015. [Consulta: 19 juny 2019].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]Silk, Michael L.; Andrews, David L.; Cole, C.L.. «Cap 3, Alan Tomlinson: "The making of the global sports economy: ISL, Adidas and the rise of the corporate player in world sport». A: Sport and corporate nationalisms. Oxford: Berg, 2005, p. 35-65. ISBN 1859737994. (anglès)
