Interruptor de final de cursa
Un interruptor de final de cursa[1] és un tipus d'interruptor que canvia d'estat pel contacte amb una màquina en moviment o per la presència d'un objecte a una posició concreta.[2] Hi ha una gran varietat d'interruptors de final de cursa segons la mida, nombre de connexions i funcionament. Aquests dispositius són molt comuns en sistemes i processos industrials, generalment controlant motors elèctrics, mitjançant relés, o actuadors hidràulics o pneumàtics.[3]
Els interruptors de final de cursa es poden classificar segons el moviment que limiten o controlen, generalment lineal o rotatiu. Els lineals canvien d'estat quan un objecte es mou fins a una distància concreta en una direcció. Per altra banda, els rotatius funcionen amb un eix giratori i canvien d'estat quan s'arriba a un cert angle o nombre de revolucions.[4] Tot i això, també hi ha models que poden controlar altres moviments. Per exemple, els pals oscil·lants poden detectar objectes provinents de qualsevol direcció.[2]
El funcionament dels interruptors de final de cursa es pot basar en sistemes electromecànics, que són més habituals, o en components d'estat sòlid. Els models electromecànics empren braços d'activació, palanques, èmbols o altres parts sòlides per entrar en contacte amb els objectes i canviar l'estat del circuit. Aquests models poden funcionar amb elevats corrents elèctrics, són resistents a condicions ambientals dures i tenen un cost baix. Per altra banda, a causa del seu funcionament mecànic, pateixen desgast que s'ha de compensar amb una fabricació robusta i amb manteniment. Els interruptors de final de cursa d'estat sòlid, a diferència dels anteriors, no contenen parts mòbils. Detecten els objectes fent servir sensors òptics o magnètics que canvien l'estat del circuit fent servir altres components d'estat sòlid com resistors, condensadors i transistors. Aquests models, com que no estan sotmesos a fatiga mecànica, pateixen menys desgast però tenen un cost més elevat.[4]
Els interruptors de final de cursa també poden tenir diferents tipus de contacte. N'hi poden haver amb posicions de repòs normalment obertes o tancades. Els contactes normalment oberts, quan fan contacte amb l'objecte, canvien a estat tancat, permetent que circuli corrent pel circuit. Els contactes normalment tancats funcionen de forma contrària, en estat de repòs permeten passar corrent i quan fan contacte no en deixen passar. El contacte necessari també pot ser momentani, si canvia d'estat només mentre hi ha contacte amb l'objecte, o mantingut, si el dispositiu manté el canvi d'estat fins i tot després que la condició d'actuació s'hagi acabat. Els contactes d'obertura o tancament positiu romanen oberts en la posició activada fins i tot en cas de fallada mecànica. Aquests interruptors s'empren sovint en aplicacions de seguretat crítiques per la seva fiabilitat.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Ras i Oliva, 1992, p. 96.
- ↑ 2,0 2,1 Herman, 2012, p. 118.
- ↑ Herman, 2012, p. 119.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Limit Switches Information». Engineering360. [Consulta: 20 setembre 2020].
Bibliografia[modifica]
- Herman, Stephen L. Industrial Motor Control. 7a edició. Nova York: Delmar, Cengage Learning, 2012, p. 562. ISBN 978-1-133-69180-8 [Consulta: 15 setembre 2020].
- Ras i Oliva, Enric. Diccionari conceptual de l'electrotècnia: català - castellà - alemany. Barcelona: Marcombo, 1992, p. 180. ISBN 84-267-0846-3 [Consulta: 15 setembre 2020].
Enllaços externs[modifica]
