Inupiaq
| Inupiatun, Iñupiaq | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | aprox. entre 7.000 i 9.000 |
| Parlants nadius | 5.580 |
| Oficial a | Alaska |
| Autòcton de | Alaska |
| Estat | EUA |
 | |
Els dialectes són el taronja (Grup d'Alaska Septentrional) i el rosa (grup de la península Seward) | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües esquimo-aleutianes Inuit–Yupik (en)  llengües inuit | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-1 | ipk |
| ISO 639-2 | ipkl |
| ISO 639-3 | ipk |
| Glottolog | inup1234 |
| Ethnologue | ipk |
| UNESCO | 253 |
| IETF | ik |
| Endangered languages | 2369 |
Inupiaq, Iñupiaq, Inupiak o Inupiatun és un grup de dialectes de l'inuit que es parla en el nord i nord-oest d'Alaska, parlat aproximadament entre 7 i 9 mil persones de l'ètnia inupiat.[1]
L'Inupiaq propi d'Alaska té tres grans grups de dialectes i cinc dialectes en total.
El grup d'Alaska septentrional inclou:
1. El dialecte del Vessant del Nord, parlat per tota la costa àrtica fins a Kivalina en el sud.
2. El dialecte Malimiut, parlat en el sud de Kivalina i a Kotzebue, per tot el Riu Kobuk, a Norton Sound, an Koyuk i a Unalakleet.
Als voltants del Pas Anatuvuk:
3. El dialecte Nunamiu.
El grup de la península Seward:
4. El dialecte de l'estret de Bering
5. El dialecte parlat a Teller, que està a la vora del poble original de Qawariaq, i als pobles des del sud de Nome fins a Unalakleet.
Lingüística
[modifica]Els dialectes Inupiaq, com les altres Llengües esquimoaleutianes,[2][3] representen un tipus particular de llenguatge aglutinatiu, denominat llenguatge polisintètic: "sintetitza" una arrel i diversos afixos per a crear paraules llargues amb significat d'una oració. L'inupiaq té tres vocals bàsiques:'a', 'i', i 'o'. Existeixen també valors llargs de les vocals, escrits com 'aa', 'ii', i 'uu'. En inupiaq, les vocals curtes i llargues han de ser distingides perquè segons aquestes es veu el significat de la paraula. Les vocals curtes es poden ajuntar, per a així produir els diftongs 'ai', 'ia', 'au', 'iu', i 'ui'. L'inupiaq té 14 consonants. La consonant escrita en Alaska com a 'q' és com la 'k' en anglès o el català, el que canvia és que el so és produït des d'un poc més endins a la gola.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Inupiatun, North Alaskan» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic (en anglès). Routledge, 2005-09-23, p. 581. ISBN 978-1-136-78680-8.
- ↑ Dagostino, Carmen; Mithun, Marianne; Rice, Keren. The Languages and Linguistics of Indigenous North America: A Comprehensive Guide, Vol. 2 (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2023-12-18. ISBN 978-3-11-071281-0.
- ↑ Reo, Nicholas J.; Topkok, Sigvanna Meghan; Kanayurak, Nicole; Stanford, James N.; Peterson, David A. «Environmental Change and Sustainability of Indigenous Languages in Northern Alaska». Arctic, 72, 3, 2019, pàg. 215–228. ISSN: 0004-0843.
