Inversió econòmica
La inversió econòmica o millor l'investiment econòmic[1] té diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum. Conceptualment la inversió es diferencia tant del consum com de l'estalvi: pel que fa a aquest últim, perquè és una despesa, un desembors, i no una reserva o quantitat de diners retinguda; pel que fa al consum, perquè no es dirigeix a béns que produïxen utilitat o satisfacció directa, sinó a béns que es destinen a produir altres béns. En la pràctica, no obstant això, tals distincions solen desdibuixar-se: hi ha béns que poden ser alhora de consum i d'inversió, segons els fins alternatius als quals es destini. L'estalvi, per altra banda, generalment es col·loca a interès, amb l'objecte de reservar-lo per a posteriors eventualitats, una de les quals pot ser la inversió. Més concretament en el món empresarial, suposa aplicar recursos financers per a l'adquisició, renovació o millora d'elements de l'immobilitzat amb l'objectiu de millorar la capacitat productiva de l'empresa. Per a un particular, o per a una institució financera, el mot inversió és generalment pres en el sentit de la col·locació dels estalvis a mitjà o llarg termini, o per la compra d'actius financers, com per exemple títols borsaris. El Dollar cost averaging és un exemple d'estratègia d'inversió econòmica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gabriel Bibiloni, Carles Castellanos, Lluís Marquet en el «El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana»: "una voluntat de mantenir una identitat lingüística més sòlida hauria evitat formigó i s'hauria decantat per ciment o hauria preferit una forma més estesa en l'ús internacional com ara concret o betó; hauria preferit auto en lloc de cotxe; hauria derivat cangurú, billard i condom, en lloc dels calcs cangur, billar i condó; hauria creat ensaïmada o a cuada o a encerclada o alguna altra proposta imaginativa..." i el lingüista Gabriel Bibiloni en l'article http://www.vilaweb.cat/noticia/4217739/20141103/gabriel-bibiloni-nomes-tenir-llengua-oficial-catala.html diu Totes les llengües fan servir 'investir' amb el significat de 'posar diners en alguna empresa'. Parteix del llatí 'investire'. I en totes les llengües 'invertir' vol dir 'posar cap per avall'. L'espanyol ha fet una alteració i, en comptes de 'investir', diu 'invertir' (i 'inversión'). I què es diu en català? 'Invertir' i 'inversió'. Per què? Perquè nosaltres no tenim la capacitat d'agafar les paraules de les llengües que les creen, sinó que estem condemnats a agafar-les de l'espanyol, que sempre és el referent de la innovació lingüística.
- ↑ Napoletano, E. «How To Invest with Dollar Cost Averaging» (en anglès). Forbes, 11-08-2020. [Consulta: 6 gener 2021].
