Invictus (pel·lícula)

Invictus
Fitxa
Direcció	Clint Eastwood
Protagonistes	Morgan Freeman; Matt Damon; Scott Eastwood; Adjoa Andoh; Bonnie Mbuli (en) ; Leleti Khumalo; McNeil Hendricks (en) ; Stelio Savante; Zak Feau'nati (en) ; Tony Kgoroge (en) ; Patrick Mofokeng; Matt Stern; Julian Lewis Jones; Marguerite Wheatley; Patrick Lyster; Penny Downie; Sibongile Nojila (en) ; Shakes Myeko (en) ; Louis Minnaar; Danny Keogh (en) ; Dan Robbertse (en) ; The Commandant (en) ; David Dukas (en) ; Grant Swanby; Josias Moleele (en) ; Langley Kirkwood; Robert Hobbs (en) ; Melusi Yeni (en) ; Vuyo Dabula (en) ; Daniel Hadebe (en) ; Jodi Botha (en) ; Hennie Bosman (en) ; Refiloe Mpakanyane (en) ; Jakkie Groenewald (en) ; Murray Todd (en) ; Japan Mthembu (en) ; Albert Maritz (en) ; Sello Motloung (en) ; Meren Reddy (en) ; Lida Botha (en) ; Susan Danford (en) ; Sylvia Mngxekeza (en) ; James Lithgow (en) ; Malusi Skenjana (en) ; Bart Fouche (en) ; Johnny Cicco; Wayne Harrison; Ashley Taylor; Gift Leotlela (en) ; Kgosi Mongake (en) ; Given Stuurman (en) ; Vuyolwethu Stevens (en) ; Ayabulela Stevens (en) ; Nambitha Mpumlwana (en) ; André Jacobs; J.R. Redelinghuys (en) ; Mark Rickard; Grant L. Roberts; Mark Bown-Davies (en) ; Dale Stephen Dunn (en) ; Graham Lindemann (en) ; Louis Ackerman (en) ; Andries Le Grange (en) ; Thomas Boyd (en) ; Clive Richard Samuel (en) ; Richard Abrahamse (en) ; Sean Pypers (en) ; Herman Botha (en) ; Riaan Wolmarans (en) ; Louis Pieterse (en) ; Ryan Scott (en) ; Daniel Deon Wessels (en) ; Vaughn Thompson (en) ; Charl Engelbrecht (en) ; Rolf E. Fitschen (en) ; Richard Morris (en) ; Ryan Olivier (en) ; Warren Edwards (en) ; Andrew Nel (en) ; Rudi Zandberg (en) ; Renzo Puccini (en) ; Abraham Vlok (en) ; Geoff Brown (en) ; Zak Feau'nati (en) ; Sean Michael (en) ; Gideon Emery; Patrick Mofokeng (en) ; The Commandant (en)
Producció	José Ortega, Daniel Muñoz, Gamboa, Mace Neufeld i Clint Eastwood
Guió	Anthony Peckham
Música	Kyle Eastwood i Michael Stevens
Fotografia	Tom Stern
Muntatge	Joel Cox i Gary D. Roach
Productora	Warner Bros., Revelations Entertainment, Malpaso Productions, Spyglass Entertainment i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Sud-àfrica i Estats Units d'Amèrica
Estrena	3 desembre 2009
Durada	134 min
Idioma original	anglès ; afrikaans
Versió en català	Sí
Rodatge	Sud-àfrica, Ciutat del Cap, Robben Island i Johannesburg
Color	en color
Format	2.35:1
Recaptació	122.200.000 $
Descripció
Basat en	Playing the Enemy
Gènere	cinema biogràfic, drama, cinema històric, cinema d'esports i pel·lícula basada en un llibre
Tema	Copa del Món de Rugbi de 1995, història de Sud-àfrica des de 1994, Sud-àfrica i Rainbow Nation
Lloc de la narració	Sud-àfrica
Representa l'entitat	Invictus
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (2010); Oscar al millor actor (2010) ;
Premis	National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;
Lloc web	warnerbros.com…

Invictus^[1] és un drama biogràfic de 2009 basat en el llibre El Factor Humà, de John Carlin. El film explica el paper de Nelson Mandela durant la Copa del Món de Rugbi de 1995 celebrada a Sud-àfrica després de dècades d'apartheid. La pel·lícula és dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman com a Mandela, en aquell moment president de Sud-àfrica, i Matt Damon com a François Pienaar, el capità de l'equip de rugbi sud-africà. S'ha doblat i subtitulat al català.^[2]

Argument

Compta els esdeveniments en relació amb la selecció de rugbi de Sud-àfrica en els primers anys viscuts al país després de l'abolició del sistema segregacionista de l'apartheid. Nelson Mandela està en la presidència de Sud-àfrica després d'haver passat molts anys empresonat pel seu activisme polític, i des d'aquest lloc es disposa a construir una política de reconciliació entre la majoria negra, que va ser oprimida en l'apartheid, i la minoria blanca, que es mostra temorosa d'un possible revengisme per part del nou govern.

Per a tal fi, Mandela fixa la seva atenció en la selecció sud-africana de rugbi, coneguda com a "Springboks". Aquest equip no passa per una bona ratxa esportiva i els seus fracassos s'acumulen; a més, no compta amb el suport de la població negra, que l'identifica amb les institucions de l'apartheid. Mandela s'adona que la població negra assistia als jocs dels "Springboks" només per donar suport als contraris, cosa que ell va recordar que també feia quan estava a la presó.

Com que Sud-àfrica seria la seu de la Copa Mundial de Rugbi de 1995, a un any d'aquell llavors, Mandela decideix donar suport a l'equip nacional i per a això convenç a les noves autoritats del Comitè d'Esports Sud-africà, composta majoritàriament per dirigents de raça negra, que s'uneixin a ell en el suport als "Springboks". Mandela convoca llavors el capità de l'equip, François Pienaar, a una reunió a la qual li assenyala que el triomf de la selecció de rugbi a la Copa Mundial seria un èxit capaç d'unir i inspirar a una nació, i com a mostra d'això, comparteix amb l'esportista un poema escrit per William Ernest Henley anomenat "Invictus", i que li va servir d'inspiració durant els seus anys de presó.

D'aquesta manera Pienaar i la resta del seu equip comencen a entrenar, al mateix temps que, per ordre de l'alt govern, han de complir la tasca de portar l'esport del rugbi a les diferents comunitats negres mitjançant sessions d'entrenament. Mentrestant, molts Sud-africans, d'ambdues races, tenen les seves reserves i dubten que el rugbi serà capaç d'unir a una nació que ha estat dividida durant 50 anys per discriminacions racials. Per a molts dels ciutadans negres, especialment els més radicals, l'equip dels "Springboks" simbolitza la "supremacia blanca". No obstant això, Mandela i Pienaar es mantenen ferms en la seva teoria que aquest joc pot unir amb èxit a un país.

Les coses comencen a canviar a mesura que els jugadors interactuen i comparteixen experiències esportives amb els locals. Durant els jocs d'obertura, el suport pels Springboks comença a créixer entre la població negra. Per als següents jocs, després de les primeres victòries dels Springboks a la Copa del Món, i als ciutadans de totes les races donaven suport els esforços de Mandela i la selecció de rugbi.

Sorprenentment, els Springboks superen totes les expectatives i es classifiquen per a la final de la Copa del Món, havent d'enfrontar amb l'equip de Nova Zelanda, els "All Blacks", coneguts com l'equip de rugbi més reeixit del món per aquell temps. Abans del joc, els Springbroks visiten l'illa Robben, ex-presó en la qual Mandela va passar la major part dels seus 27 anys de condemna. L'experiència commou profundament a Pienaar, qui se sorprèn pel fet que Mandela sigui un home capaç de perdonar a aquelles persones que el van tancar en una cel·la durant gairebé 30 anys.

Recolzat per una enorme multitud de fanàtics a l'estadi Ellis Park de Johannesburg, d'ambdues ètnies, blanca i negra, Pienaar motiva al seu equip. Just abans del començament, apareix en l'horitzó un avió de passatgers. Sobrevola en ras l'estadi, i el seu llom mostra les paraules "Bona Sort Springboks". Els Springboks guanyen el joc amb un gol de cop de peu de camp d'últim minut de Joel Stransky (Scott Eastwood), amb un marcador de 15-12. Mandela i Pienaar es reuneixen al camp per celebrar la improbable i inesperada victòria.

Els carrers de la ciutat s'omplen de persones en una celebració unànime sense distinció d'ètnia o condició social. Mentrestant, l'acte de Mandela i el seu seguici de seguretat passa entre la multitud al seu torn que el president sud-africà, a la final nació unida a un sol crit de victòria. Les frases del poema "Invictus", se senten un cop més en la seva ment.

Repartiment

Matt Damon com a François Pienaar
Morgan Freeman com a Nelson Mandela
Scott Eastwood
Zak Feaunati com a Jonah Lomu
Grant L. Roberts com a Ruben Kruger
Rolf E. Fitschen com a Naka Drotske
Vaughn Thompson com a Rudolph Straeuli
Charl Engelbrecht com a Garry Pagel
Graham Lindemann com a Kobus Wiese

Premis i nominacions

Nominacions

2010: Oscar al millor actor per Morgan Freeman
2010: Oscar al millor actor secundari per Matt Damon
2010: Globus d'Or al millor director per Clint Eastwood
2010: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Morgan Freeman
2010: Globus d'Or al millor actor secundari per Matt Damon
2011: César a la millor pel·lícula estrangera

Referències

↑ Títol català
↑ «Invictus». Goita què fan, ara!. [Consulta: 27 setembre 2023].

[1] Títol català

[2] «Invictus». Goita què fan, ara!. [Consulta: 27 setembre 2023].

[1]

[2]

Filmografia de Clint Eastwood
Dècada del 1950	Revenge of the Creature (1955) · Francis a la marina (1955) · Lady Godiva of Coventry (1955) · Taràntula (1955) · Never Say Goodbye (1956) · Star in the Dust (1956) · Xafarranxo de combat (1956) · The First Traveling Saleslady (1956) · Escapade in Japan (1957) · Lafayette Escadrille (1958) · Ambush at Cimarron Pass (1958)
Dècada del 1960	Per un grapat de dòlars (1964) · Per qualche dollaro in più (1965) · El bo, el lleig i el dolent (1966) · Les bruixes (1967) · Pengem-los ben amunt (1968) · Coogan's Bluff (1968) · El desafiament de les àguiles (1968) · Paint Your Wagon (1969)
Dècada del 1970	Two Mules for Sister Sara (1970) · Els herois de Kelly (1970) · El seductor (1971) · Play Misty for Me (1971) · Harry el Brut (1971) · Joe Kidd (1972) · High Plains Drifter (1973) · Breezy (1973) · Magnum Force (1973) · Un botí de 500.000 dòlars (1974) · Llicència per matar (1975) · El bandoler Josey Wales (1976) · Harry l'Executor (1976) · Ruta suïcida (1977) · Dur de pelar (1978) · Escape from Alcatraz (1979)
Dècada del 1980	Bronco Billy (1980) · Any Which Way You Can (1980) · Firefox (1982) · L'aventurer de mitjanit (1982) · Impacte sobtat (1983) · Tightrope (1984) · City Heat (1984) · El genet pàl·lid (1985) · El sergent de ferro (1986) · La llista negra (1988) · Bird (1988) · Thelonious Monk: Straight, No Chaser (1989) · Pink Cadillac (1989)
Dècada del 1990	Caçador blanc, cor negre (1990) · El principiant (1990) · Sense perdó (1992) · En la línia de foc (1993) · Un món perfecte (1993) · Els ponts de Madison (1995) · The Stars Fell on Henrietta (1995) · Casper (1995) · Poder absolut (1997) · Midnight in the Garden of Good and Evil (1997) · Execució imminent (1999)
Dècada del 2000	Space cowboys (2000) · Deute de sang (2002) · Mystic River (2003) · Million Dollar Baby (2004) · Banderes dels nostres pares (2006) · Cartes des d'Iwo Jima (2006) · Grace Is Gone (2007) · L'intercanvi (2008) · Gran Torino (2008) · Invictus (2009)
Dècada del 2010	Més enllà de la vida (2010) · Dave Brubeck: In His Own Sweet Way (2010) · J. Edgar (2011) · Kurosawa's Way (2011) · Trouble with the Curve (2012) · Jersey Boys (2014)