Ioan D. Chirescu

Ioan D. Chirescu
Biografia
Naixement	15 gener 1889 ; Cernavodă (Romania)
Mort	25 març 1980 (91 anys); Bucarest (Romania)
Formació	Universitat Nacional de Música de Bucarest
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra, pedagog musical
Activitat	1927 -
Gènere	Música clàssica
Alumnes	Laurențiu Profeta
Premis
	Orde del Treball ;

Ioan Dumitru Chirescu (Cernavodă (regió de Dobruja), 15 de gener de 1889 - Bucarest, 25 de març de 1980), va ser un compositor, professor universitari i director de cor romanès.

Estudis

Va assistir al Conservatori de Bucarest entre 1910 i 1914, on va tenir com a professors Alfonso Castaldi (contrapunt) i Dumitru Georgescu-Kiriac (teoria i solfeig). El 1922 va ser admès a la Schola Cantorum (París), on va estudiar amb Guy de Lioncourt (contrapunt) i Vincent d'Indy (composició, orquestració i direcció) i es va graduar el 1927.^[1] També va assistir a la Facultat de Teologia de la Universitat de Bucarest.^[2]

Obra

És autor de més de quatre-centes peces corals, moltes d'elles inspirades en el folklore musical romanès.^[2] Les obres de Chirescu segueixen almenys tres direccions: peces didàctiques (ordenades per a veus infantils), creacions religioses (algunes de les quals pertanyen al gènere del motet i de la missa)^[2] i cors de propaganda (escrites després de la instal·lació del règim comunista a Romania). El musicòleg Viorel Cosma considera l'accessibilitat, la cantabilitat i la senzillesa de l'escriptura polifònica tres actius que van permetre que l'obra del compositor tingués un gran èxit de públic.^[2]

Chirescu va ser director i director artístic de la societat coral Carmen de Bucarest des de 1927 fins a 1950.[4] En el període 1928–1973 va dirigir el cor de l'església "Domnița Bălașa" a Bucarest.^[2]

En l'àmbit docent, va començar com a professor de música a Fălticeni i a la capital.^[2] L'any 1927 va ser nomenat professor al Conservatori de Bucarest, on va impartir cursos de solfeo i solfeig durant tres dècades i mitja. Va ser director de la mateixa institució entre 1950 i 1955.^[1] Des de 1932 va ser professor a l'Acadèmia de Música Religiosa de Bucarest durant set anys.^[2] El 1962 es va retirar de la docència.^[1]

Premis i guardons

Per la seva activitat, Chirescu va ser recompensat amb les següents distincions:^[1]

1951 - Premi Estatal, atorgat per les obres "Doruleț, dorulețule" (1948) i "Cançó dels partidaris de la pau" (1949)^[3]
1954 - Mestre emèrit d'art de la República Popular Romanesa
1955 – Ordre del Treball
1959 – Diploma d'Honor del Consell Mundial de la Pau
1959 – Orde de l'Estrella de la República Popular Romanesa, 4a classe
1959 - Artista popular de la República Popular Romanesa
1962 – Professor emèrit de la República Popular Romanesa

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Cosma (1965), pag. 68
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Cosma (2004), art. cit.
↑ Cosma (1965), pag. 69

Bibliografia

Cosma, Viorel (1965). Compozitori și muzicologi români. Mic lexicon, Editorial Musical de la Unió de Compositors del P.R.R.
Cosma, Viorel. "Ioan D[umitru] Chirescu", a Sadie, Stanley i Tyrrell, John - coord. (2004). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (29 volums), Oxford University Press. ISBN 9780195170672

Bibliografia addicional

Breazul, George (1977). Pagini din istoria muzicii românești (Pàgines de la història de la música romanesa), Bucarest
Breazul, George (1984). Scrisori și documente (Cartes i documents), Bucarest
Dumitrescu, Ion. Ioan Chirescu, artist al poporului său (Ioan Chirescu, artista del seu poble), a Múzica, núm. 6/1959
Rusu, Liviu (1959). Ioan D. Chirescu în slujba muzicii corale (Ioan D. Chirescu al servei de la música coral), Editorial Musical, Bucarest
Vancea, Zeno (1968). Creația muzicală românească, sec. XIX–XX (Creació musical romanesa, c. XIX–XX), Bucarest; pàgines 213–217

[Ioan,_4-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Cosma (1965), pag. 68

[Ioan,_5-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Cosma (2004), art. cit.

[3] Cosma (1965), pag. 69

[1]

[2]

[3]