Iodur de liti
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 133,92 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | LiI |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Moment dipolar elèctric | 7,428 D |
| Punt de fusió | 469 ℃ |
| Punt d'ebullició | 1.171 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 7,428 D |
El iodur de liti, LiI, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+, i anions iodur, I–. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats, el més important el iodur de liti trihidratat, LiI·3H₂O. La seva estructura cristal·lina és cúbica centrada en les cares, tipus clorur de sodi. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona.
Preparació
[modifica]Es pot preparar de les següents maneres:
- Li + ½ I₂ → LiI
- Mitjançant reacció de l'hidròxid de liti, LiOH, o del carbonat de liti, Li₂CO₃, amb àcid iodhídric, HI:
- Li₂CO₃ + 2HI → 2LiI + CO₂ + H₂O
Aplicacions
[modifica]- El iodur de liti activat amb europi, LiI (Eu), i enriquit en l'isòtop Li-6, s'empra com a detector de neutrons tèrmics. La detecció s'aconsegueix indirectament a través de la reacció nuclear:
- ⁹Li + ¹n → 3H + α
- Les bateries elèctriques per a marcapassos són de Liti/Iode-polivinilpiridina. L'oxidació del liti produeix cations liti, Li+, i la reducció del iode, I₂ complexat amb la polivinilpiridina (PVP), produeix anions iodur, I–, que formen el iodur de liti. Aquestes piles presenten un voltatge molt estable (2,8 V), la seva descàrrega és molt predicible i no produeixen gasos. Poden durar més de 5 anys.[1]
- En síntesi orgànica s'utilitza per a la hidròlisi d'esters metílics a àcids carboxílics:[2]
- RCO₂CH₃ + LiI + H₂O → RCO₂H + LiOH + CH₃I
- S'utilitza, conjuntament amb altres halogenurs de liti, en sistemes de refrigeració per absorció.
Referències
[modifica]- ↑ Venkateswara Sarma Mallela, V. Ilankumaran, and N. Srinivasa Rao. Trends in Cardiac Pacemaker Batteries. Indian Pacing Electrophysiol J. 2004 Oct–Dec; 4(4): 201–212
- ↑ André B. Charette, J. Kent Barbay, Wei He "Lithium Iodide" in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 2005, John Wiley & Sons. doi:10.1002/047084289X.rl121.pub2
Bibliografia
[modifica]- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
- ACROS ORGANICS http://www.acros.be Arxivat 2008-05-21 a Wayback Machine.
- SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_Iodide-9924513 Arxivat 2006-10-25 a Wayback Machine.
| Identificadors |
|---|