Irena Sendler
  | |
| Nom original | (pl) Irena Sendlerowa |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (pl) Irena Krzyżanowska 15 febrer 1910 Varsòvia (Tsarat de Polònia) |
| Mort | 12 maig 2008 (98 anys) Varsòvia (Polònia) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | Cementiri de Powązki |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Formació | Universitat de Varsòvia |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera clínica especialista, militant de la resistència |
| Partit | Partit Obrer Unificat Polonès Partit Socialista Polonès |
| Família | |
| Pare | Stanisław Krzyżanowski |
| Premis | |
| |
 | |
Irena Stanisława Sendler (Otwock, Voivodat de Masòvia, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008), coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una treballadora social i infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants[1][2] (el Consell Polonès d'Ajuda a Jueus, polonès: Rada Pomocy Żydom, i que va estar actiu des de 1942 fins al 1945) va ajudar i salvar infants jueus amb risc de la seva vida.[3]
Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, de forma amagada, uns 2.500 nens jueus i després els va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.[4] Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar els jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.[5]
Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com Just entre les Nacions.[6][7] Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.
Llegat
[modifica]Es diu que l'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com candidata per al premi Nobel de la Pau.[8] Tanmateix, segons els estatuts de la Fundació Nobel, no es pot saber el nom dels nomenats d'un any donat fins a 50 anys després.[9]
Irena Sendler ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[10]
Referències
[modifica]
- ↑ Paldiel, Mordecai. The Path of the Righteous: Gentile Rescuers of Jews During the Holocaust (en anglès). KTAV Publishing House, Inc., 1993. ISBN 978-0-88125-376-4.
- ↑ Kermish, Josef; Yisrael Gutman; Efraim Zuroff (eds.) «The Activities of the Council for Aid to Jews (“Żegota”) In Occupied Poland» (en anglès). Rescue attempts during the holocaust, proceedings of the second yad vashem international historical conference. Iad va-Xem [Jerusalem], 1977, pàg. 367- 398 [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ Temiño, Ignacio. «La heroína que salvó a 2.500 niños» (en castellà). El Mundo, 15-07-2007. [Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑ Baczynska, Gabriela «Sendler, savior of Warsaw Ghetto children, dies». Reuters, 12-05-2008 [Consulta: 17 setembre 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-02. [Consulta: 9 abril 2017].
- ↑ «Rethinking the Polish Underground» (en anglès). Yeshiva University News, 02-07-2005. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Irena Sendler» (en anglès). Iad va-Xem. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ Atwood, Kathryn. Women Heroes of World War II. Chicago: Chicago Review Press, 2011, p. 48. ISBN 9781556529610.
- ↑ «Poland honors Nobel nominee for holocaust heroism» (en anglès). Reuters, 14-03-2007.
- ↑ «Statutes» (en anglès). The Nobel Foundation. Arxivat de l'original el 2010-06-06. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistes de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, 2-2011, pàg. 23.