Irene Miguel-Aliaga
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1973  (50/51 anys)Barcelona | ||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - grau universitari (1991–1997) Universitat d'Oxford Universitat de Linköping | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | investigadora, genetista | ||
| Ocupador | Imperial College London (2012–) Department of Zoology, Cambridge University (en)  (2008–2012) Francis Crick Institute (2005–2008) Harvard Medical School, investigadora postdoctoral (2001–2004) MRC London Institute of Medical Sciences (en) | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | imperial.ac.uk… | ||
| |||
Irene Miguel-Aliaga (Barcelona, 1973) és una bioquímica catalana establerta al Regne Unit, on és catedràtica de Genètica i Fisiologia a l'Imperial College London i investigadora de l'Institut de Ciències Mèdiques de Londres (LMS, de l'anglés London Institute of Medical Sciences) del Consell de Recerca Médica (MRC, de l'anglès Medical Research Council) britànic.[1] És reconeguda com a experta en l'estudi de la comunicació creuada entre òrgans, de la plasticitat dels òrgans i cèl·lules i per la descoberta de les diferències que existeixen entre els sexes pel que fa a les comunicacions cervell–intestí.[2][3]
Irene Miguel-Aliaga va estudiar Bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va rebre el premi al millor expedient de la seva promoció (1997). El mateix any va anar a la Universitat d'Oxford amb una beca de la Fundació la Caixa.[4] Era una beca per a un curs, però la professora amb qui treballava a Oxford —Kay Davies— podia disposar d'una beca de doctorat i Miguel-Aliaga va poder completar així el seu treball de recerca i el 2002 va obtenir el doctorat.[5] Després va fer recerca postdoctoral sobre neurobiologia a la Universitat Harvard i a la Universitat de Linköping (Suècia) amb Stefan Thor i més tard a l'Institut Nacional de Recerca Mèdica del Regne Unit (avui dia integrat a l'Institut Francis Crick).[3]
Miguel-Aliaga ha estudiat la plasticitat dels òrgans i les diferències que existeixen entre mascles i femelles, i s'ha lamentat que, sovint, aquestes diferències no es tinguin en compte quan es fa recerca en models animals i molts estudis utilitzin només mascles.[6] Afirma que sovint es considera com si mascles i femelles fossin diferents només pels seus òrgans reproductors, però hi ha moltes altres diferències en la majoria d'òrgans que no tenen res a veure amb la reproducció, com ara el cervell.[6]
L'any 2018 Miguel-Aliaga va obtenir, per al seu grup de recerca, una subvenció de 2,5 milions d'euros del Consell Europeu de Recerca (ERC, de l'anglès European Research Council) dins del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea.[7]
Reconeixements
[modifica]El 2017 va ser elegida membre de l'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO, de l'anglès European Molecular Biology Organization).[8]
El 2018 va rebre el premi Suffrage Science Women in Science, que es concedeix a dones científiques per l'èxit de la seva recerca i per la capacitat d'inspiració per a altres dones. Els guardons són joies amb un disseny inspirat en el moviment sufragista i es transmeten «en herència» de les dones premiades un any a les guardonades l'any següent.[9]
El 2019 va ser elegida membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques del Regne Unit.[10]
El maig de 2022 va ser elegida membre de la Royal Society.[11]
El 2022 va rebre la Medalla Mary Lyon de The Genetics Society. Aquesta medalla, que que s'atorga anualment i duu el nom de la genetista Mary Lyon, és un reconeixement a la recerca destacada feta per genetistes que es troben a la meitat de la seva carrera professional.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Ricart, Marta. «“L’intestí masculí i el femení són diferents”». La Vanguardia, 05-06-2022. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «LMS Scientist Irene Miguel-Aliaga elected a Fellow of the Royal Society» (en anglès). MRC London Institute of Medical Sciences, 10-05-2022. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Q & A Irene Miguel-Aliaga» (pdf) (en anglès). Current Biology, 27, 8, 2017, pàg. R286-R287 [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ «Irene Miguel Aliaga - Perfil» (en castellà). Xarxa de Becaris "la Caixa". [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ Brown, Katherine «An interview with Irene Miguel-Aliaga» (en anglès). Development, 147, 11, 11-06-2020, pàg. dev191650. DOI: 10.1242/dev.191650. ISSN: 0950-1991 [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Miguel-Aliaga, Irene «Let’s talk about (biological) sex» (en anglès). Nature Reviews Molecular Cell Biology, 23, 4, 4-2022, pàg. 227–228. DOI: 10.1038/s41580-022-00467-w. ISSN: 1471-0080 [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ «Irene Miguel-Aliaga awarded ERC Advanced Grant» (en anglès). MRC London Institute of Medical Sciences, 06-04-2018. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Find people in the EMBO Communities - Irene Miguel-Aliaga» (en anglès). EMBO. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Life Sciences 2018: Leading Female Scientists Awarded Suffrage Science Heirlooms» (en anglès). Suffrage Science Awards, 06-06-2018. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Professor Irene Miguel-Aliaga - Fitxa» (en anglès). The Academy of Medical Sciences. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Outstanding scientists elected as Fellows and Foreign Members of the Royal Society» (en anglès). Royal Society, 10-05-2022. [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ «Mary Lyon Medal 2022 - Prof Irene Miguel-Aliaga» (en anglès). The Genetics Society. [Consulta: 8 juny 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Miguel-Aliaga Lab - Gut Signalling and Metabolism (web del grup de recerca que dirigeix Irene Miguel-Aliaga)
- Publicacions d'Irene Miguel-Aliaga en revistes científiques.