Irlandès mitjà
| Meán-Ghaeilge | |
|---|---|
| Tipus | llengua morta i llengua històrica  |
| Ús | |
| Parlants | desaparegut |
| Autòcton de | Irlanda, Escòcia, Illa de Man |
| Estat | república d'Irlanda |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars llengües goidèliques gaèlic irlandès | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-1 | mga |
| ISO 639-2 | mga |
| ISO 639-3 | mga |
| Glottolog | cap valor |
| Linguist List | mga |
| IETF | mga |
Irlandès mitjà (gaèlic irlandès Meán-Ghaeilge) és el nom que li van donar els filòlegs a la forma del gaèlic irlandès parlada entre el segle x i XII; és, per tant, contemporani de les fases finals de l'anglès antic i inicials de l'anglès mitjà.[1][2] Les llengües goidèliques modernes: gaèlic irlandès, gaèlic escocès, i manx són descendents de l'irlandès mitjà.
L'irlandès mitjà es va parlar a Irlanda i Escòcia; des de Munster fins a l'illa d'Inchcolm al Mar del Nord. La seva extensió geogràfica va fer d'ell la més estesa de totes les llengües insulars a la fi del segle xii, quan l'anglès mitjà va començar a fer incursions a Irlanda i moltes de les regions cèltiques del nord i de l'oest de Britànnia.
Poques llengües europees poden rivalitzar en el volum de literatura que ha llegat l'irlandès mitjà. Molta d'aquesta supervivència és deguda a l'obstinació d'uns pocs antiquaris irlandesos moderns, però el simple volum de sagues, annals, hagiografies, etc., que van sobreviure mostra la confiança que tenien els membres de les instruïdes ordres gaèliques medievals en la seva llengua. Gairebé tot el que va sobreviure ve d'Irlanda, una mica d'Escòcia i molt poc de l'Illa de Man. El Leabhar Bretnach, o "Nennius irlandès", només es conserva en manuscrits trobats a Irlanda; tot i això, fa poc Thomas Owen Clancy va proposar que va ser escrit a Escòocia, en el convent d'Abernethy.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Mac Eoin, Gearóid: "Irish". 101–44 in The Celtic Languages. in Martin J. Ball (ed.). Routledge. London. 1993. ISBN 0-415-01035-7
- ↑ (gaèlic irlandès) Breatnach, Liam: "An Mheán-Ghaeilge". 221–333. in K. McCone, D. McManus, C. Ó Háinle, N. Williams, and L. Breatnach (eds.). Stair na Gaeilge in ómós do Pádraig Ó Fiannachta. Maynooth. Department of Old Irish, St. Patrick's College. 1994. ISBN 0-901519-90-1
- ↑ Healy, John. «Insula Sanctorum Et Doctorum Or Ireland's Ancient Schools And Scholars». Read Books Ltd, 08-06-2016.
- ↑ «CISP - CLMAC/13».
- ↑ Clancy, Thomas Owen: "Scotland, the ‘Nennian' recension of the Historia Brittonum, and the Lebor Bretnach". in Simon Taylor (ed.). Kings, Clerics and Chronicles in Scotland, 500-1297. Four Courts Press. Dublin & Portland. 2000. 87–107. ISBN 1-85182-516-9
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- MacManus, Damian «A chronology of the Latin loan words in early Irish». Ériu, 34, 1983, pàg. 21–71.
- McCone, Kim «The dative singular of Old Irish consonant stems». Ériu, 29, 1978, pàg. 26–38.
- McCone, Kim «Final /t/ to /d/ after unstressed vowels, and an Old Irish sound law». Ériu, 31, 1981, pàg. 29–44.
- McCone, Kim. «Prehistoric, Old and Middle Irish». A: Progress in medieval Irish studies, 1996, p. 7–53.
- McCone, Kim. A First Old Irish Grammar and Reader, Including an Introduction to Middle Irish, 2005 (Maynooth Medieval Irish Texts 3).
