Isaac Julien
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1960 (64 anys) Londres |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Formació | Saint Martin's School of Art Bethnal Green Academy (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula |
| Ocupació | productor de cinema, cineasta, artista d'instal·lacions, artista visual, professor d'universitat, artista, director de cinema, realitzador |
| Ocupador | Universitat Harvard |
| Membre de | |
| Moviment | Art contemporani |
| Representat per | Victoria Miro Gallery, Electronic Arts Intermix i Video Data Bank |
| Participà en | |
| 8 juny 2002 | Documenta 11 |
| Premis | |
| Lloc web | isaacjulien.com |
    
| |
Sir Isaac Julien (nascut el 21 de febrer de 1960[1]) és un artista d'instal·lacions i cineasta britànic,[2] i professor distingit d'arts a la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.[3]
Primers anys
[modifica]Julien va néixer a l'East End deLondres, un dels cinc fills dels seus pares, que havien emigrat a Gran Bretanya des de Saint Lucia.[1] Es va graduar el 1985 a Saint Martin's School of Art, on va estudiar pintura i cinema de belles arts. Va ser cofundador de Sankofa Film and Video Collective el 1983,[1] i va ser membre fundador de Normal Films el 1991.[4]
Educació
[modifica]El 1980, Julien va organitzar el Sankofa Film and Video Collective[5] amb, entre d'altres, Martina Attille, Maureen Blackwood, Nadine Marsh-Edwards , que es va "dedicar a desenvolupar una cultura del cinema negre independent en les àrees de producció, exhibició i audiència". Va rebre una llicenciatura en cinema d'art per la Central Saint Martins School of Art, Londres (1984),[4] on va treballar al costat d'artistes com Sandra Lahire, Malcolm Le Grice, Lis Rhodes, Vera Neubauer, Adam Finch i Tina Keane, i va completar el seu estudis de postgrau a Les entrepreneurs de l'audiovisuel européen, Brussel·les (1989).[6]
Carrera
[modifica]Julien va assolir protagonisme al món del cinema amb el seu documental dramàtic Looking for Langston de 1989, guanyant un seguiment de culte amb aquesta exploració poètica de Langston Hughes i el Renaixement de Harlem.[7] Els seus seguidors van créixer quan la seva pel·lícula Young Soul Rebels va guanyar el premi Setmana de la Crítica a la millor pel·lícula al 44è Festival Internacional de Cinema de Canes l'any 1991.[8]
Un dels objectius de l'obra de Julien és trencar les barreres que hi ha entre les diferents disciplines artístiques, a partir i comentant-hi el cinema, la dansa, la fotografia, la música, el teatre, la pintura i l'escultura, i unint-les per construir una narració visual potent. Temàticament, gran part del seu treball es relaciona directament amb experiències d'identitat negra i gai (ell mateix és gai),[2] incloent qüestions de classe, sexualitat i història artística i cultural.[9][10]
Julien és un documentalista, i la seva feina en aquest gènere inclou BaadAssssss Cinema, una pel·lícula sobre la història i la influència del cinema blaxploitation.[11]
El 2023, la Tate Gallery de Londres va celebrar una important retrospectiva de la seva obra titulada What Freedom Is to Me.[10][12][13] L'exposició es va inaugurar al Bonnefantenmuseum a Maastricht al març de 2024.[14][15]
Col·laboracions
[modifica]Julien cita el teòric cultural i sociòleg Stuart Hall com una influència important en la seva realització cinematogràfica. Hall narra una part de Looking for Langston. Julien torna a implicar Hall en el seu treball a la pel·lícula de 1996 Frantz Fanon: Black Skin, White Mask,[16] que explica la història de Frantz Fanon, el teòric i psiquiatre de Martinica.[17] Com a membre de Sankofa Film and Video Collective, Julien va fer The Passion of Remembrance (1986), "que intenta fer front a les dificultats de construir una història documental de l'experiència política negra. posant en primer pla qüestions de masclisme i homofòbia."[18] L'any 2007, Julien va participar a Performa 07 creant la seva primera producció nocturna /07b-pc-0007 Cast No Shadow en col·laboració amb Rusell Maliphant.
Altres activitats
[modifica]Des del 2018, Julien és membre del Grup Assessor Curatorial del Zeitz Museum of Contemporary Art Africa.[19] El 2019, va ser membre del jurat que va seleccionar Arthur Jafa com a guanyador del Premi Internacional d'Art Contemporani de la Prince Pierre Foundation.[20][21]
Reconeixement
[modifica]Julien va ser nominat per al Premi Turner l'any 2001, i el 2003 va guanyar el Gran Premi del Jurat a la Biennal de Kunstfilm de Colònia per la seva versió en pantalla única de Baltimore.
Julien va ser nomenat Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic (CBE) en els Honors d'aniversari de 2017 per serveis a les arts[22] i va ser nomenat cavaller als Honors d'aniversari de 2022 pels serveis a la diversitat i la inclusió en l'art.[23] He was elected a Royal Academician in 2017.[24]
Vida personal
[modifica]Julien viu i treballa a Londres, Anglaterra, i Santa Cruz (Califòrnia). Treballa amb la seva parella Mark Nash.
Julien va ser professor visitant als Departaments d'Estudis Ambientals Afroamericans i Visuals de la Universitat Harvard, i va ser líder del seminari visitant en el programa MFA Art Practice a l'Escola d'Arts Visuals, i professor visitant del Whitney Independent Study Program a la ciutat de Nova York. També va ser investigador al Goldsmiths College, Universitat de Londres, i el setembre de 2009 es va convertir en professor a la Staatliche Hochschule für Gestaltung Karlsruhe.[25]
El 2018, Julien es va incorporar a la UC Santa Cruz, on és el professor distingit d'arts..[26]
Julien és patró de la Live Art Development Agency.[27]
Bibliografia selecta
[modifica]Peces d’instal·lació
[modifica].jpg)
- Vagabondia (2000)
- Paradise Omeros (2002)
- Baltimore (2003)
- Lost Boundaries (2003)
- Radioactive (2004)
- True North (2004)
- Fantôme Afrique (2005)
- Fantôme Créole (2005)
- WESTERN UNION: Small Boats (2007)
- Dungeness (2008)
- Te Tonga Tuturu/True South (Apparatus) (2009)
- TEN THOUSAND WAVES (2010)
- PLAYTIME (2013)
- A Marvellous Entanglement (2019)
- Once Again... (Statues Never Die) (2022)
Filmografia
[modifica]- Who Killed Colin Roach? (1983)
- Territories (1984)
- The Passion of Remembrance (1986)
- This is Not an AIDS Advertisement (1987)
- Looking for Langston (1989)
- Young Soul Rebels (1991)
- Black and White in Colour (1992)
- The Attendant (1993)
- Darker Side of Black (1993)
- The Question of Equality (productor) (1994)
- Frantz Fanon: Black Skin, White Mask (1996)
- Three (1999)
- The Long Road to Mazatlan (1999)
- Paradise Omeros (2002)
- BaadAsssss Cinema (2002)
- Baltimore (2003)
- Derek (2008)
- Ten Thousand Waves (2010)
- Kapital (2013)
- Playtime (2014)
- Stones Against Diamonds (2015)
- Lessons of the Hour: Frederick Douglass (2019)
Premis
[modifica]- Young Soul Rebels, Premi de la Semaine de la Critique Prize al 44è Festival Internacional de Cinema de Canes (1991).
- Looking For Langston, Premi Teddy al millor curtmetratge al Festival Internacional de Cinema de Berlín (1989).
- Premi David R Kessler per als estudis LGBTQ, CLAGS: The Center for LGBTQ Studies (2004)[28]
- 2016–2017 Premi Brudner a la Universitat Yale[29]
- Goslarer Kaiserring (2022)[30]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Annette Kuhn, "Julien, Isaac (1960–)", BFI Screen Online.
- ↑ 2,0 2,1 Rich, B. Ruby. «Still a soul rebel: the work of Young Soul Rebels director Isaac Julien, from his films to his video installations, is honored with a retrospective». The Advocate, 14-05-2002. Arxivat de l'original el 12 February 2007. [Consulta: 1r abril 2007].
- ↑ «Isaac Julien | danm.ucsc.edu». danm.ucsc.edu. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Barnett, Laura «Isaac Julien, artist – portrait of the artist» (en anglès). The Guardian, 26-11-2013.
- ↑ «BFI Screenonline: Sankofa Film and Video Biography». www.screenonline.org.uk. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ «About Isaac Julien» (en anglès). Isaac Julien. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ Tate, Greg. «The Cave: 'Looking for Langston'» (en anglès americà). Artforum, 08-12-1989. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Artworks» (en anglès). Isaac Julien. [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Dunks, Glenn «Isaac Julien: 'It's another watershed moment for history of queer rights'» (en anglès). The Guardian, 17-02-2018.
- ↑ 10,0 10,1 Fullerton, Elizabeth «Looking for Freedom, Isaac Julien Comes Home» (en anglès). The New York Times, 30-04-2023, p. AR16.
- ↑ «BaadAsssss Cinema» (en anglès). Isaac Julien. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ Tate. «Isaac Julien | Tate Britain» (en anglès britànic). Tate. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ Cumming, Laura «Isaac Julien: What Freedom Is to Me review – ghosts, dandies and seduction» (en anglès). The Observer, 30-04-2023.
- ↑ «Isaac Julien: What Freedom Is To Me» (en anglès). Isaac Julien: What Freedom Is To Me — Bonnefanten Maastricht. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ Schwabsky, Barry «Isaac Julien’s Truth» (en anglès). , 18-12-2023.
- ↑ Weston, K. «Frantz Fanon: Black Skin White Mask». Sight & Sound, vol. 28, 1, 1-2018, pàg. 100–103.
- ↑ Julien, Isaac «Muse: Stuart Hall». Art in America, June/July Issue, 6-2015, pàg. 48–49.
- ↑ Shail, Robert.. British film directors : a critical guide. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2007. ISBN 9780748629688. OCLC 430823389.
- ↑ (3 October 2018). "Zeitz MOCCA announces creation of Curatorial Advisory Group". Nota de premsa.
- ↑ Armstrong, Annie (17 April 2019), "Here's the Shortlist for the $85,000 Prix International d’Art Contemporain", ARTnews.
- ↑ "Arthur Jafa Wins $83,000 International Prize for Contemporary Art", Artforum, 16 October 2019.
- ↑ The London Gazette: (suplement) no. 61962. p. B9. 17 June 2017.
- ↑ The London Gazette: (suplement) no. 63714. p. B2. 1 June 2022.
- ↑ «Isaac Julien – Artist». London: Royal Academy of Arts.
- ↑ «TALK to the director ISAAC JULIEN» (en anglès americà). QUEER ACADEMY, 16-03-2019. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ Hernandez-Jason, Scott «New faculty to advance campus teaching, research» (en anglès). UC Santa Cruz News, 25-09-2018.
- ↑ «Live Art Development Agency». Arxivat de l'original el 3 October 2011. [Consulta: 9 febrer 2016].
- ↑ Sinanovic, Jasmina. «Isaac Julien to Deliver the 2004 Kessler Lecture, December 10 – CLAGS: Center for LGBTQ Studies» (en anglès americà), 24-09-2013. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Isaac Julien to deliver the James R. Brunder '83 Memorial Prize Lectures | Lesbian, Gay, Bisexual, and Transgender Studies» (en anglès). lgbts.yale.edu, 01-09-2016. [Consulta: 3 setembre 2018].
- ↑ «Goslarer Kaiserring 2022 geht an Isaac Julien» (en alemany). stern.de, 01-02-2022. [Consulta: 2 febrer 2022].
Bibliografia addicional
[modifica]- Craine, Debra «Dance: A marriage of jigs and reels». The Times [London], 24-09-2007.
- Cariello, Marta «Movement in between: the difference this time». Anglistica Aion, vol. 11, 1–2, 2007, pàg. 55–61. PDF Arxivat 2015-11-17 a Wayback Machine., ISSN 2035-8504 (www.anglistica.unior.it)
- Also published in: The Other Cinema, The Cinema of the Other, UNOPress, Napoli.
- Wallenberg, Louise. "New Black Queer Cinema". In: New Queer Cinema: A Critical Reader, Edinburgh University Press , 2004, pp. 128–143.
Enllaços externs
[modifica]- Isaac Julien - Lloc web oficial
- Isaac Julien biography and credits a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
- Isaac Julien at Women Make Movies
- Conversation/podcast with Isaac Julien for Radio Web MACBA, 2020