Isabel Bru
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1874  València | ||
| Mort | 1r març 1931 (56/57 anys) Madrid | ||
| Nacionalitat | Espanya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, cantant d'òpera | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
Isabel Bru (València, 1874 - Madrid, 1 de març de 1931) fou una actriu i cantant valenciana.
Filla d'actors, des de molt petita trepitjà les taules teatrals com a corista; una indisposició sobtada de la tiple que havia de cantar la sarsuela Cádiz en un poble dels voltants de la capital valenciana li proporcionà el primer èxit en encarregar-se sobtadament d'aquella part, quan tan sols contava dotze anys, si bé amb la seva arrogant figura semblava de més edat. En un principi es dedicà a la sarsuela clàssica, debutant amb el Roberto, de La Tempestad, i destacant en el desenvolupament de Jugar con fuego, La Mascota, Los Mosqueteros grises, Las dos princesas i altres obres d'aquell repertori, que deixà per a cultivar el Género chico i aparèixer per primera vegada a l'escenari del Teatro Eslava, de Madrid, pels anys 1893-1894 amb La Czarina.
Va estrenar El tambor de Granaderos, que es representà molt de temps degut en gran part a l'excel·lent interpretació que donà a la part de protagonista, realçada per la seva escultural figura; La revoltosa, de la que en feu una verdadera creació; Pepe Gallardo, El cortejo de la Irene, La Buenaventura, El puñado de rosas, El género infimo, i d'altres. Des de 1896 va romandre en la companyia del Teatro Apolo (Madrid).
Va ser pintada en 1904 per Joaquim Sorolla, aquesta obra es troba al Museu de Belles Arts de València.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 1032 (ISBN 84-239-4509-X)