Isabel de Valois i de Luxemburg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r octubre 1348 (Gregorià)  castell de Vincennes (França) | ||
| Mort | 11 setembre 1372 (Gregorià) (23 anys) Pavia (Itàlia) | ||
| Causa de mort | trastorn puerperal | ||
| Sepultura | San Francesco d'Assisi (en)  | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa | ||
| Família | Dinastia Valois | ||
| Cònjuge | Joan Galeàs Visconti (1360 (Gregorià)–1372 (Gregorià)) | ||
| Fills | Valentina Visconti | ||
| Pares | Joan II de França i Bona de Luxemburg | ||
| Germans | Carles V de França Felip II de Borgonya Joan I de Berry Lluís I de Provença Maria de França Joana de Valois | ||
.svg) | |||
.png)
Isabel de Valois i de Luxemburg (castell de Vincennes, 1 d'octubre de 1348 (Gregorià) - Pavia, 11 de setembre de 1372 (Gregorià)) fou una princesa de França que es casà amb l'hereu del Senyoriu de Milà.
Biografia
[modifica]Va néixer l'1 d'octubre de 1348 a la ciutat de Vincennes, situada en aquell moments al Regne de França i que avui en dia forma part del departament francès de Val-de-Marne, sent la filla més petita del rei Joan II de França i Bonna de Luxemburg.[1] Fou neta per línia paterna de Felip IV de França i Joana de Borgonya, i per línia materna de Joan I de Bohèmia i Isabel I de Bohèmia. Fou germana, així mateix, de Carles V de França, Lluís I d'Anjou i Felip II de Borgonya i cunyada de Carles II de Navarra i Robert I de Bar.
Morí, a l'edat de 24 anys, l'11 de setembre de 1372 a la ciutat de Pavia.
Núpcies i descendents
[modifica]Amb motiu de la greu crisi econòmica soferta pel Regne de França durant el desenvolupament de la Guerra dels Cent Anys el seu pare la prometé en matrimoni amb un dels fills de Galeàs II Visconti,[2] el qual havia ajudat econòmicament el regne francès.
El 8 d'octubre de 1360, a l'edat de 12 anys, Isabel i Gian Galeazzo es van casar a Milà, i sis mesos després, l'abril de 1361, va ser declarada comtessa sobirana de Vertus.[3] Després del seu matrimoni, Isabella va portar la seva col·lecció de llibres francesos a Milà.[4] Quan la seva filla, Valentina, va viatjar a França per al seu matrimoni, va portar dotze llibres d'origen italià.[4] La parella va tenir quatre fills:
- Gian Galeazzo, born 1366[5]
- Azzone, 1368–1380[5]
- Valentina Visconti (1366-1408), casada el 1389 amb Lluís I d'Orleans.[3]
- Carles Visconti, mort el 1372.[5]
Només Valentina va viure fins a l'edat adulta;[5] Isabella va morir donant a llum a Carlo a Pavia el 1372[1][3] i va ser enterrat a l'església de San Francesco de Pavia.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Adams, 2010, p. 255.
- ↑ Hay, 1977, p. 107.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 D'Ancona, 1990, p. 112.
- ↑ 4,0 4,1 Bell, 1988, p. 176.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Andrea Gamberini (2000). Gian Galeazzo Visconti, duca di Milano (in Italian). Dizionario Biografico degli Italiani, volume 54. Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana. Accessed May 2020.
Bibliografia
[modifica]- Adams, Tracy. The Life and Afterlife of Isabeau of Bavaria. The Johns Hopkins University Press, 2010.
- Bell, Susan Groag. «Medieval Women Book Owners: Arbiters of Lay Piety and Ambassadors of Culture». A: Women and Power in the Middle Ages. The University of Georgia Press, 1988, p. 149–187.
- D'Ancona, Mirella Levi «La Vergine Maria nell'Offiziolo Visconteo: Parte I: Il Ms. BR 397 della Biblioteca Nazionale di Firenze» (en italian). La Bibliofilía. Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l., vol. 92, 2 (maggio-agosto), 1990, pàg. 109–143.
- Hay, Denys. The Italian Renaissance in Its Historical Background. 2nd. Cambridge University Press, 1977.
- The Cambridge Modern History. XIII. Cambridge at the University Press, 1934.