Isabella Colbran
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1785  Madrid | ||
| Mort | 7 octubre 1845 (60 anys) Castenaso (Itàlia) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | Grave of Rossini Colbran (en)  Certosa di Bologna, Chiostro V, portico sud-est o lato di levante, arco 6 | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera, compositora | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Veu | Coloratura soprano i soprano | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Gioacchino Rossini (1822–1837) | ||
| Pare | Giovanni Colbran | ||
  
 | |||
Isabel Ángela Colbran Ortolá, més coneguda com a Isabella Colbran (Madrid, 2 de febrer de 1784- Castenaso, prop de Bolonya, 7 d'octubre de 1845), va ser una mezzosoprano espanyola d'òpera. Amb una gran veu, va cantar en tots els grans teatres d'Europa. També compositora, se'n conserven col·leccions de cançons.[1]
Colbran va influir en Rossini pel fet que aquest pretenia plasmar la vocalitat de Colbran en les seves partitures.
Biografia
[modifica]Va néixer a Madrid el 2 de febrer de 1784,[1][Nota 1] filla de Juan Colbran, violinista de capella i cambra del rei Carles IV[2] originari de Nava del Rey, però descendent de francesos i italians,[1] i de Josefa Ortolá, natural d'Almendralejo.[3]
La seva formació musical va començar als 6 anys, va fer solfeig amb Francisco Javier Pareja, compositor i primer violoncel dels teatres de Madrid; tres anys més tard va aprendre cant del mestre Carlos Marianelli, a més d'un lliçons que va fer amb el soprano Girolamo Crescentini, aprofitant la seva estada a la capital espanyola.[4] Va debutar a Madrid l'any 1806, però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a Itàlia. Entre 1811 i 1822, va ser la prima donna oficial del Teatre San Carlo de Nàpols. El 1822 es va casar amb Gioachino Rossini. Era tia materna de Julia Espín i Pérez de Collbrand.
Tot i que el seu nom s'associa sovint a Rossini, amb qui va estar casada, i que escrigué per a ella moltes òperes, Isabella Colbran també va estrenar obres d'altres autors, com Giovanni Simone Mayr, Saverio Mercadante, Valentino Fioravanti, Michele Carafa, Francesco Morlacchi, Nicola Manfroce i d'altres autors de la Itàlia de començament del segle xix.[5]
Relació amb Rossini
[modifica]A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatre San Carlo, Domenico Barbaia, amb qui va conviure.[6] Per obtenir el màxim profit del talent musical de Colbran, Barbaia va encarregar a Rossini la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Així, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d'Elisabetta, regina d'Inghilterra.[5]
La següent òpera napolitana de Rossini fou Otello, en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant això, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (Armida), Elcia (Mosè in Egitto), Zoraide (Ricciardo e Zoraide), Ermione (Ermione), Elena (La donna del lago), Anna (Maometto II), i Zelmira (Zelmira), totes compostes per Rossini per a Nàpols.[5]
Es van casar el 15 de març de 1822. El matrimoni va visitar Viena i Venècia, on Rossini va compondre Semiramide. Isabella va estrenar aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a Londres, els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Mentre Isabella va romandre a Bolonya, Rossini es va instal·lar a París. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837.[5]
La seva veu
[modifica]La veu de la Colbran era bastant particular, elogiada per la seva gran potència i unitat de registres, tenia la rara habilitat de cantar rols de diferent tessitura, de mezzosoprano greu a soprano aguda coloratura. El seu registre vocal anava del sol₃ al mi₆. Rossini la va considerar la seva musa i una de les millors intèrprets de la seva obra.
L'any 2009 la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato va gravar un recital homenatge amb les obres que Rossini va compondre per a la Colbran.[7]
Obra musical
[modifica]Va compondre quatre col·leccions de cançons, cadascuna dedicada a una personalitat: l'emperadriu consort d'Àustria Maria Lluïsa de Borbó, la tsarina de Rússia, el príncep Eugeni de Beauharnais i el sopranista Girolamo Crescentini.[8]
Notes
[modifica]- ↑ Tradicionalment, la data atribuïda era 2 de febrer de 1785. Tanmateix, a la partida de baptisme, conservada a l'Arxiu Històric Diocesà de Madrid, la data és la de 1784.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Heilbron Ferrer, Marc. «Isabel Colbran» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ Ballesteros Robles, Luis. Diccionario biográfico matritense (en castellà). Madrid: Ajuntament de Madrid, 1912, p. 146.
- ↑ Heilbron Ferrer, 2000, p. 156.
- ↑ Saldoni Remendo, 1868, p. 213.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Heilbron Ferrer, Marc «Isabel Colbran: una soprano española en el mundo de Gioachino Rossini». Anuario musical: Revista de musicología del CSIC, núm. 55, 2000, pàg. 155-197. ISSN: 0211-3538 ISSN 0211-3538.
- ↑ Taylor, 1826, p. 175.
- ↑ «Recording Reviews. Colbran, The Muse» (en anglès). Joyce DiDonato. [Consulta: desembre 2019].
- ↑ Soriano Fuertes, 1857, p. 2158.
Bibliografia
[modifica]
- Heilbron Ferrer, Marc «Isabel Colbran: una soprano española en el mundo de Gioachino Rossini». Anuario Musical, núm. 55, 2000.
- Saldoni Remendo, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta de D. Antonio Pérez Dubrull, 1868.
- Soriano Fuertes, Mariano. Historia de la musica española desde la venida de los Fenicios hasta el año de 1850 por Mariano Soriano Suertes. Establecimiento del Sr. Martin y Salazar, 1857.
- Scott, John; Taylor, John. The London Magazine. Hunt and Clarke, 1826.
- Stendhal, Vie de Rossini (diverses edicions).
- (francès) Pierre Miscevic, Divas, la Force d'un Destin, Hachette. Tot el primer capítol dedicat a Isabella Colbran.
- (anglès) The Oxford Dictionary of Opera, John Warrack and Ewan West (1992), 782 pàgs. ISBN 0-19-869164-5.
- (anglès) Women Composers: A Heritage of Song, p. 50, ed. Carol Kimball (2004), Hal Leonard.