Vés al contingut

Isabella de Forz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsabella de Forz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Isabel de Forz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Isabel de Redvers Modifica el valor a Wikidata
juliol 1237 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Anglaterra (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1293 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Stockwell (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeWilliam III de Forz, 4th Earl of Albemarle Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn de Forz, Avice de Forz, William de Forz, Thomas de Forz, Count of Aumale, Aveline de Forz Modifica el valor a Wikidata
ParesBaldwin de Redvers, 6th Earl of Devon Modifica el valor a Wikidata  i Amice de Clare Modifica el valor a Wikidata
GermansBaldwin de Redvers, 7th Earl of Devon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Isabel de Forz o Isabel de Redvers (juliol de 1237 – 10 de novembre de1293) va ser la filla més gran de Baldwin de Redvers, sisè compte de Devon (1217–1245). Quan, el 1262 el seu germà Baldwin de Redvers, setè comte de Devon, va morir sense fills, ella va heretar el comtat, la baronia feudal de Plympton a Devon i el senyoriu de l'Illa de Wight.[1] Amb la mort del seu marit i el seu germà, abans de complir trenta anys, va heretar els seus béns i es va convertir en una de les dones més riques d'Anglaterra, vivint principalment al castell de Carisbrooke a l'Illa de Wight. Els seus sis fills també van morir tots abans que ella. En el llit de mort la van convèncer de vendre l'Illa de Wight a Eduard I d'Anglaterra, en una transacció que des de llavors sempre s'ha considerat qüestionable. El seu hereu a la baronia feudal de Plympton va ser el seu cosí Hugh de Courtenay (1276–1340), baró feudal de Okehampton, Devon, que el 1335 va ser declarat Comte de Devon.[2]

Referències

[modifica]
  1. Sanders, I.J. English Baronies: A Study of their Origin and Descent 1086–1327, Oxford, 1960. pp. 137–8
  2. Sanders, p. 70, 138