Isidre el Llaurador

Isidre el Llaurador, o
Isidre de Madrid
	Sant Isidre (quadre de l'Escola de Cusco del s. XVIII; Lima, Perú)
Nom original	(ruq-latn) Isidro Labrador
Biografia
Naixement	Isidro de Merlo y Quintana; c. 1079 ; Madrid
Mort	15 maig 1130 (50/51 anys); Madrid
Sepultura	Col·legiata de Sant Isidre (Madrid) (entre 1212 i 1769, a S. Andrés)
Activitat
Ocupació	agricultor
llaurador i confessor
	sant ; sant ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Madrid: San Isidro (sepulcre), San Andrés (antic sepulcre), Museo de S. Isidro (casa i pou); ermita de San Isidro
Festivitat	15 de maig
Iconografia	amb eines de pagès; pregant, amb uns àngels llaurant amb bous al darrere o al costat
Patró de	Madrid, Estepona, La Orotava; pagesos espanyols (a Catalunya, patró dels pagesos des del s. XVII). També d’alguns pobles de Catalunya amb forta presència d’activitat agrícola (ex. Montoliu de Lleida).
Família
Cònjuge	Maria Toríbia
Fills	San Illán
Cronologia
12 març 1622	Canonization of Isidore the Laborer, Ignatius of Loyola, Francis Xavier, Teresa of Jesus and Philippe Neri (en)

Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al segle xvii i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia^[1] espanyola i de la ciutat de Madrid. A Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals: sant Galderic i els sants Abdó i Senén.^[2] Se'n commemora la festa el 15 de maig, aniversari de la mort.

Vida i llegendes

El seu nom era Isidro de Merlo y Quintana. De molt jove, va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. En conquerir els almoràvids Madrid, va marxar a Torrelaguna, on va casar-se amb Maria Toribia, després canonitzada com a santa Maria de la Cabeza. Va dedicar la seva vida al treball i l'oració.

Entre els miracles que hom li atribueix, hi ha el del pou (on, gràcies a la seva oració, les aigües d'un pou pujaren fins que en pogué sortir un nen, son fill, que hi havia caigut; el nen és conegut com a 'San Illán, i el pou es conserva a l'anomenada Casa de San Isidro, a Madrid), i el miracle dels àngels (els àngels llauraven el camp amb els bous mentre Isidre pregava; Iván de Vargas, diu la llegenda, volia recriminar-li que es detingués contínuament a les esglésies que trobava pel camí i que hi pregués, però va poder veure que els àngels feien la feina mentre el sant feia oració).

Relleu a la Iglesia de San Pedro de Vitoria
Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza (s. XVII) a la façana de la Col·legiata de St. Isidre (Madrid)
Talla barroca a St. Peter bei Laien (Alemanya)
El miracle del pou per Alonso Cano (1648)

Culte religiós

Isidre va ser beatificat el 2 de maig de 1619 per Pau V i canonitzat poc després el 12 de març de 1622 per Gregori XV. Les seves restes van ser traslladades a l'església de San Andrés i, d'aquí, al Col·legi Imperial dels Jesuites, actualment Col·legiata de Sant Isidre.

Sant Isidre es festeja i celebra el 15 de maig, especialment a Espanya, Sardenya i els països sud-americans. Moltes parròquies catalanes tenen Goigs dedicats a sant Isidre.^[3]

Arca d'argent de St. Isidre, a l'altar de la Col·legiata de S. Isidre (Madrid)
Col·legiata de St. Isidre (Madrid)
Interior de la Col·legiata, amb l'altar i la tomba del sant
Ermita de St. Isidre (Madrid), de 1725
Museo de los Orígenes (Madrid), antiga casa de St. Isidre
Pou de Sant Isidre, a la casa del sant
Capella de Sant Isidre a l'església de San Andrés (Madrid), primera tomba del sant
Antiga arca del sant (s. XIII, amb decoració gòtica), primitiu sepulcre del sant, a una capella de la Catedral de la Almudena (Madrid)