La Orotava

La Orotava

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
28° 22′ 00″ N, 16° 31′ 00″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	illes Canàries
Província	Santa Cruz de Tenerife
Illa volcànica	Tenerife
Població humana
Població	42.454 (2023) (204,79 hab./km²)
Geografia
Superfície	207,31 km²
Banyat per	oceà Atlàntic
Altitud	368 m
Limita amb	Adeje Santiago del Teide Guía de Isora Icod de los Vinos San Juan de la Rambla La Guancha Los Realejos Vilaflor de Chasna Arico Santa Úrsula Granadilla de Abona Arafo Fasnia Güímar Puerto de la Cruz
Creació	1502 (Gregorià)
Organització política
• Alcalde	Isaac Valencia Dominguez
Identificador descriptiu
Codi postal	38300
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	38026
Lloc web	laorotava.es

La Orotava és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. Ocupa bona part de la Vall de La Orotava, als marges del Teide. A la vall també s'hi troben Puerto de la Cruz i Los Realejos. Inclou els nuclis de La Perdoma, Barriada de San Antonio, Benijos, Barroso, La Florida, Pinolere,Aguamansa, el barri d'El Mayorazgo o El Ramal.

Història

Topònim

No se sap amb claredat d'on prové el nom de la població, però nombrosos historiadors sostenen que podria deure's a la situació d'aquesta en l'època dels guanxes, que anomenaven la zona Arautava o Arautápala. Altres afirmen que el nom prové de Taoro (que era com es denominava l'antic menceyat guanxe que ocupava gran part del Vall de La Orotava) però amb les lletres canviades i que el sufix "va" és per la mateixa Vall de La Orotava.

Primers Pobladors

Article principal: Guanxes

Els guanxes habitaven principalment en les zones costaneres i als voltants dels barrancs més grans i els vessants de la Vall. En aquests llocs trobaven fàcilment els aliments i mitjans per a la seva subsistència. A l'arribada dels conquistadors espanyols, com Alonso Fernández de Lugo, l'illa de Tenerife va resistir, defensant la seva manera de vida i llibertat. Aquesta va ser l'última de les Illes Canàries a ser conquistada (1496), després de nombrosos intents fallits durant prop d'un segle. La derrota dels guerrers del Menceyat de Taoro, últim bastió dels aborígens, va suposar la fi de la guerra, encara que continuessin lluitant alguns guanxes (els "alçats") en els llocs menys accessibles. La població original va sofrir una elevada mortandad, fruit de les malalties portades pels europeus sent aquesta el principal factor que va delmar la seva població. Uns altres van preferir llevar-se la vida davant la desaparició de la seva cultura, "desriscándose" (llançant-se al fons dels barrancs) abans que convertir-se en esclaus. Alguns van ser enviats com esclaus a les corts europees i la resta que va poder sobreviure es van anar barrejant amb els nous pobladors (castellans, andalusos, genoveses, portuguesos i francesos principalment).

Època Moderna

La Orotava va obtenir del rei Felip IV el títol de "Vila exenta" el 28 de novembre de 1648 amb alcalde propi, ja que fins a aquesta data depenia de La Llacuna. Actualment La Orotava ostenta el títol de "Molt Noble i Lleial Vila".

Demografia

La Orotava és el sisè municipi més poblat de l'illa i de la província de Tenerife. Té una densitat de població de 199 hab./km².

Variació demogràfica de La Orotava
1768	1787	1842	1857	1860	1877	1887	1897	1900
5.917	6.046	8.315	7.224	7.524	8.393	9.013	8.892	9.201
1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1986
11.465	12.907	14.488	17.906	20.487	23.196	26.947	31.520	35.362
1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995
35.528	36.015	36.275	36.581	35.142	35.303	35.723	36.042	36.189
1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004
35.642	-	35.775	35.775	38.348	38.670	39.095	39.876	39.909
2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
40.355	40.644	40.644	40.945	41.171	41.427	41.706	41.726	41.255
2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022
41.179	-	-	-	-	-	-	-	-

Nuclis de població

Distribució per entitats de població (2013)

Entitat singular	Habitants
Aguamansa	1.153
Las Arenas	726
El Bebedero	1.006
Benijos	1.625
Las Candías	542
Las Cañadas del Teide	3
Chasna	923
Las Cuevas	875
Dehesa Alta	1.909
Dehesa Baja	40
El Durazno	320
La Florida	1.337
Los Frontones	825
Los Gómez	681
Hacienda Perdida	1.086
La Luz	1.176
La Marzaga	216
Montijos	277
La Orotava (cap de municipi)	17.582
La Perdoma	5.073
Pino Alto	285
Pinoleris	641
Los Rechazos	149
El Rincón	199
San Antonio	1.768
San Jerónimo	1
San Miguel	455
El Sauce	382
TOTAL	41.255

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Francisco Sánchez	(AIO)	19/04/1979
1983 - 1987	Isaac Valencia Domínguez	(AIO)	28/05/1983
1987 - 1991	Isaac Valencia Domínguez	(ATI)	30/06/1987
1991 - 1995	Isaac Valencia Domínguez	(ATI)	15/06/1991
1995 - 1999	Isaac Valencia Domínguez	(ATI)	17/06/1995
1999 - 2003	Isaac Valencia Domínguez	(CC)	03/07/1999
2003 - 2007	Isaac Valencia Domínguez	(CC)	14/06/2003
2007 - 2011	Isaac Valencia Domínguez	(CC)	16/06/2007
2011 - 2015	n/d	n/d	11/06/2011
2015 - 2019	n/d	n/d	13/06/2015
2019 - 2023	n/d	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Edificis d'interès

La Orotava té un gran nombre d'edificis de gran valor com a patrimoni cultural, la majoria concentrats al nucli antic de la població.

Edificis religiosos

• Església de la Concepció (Monument Nacional). L'edifici va ser construït a la segona meitat del segle xviii.
• Parròquia de Sant Joan Baptista. A la Villa de Arriba. El 1681 es va segregar com a parròquia.
• Hospital de la Santíssima Trinitat i Església de Sant Francesc.
• Parròquia de Santo Domingo de Guzmán i exconvent de San Benet. En l'actualitat, el convent és seu del Museu d'Artesania Hispanoamericana de Tenerife (MAIT).
• Parròquia de San Isidre Llaurador (El Calvari), dissenyada per Mariano Estanga el 1917 (substituint una església anterior del segle XVII)
• Església Sant Agustí i exconvent de Nostra Senyora de Gràcia (actualment seu de la Casa de Cultura).
• Església de la Candelaria del Lomo
• Ermita de Santa Catalina, del segle XVI
• Ermita de Nostra Senyora del Carme, del segle XVI
• Ermita de Sant Felip
• Ermita de la Pietat
• Ermita de la Immaculada Concepció de la Medalla Miraculosa
• Capella de Maria Auxiliadora (Pares Salesianos)
• Cementiri de La Orotava

Altres edificis

• La Casa dels Balcons o de Fonseca.
• Cases senyorials com les de Lercaro, Zárate-Machado, Mesa, Monteverde, Ponte i Franchy, repartides pel nucli històric.
• Ruta dels Molins. La Orotava disposava d'una xarxa de molins d'aigua formada per séquies de fusta elevades i arcs de pedra i argamassa. La caiguda de l'aigua els feia funcionar, aprofitant la inclinació de la vessant on se situa la Vall. En aquests molins es molien els cereals per fer el gofio. La població va arribar a tenir trenta molins, dels quals se'n conserven deu, i només tres estan en funcionament, utilitzant tecnologies modernes.
• Casa de Torrehermosa.
• Ajuntament (Palau municipal).
• Liceu de Taoro (antic Falansteri de Taoro).
• Col·legi San Isidro. Fundat per Don Nicandro González i Borges, regentat pels pares salesians
• Jardins del marquesat de la Quinta Roja o Victoria. Van ser dissenyats per acollir el panteó de Diego de Ponte, Marquès de la Quinta Roja, reconegut maçó de la Gran Lògia Taoro. La seva mare, Sebastiana de Castillo, en va encarregar la construcció com a resposta a la negativa a donar-li un enterrament en el cementiri local, per la seva condició de maçó (encara que finalment se'n va donar permís, per la qual cosa el monument està buit de restes). Són uns jardins escalonats, construïts aprofitant el pendent. Una munió de camins els travessen ascendint per les diferents terrasses. El dibuix que tracen aquests camins és la representació dels canals energètics, inclosos els anomenats centres energètics o txacres, propis de la cultura oriental i assumits per la maçoneria. El mausoleu va ser dissenyat i construït a França per l'artista neoclàssic Adolphe Coquet.

Galeria d'imatges

• 
  Església de Sant Agustí
• 
  Liceu de Taoro
• 
  Església de la Concepció
• 
  Casa dels Balcones
• 
  Casa dels Balcones, Pati
• 
  Jardins Marquesat de la Quinta Roja
• 
  Mausoleu Jardins Marquesat de la Quinta Roja
• 
  Plaça de l'Ajuntament

Festes del Corpus i Sant Isidre Llaurador

Celebrades a finals de maig o al mes de juny, de dijous a diumenge, depenent de la data de celebració del Corpus. Els esdeveniments principals són els següents:

• Dijous: 'Tapices y alfombras'. El dijous següent al diumenge de Corpus, és a dir en el seu infraoctava (antigament se celebrava el dijous següent al dijous de Corpus, és a dir, en la seva vuitena), es confeccionen catifes de flors als carrers del nucli antic que mostren escenes religioses i motius ornamentals. També es pot admirar, a la plaça de l'ajuntament, una gran catifa feta amb terra i sorra procedent de les Cañadas del Teide. Aquesta catifa cobreix la plaça sencera i triga a confeccionar tot un mes (actualment ostenta el record guiness de tapissos de terra en el món). A la nit, una processó transcorre pel recorregut marcat per les catifes florals i acaba a la plaça de l'ajuntament amb un acte religiós.
• Divendres: 'Ball de Mags'. Ball tradicional celebrat als carrers i places del poble, en el qual tots els participants vesteixen el vestit típic de La Orotava o vestit de "mag".
• Diumenge: 'Romeria de Sant Isidre Llaurador'. Processó festiva i tradicional del sant patró de La Orotava.

Altres esdeveniments que tenen lloc durant aquestes festes són La pujada del sant o romería chica i la benedicció del bestiar.

Personatges il·lustres

• Manuel Monteverde y Bethencourt

Enllaços externs

• Ajuntament de La Orotava