Cap al 2200 aC, tornava a ser independent i, cap al 2050 aC, el rei d'Ur es va fer amo de la regió entre Isin i Mari. L'any 2015 aC, el governador urita d'aquesta regió, Ixbi-Erra, va prendre el títol de rei d'Isin i va començar les seves conquestes: el 2015 aC, Nippur, cap al 2000 aC, Eshunna i, el 1998 aC, Ur, Eridu i Uruk. El 1985 aC, va morir Ixbi-Erra i el va succeir Shu-ilishu (1085 aC-1975 aC) i després Iddin-Dagan (1975 aC-1954 aC). El 1970 aC, va sotmetre Der. El 1954 aC, Ishme-Dagan va succeir Iddin-Dagan. L'hegemonia va començar a esgotar-se quan, el 1925 aC, Larsa va conquerir Ur, Uruk i Èridu. El 1898 aC, trobem Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen d'Isin els seus vassalls. L'any 1895 aC, Isin va reconquerir Ur efímerament. El 1875 aC, Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i al seu propi territori i la ciutat de Nippur, que Larsa va ocupar el 1867 aC, però Isin va recuperar. La possessió de Nippur va anar alternant entre els dos governs. El 1865 aC, el rei vassall d'Uruk es va independitzar. El 1838 aC, va perdre altra vegada Nippur a mans de Larsa, però va poder-la recuperar. El 1835 aC, Larsa va ocupar Nippur, però caiguda la dinastia d'Isin, Nippur es va fer independent (1834 aC), fins que a l'any següent Isin la va ocupar. El 1830 aC, Isin va haver-la de conquerir de nou, potser per una revolta o per conquesta de Larsa. El 1828 aC, Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC però només per un any, i el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC, Isin va recuperar Nippur. El 1793 aC, Larsa va ocupar Isin. Nippur es va fer efímerament independent però també va ser ocupada. El 1762 aC, va passar a Babilònia, que la mantindrà amb l'excepció de curts períodes de domini d'Assíria (1235 aC a 1227 aC), Elam (1159 aC a 1156 aC) i d'independència (1156 aC a 1135 aC). Després, ja va seguir la història de Babilònia.[1]
↑de Boer, Riens «Studies on the Old Babylonian Kings of Isin and Their Dynasties with an Updated List of Isin Year Names». Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie, 111, 5, 2021, pàg. 5-27.
.jpg)
